Canvis

Durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), els anticlericals saquejaren el monasteri, que va quedar considerablement danyat, i es varen cremar els altars, el cor del [[sigle XVI]], l'orgue, les sacristies, l'aixovar sagrat, les imàgens i els bancs de fusta; les tombes reals, en canvi, se varen respectar. El Palau de l'Abat Copons i les granges dependents del monasteri varen ser saquejades.

Durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), els anticlericals saquejaren el monasteri, que va quedar considerablement danyat, i es varen cremar els altars, el cor del [[sigle XVI]], l'orgue, les sacristies, l'aixovar sagrat, les imàgens i els bancs de fusta; les tombes reals, en canvi, se varen respectar. El Palau de l'Abat Copons i les granges dependents del monasteri varen ser saquejades.

La fi del periodo anticlerical del Trieni i l'inici de la [[Primera Guerra Carlina]], en [[1834]], varen culminar en nous atacs als bens de l'isglésia, que havia pres partit en bloc pels carlins. Poblet no fon una excepció. En l'any [[1835]] se produí l'exclaustració dels cinquanta monges, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seues propietats. El monasteri va passar a mans de l'Estat i va quedar abandonat a mans de saquejadors i destructors.<ref name="Bal90">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 30</ref><ref>El saqueig del monasteri fon expressat de forma lliterària per [[Àngel Guimerà]] en un cèlebre [http://www.llibrevell.cat/wp/poblet-dangel-guimera/ poema] en català</ref>

La fi del periodo anticlerical del Trieni i l'inici de la [[Primera Guerra Carlina]], en [[1834]], varen culminar en nous atacs als bens de l'isglésia, que havia pres partit en bloc pels carlistes. Poblet no fon una excepció. En l'any [[1835]] se produí l'exclaustració dels cinquanta monges, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seues propietats. El monasteri va passar a mans de l'Estat i va quedar abandonat a mans de saquejadors i destructors.<ref name="Bal90">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 30</ref><ref>El saqueig del monasteri fon expressat de forma lliterària per [[Àngel Guimerà]] en un cèlebre [http://www.llibrevell.cat/wp/poblet-dangel-guimera/ poema] en català</ref>

Els saquejadors varen buscar els tesors que creen amagats pels monges en el monasteri. En conseqüència, varn trencar les parets laterals dels sarcòfecs a la busca de les supostes joyes reals i varen quedar escampades pel terra de l'iglésia les despulles de [[Jaume I]], [[Pere el Cerimoniós]], [[Joan I]] i les esposes d'estos dos últims. Atres tombes també varen ser obertes, pero els cossos no varen ser extrets dels sarcòfecs. Fins dos anys més tart ([[1837]]) no va ser concedit permís al retor de [[l'Espluga de Francolí]], Antoni Serret, per a arreplegar els restants escampats dels monarques. Ell i els seus colaboradors les varen embolicar i les varen traslladar en carro fins a l'iglésia de l'Espluga, a on se guardaren juntament en les d'una vintena més de membres de la [[Casa real d'Aragó]]. En [[1841]], davant de l'espoli i saqueig imparable de Poblet, principalment per la gent dels pobles de l'entorn, Josep Criviller i Mn. Serret varen rescatar els cossos que encara descansaven en les tombes, entre els quals els d'[[Alfons el Cast]] i [[Ferran d'Antequera]]. L'ajuntament de [[l'Espluga de Francolí]] va decidir colocar els restants en caixes; les de [[Jaume I]] foren depositades en una caixa de fusta de noguera i els atres en sèt caixes de pi. La ciutat de [[Valéncia]] va intentar conseguir la custòdia de les despulles de [[Jaume I]], pero en l'any [[1843]] varen ser traslladades a la [[catedral de Tarragona]], a on se construí un monument funerari per al Conquistador.<ref name="Bal90"/>

Els saquejadors varen buscar els tesors que creen amagats pels monges en el monasteri. En conseqüència, varn trencar les parets laterals dels sarcòfecs a la busca de les supostes joyes reals i varen quedar escampades pel terra de l'iglésia les despulles de [[Jaume I]], [[Pere el Cerimoniós]], [[Joan I]] i les esposes d'estos dos últims. Atres tombes també varen ser obertes, pero els cossos no varen ser extrets dels sarcòfecs. Fins dos anys més tart ([[1837]]) no va ser concedit permís al retor de [[l'Espluga de Francolí]], Antoni Serret, per a arreplegar els restants escampats dels monarques. Ell i els seus colaboradors les varen embolicar i les varen traslladar en carro fins a l'iglésia de l'Espluga, a on se guardaren juntament en les d'una vintena més de membres de la [[Casa real d'Aragó]]. En [[1841]], davant de l'espoli i saqueig imparable de Poblet, principalment per la gent dels pobles de l'entorn, Josep Criviller i Mn. Serret varen rescatar els cossos que encara descansaven en les tombes, entre els quals els d'[[Alfons el Cast]] i [[Ferran d'Antequera]]. L'ajuntament de [[l'Espluga de Francolí]] va decidir colocar els restants en caixes; les de [[Jaume I]] foren depositades en una caixa de fusta de noguera i els atres en sèt caixes de pi. La ciutat de [[Valéncia]] va intentar conseguir la custòdia de les despulles de [[Jaume I]], pero en l'any [[1843]] varen ser traslladades a la [[catedral de Tarragona]], a on se construí un monument funerari per al Conquistador.<ref name="Bal90"/>