Llínea 188: |
Llínea 188: |
| | | |
| === Flexió Verbal === | | === Flexió Verbal === |
− | Aiximateix, los verps alemans se flexionen segon:
| + | Aixina, els verps alemans se flexionen segon: |
| | | |
− | *Lo tipo de conjugació, dèbil, fort (en metafonia o supletisme), o mixta. | + | *El tipo de conjugació, dèbil, fort (en metafonia o supletisme), o mixta. |
| *Tres persones, primera, segon o tercera. | | *Tres persones, primera, segon o tercera. |
| *Dos números, singular o plural. | | *Dos números, singular o plural. |
− | *Dos veus, activa o pasiva, existint dos tipos de pasiva, la d'acció (dinàmica) i la de estat (estàtica). | + | *Dos veus, activa o pasiva, existint dos tipos de pasiva, la d'acció (dinàmica) i la d'estat (estàtica). |
| *Tres modos, indicatiu, subjuntiu e imperatiu. | | *Tres modos, indicatiu, subjuntiu e imperatiu. |
| *Existix la distinció aspectual, pero no està sistematisada. | | *Existix la distinció aspectual, pero no està sistematisada. |
| | | |
− | Lo significat de los verps pot ampliar-se per mig de diversos prefixes. L'orde de la oració és llaugerament flexible, pero conta en alguns punts fixos, com la posició inamovible del verp conjugat dins de la oració.
| + | El significat dels verps pot ampliar-se per mig de diversos prefixes. L'orde de l'oració és llaugerament flexible, pero conta en alguns punts fixos, com la posició inamovible del verp conjugat dins de la oració. |
| | | |
− | La major part del vocabulari alemà prové del germànic, encara que existix un important número de prèstams del francés, del anglés (més recentment) i, sobre tot, del llatí. De fet, qualsevol paraula procedent del llatí pot ser convertida en paraula alemana seguint unes regles definides i el parlant que gasta paraules construïdes d'esta forma partint del llatí sol ser considerat cult per los alemans. | + | La major part del vocabulari alemà prové del germànic, encara que existix un important número de prèstams del francés, de l'anglés (més recentment) i, sobre tot, del llatí. De fet, qualsevol paraula procedent del llatí pot ser convertida en paraula alemana seguint unes regles definides i el parlant que gasta paraules construïdes d'esta forma partint del llatí sol ser considerat cult pels alemans. |
| | | |
− | Ex: kritisieren = criticar, reagieren = reaccionar, akzeptieren = aceptar, frequentieren = freqüentar, triumphieren = triomfar.
| + | Eixemples: |
| + | *kritisieren = criticar. |
| + | *reagieren = reaccionar. |
| + | *akzeptieren = aceptar. *frequentieren = freqüentar. *triumphieren = triomfar. |
| | | |
| == Sistema d'escritura == | | == Sistema d'escritura == |