Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[File:Hlavné námestie-The napoleonic soldier, Old Town Hall and Roland Fountain-Bratislava.JPG|thumb|300px|Bratislava]] | | [[File:Hlavné námestie-The napoleonic soldier, Old Town Hall and Roland Fountain-Bratislava.JPG|thumb|300px|Bratislava]] |
| | | |
− | '''Bratislava''' (en [[Idioma hongarés|hongarés]] ''Pózsony'', en [[alemà]] ''Pressburg'') és la capital d'[[Eslovàquia]], i en 429.564 ([[2018]]) habitants, la ciutat més gran del país. En les ribes del [[Danubi]], la ciutat està situada a l'oest del país, en la [[regió de Bratislava]], molt prop de les fronteres en [[Àustria]] i [[Hongria]], països que n'havien dirigit els assunts polítics durant molt de temps. | + | '''Bratislava''' (en [[Idioma hongarés|hongarés]] ''Pózsony'', en [[alemà]] ''Pressburg'') és la capital d'[[Eslovàquia]], i en 462.603 ([[2021]]) habitants, la ciutat més gran del país. En les ribes del [[Danubi]], la ciutat està situada a l'[[oest]] del país, en la [[regió de Bratislava]], molt prop de les fronteres en [[Àustria]] i [[Hongria]], països que n'havien dirigit els assunts polítics durant molt de temps. |
| | | |
| La ciutat té la major densitat de població d'[[Europa Central]]. Els [[Carpats]] comencen en el territori ocupat per la ciutat (Malé Karpaty, «Chicotets Carpats"). Bratislava és la seu del parlament i govern eslovacs i conta en una gran oferta artística, cultural i educativa. En els últims anys està patint una gran transformació, tant a nivell de recuperació d'edificis emblemàtics, com en la millora de les deteriorades infraestructures heretades de l'antic règim comunista. | | La ciutat té la major densitat de població d'[[Europa Central]]. Els [[Carpats]] comencen en el territori ocupat per la ciutat (Malé Karpaty, «Chicotets Carpats"). Bratislava és la seu del parlament i govern eslovacs i conta en una gran oferta artística, cultural i educativa. En els últims anys està patint una gran transformació, tant a nivell de recuperació d'edificis emblemàtics, com en la millora de les deteriorades infraestructures heretades de l'antic règim comunista. |
| | | |
| La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el núcleu històric, colorista i acollidor, a on es pot fruir d'una gran varietat de comerços i servicis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'atres zones de la ciutat, i per descontat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, a on es poden vore barcos mercants i una gran activitat. | | La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el núcleu històric, colorista i acollidor, a on es pot fruir d'una gran varietat de comerços i servicis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'atres zones de la ciutat, i per descontat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, a on es poden vore barcos mercants i una gran activitat. |
| + | |
| + | == Clima == |
| + | Bratislava es troba en la zona templada i té un clima continental en quatre estacions. En una marcada variació entre els [[Estiu|estius]] càlits i els [[Hivern|hiverns]] frets i humits, la ciutat és una de les més càlides i seques d'Eslovàquia. En els últims anys, la transició de l'estiu a l'hivern i de l'hivern a l'estiu està sent ràpida, en curts periodos d'[[autumne]] i [[primavera]]. La [[neu]] cau cada any en menor freqüència. |
| + | |
| + | == Economia == |
| + | La Regió de Bratislava és la regió d'Eslovàquia més rica econòmicament i pròspera, a pesar de ser la regió més chicoteta i de tindre el segon núcleu de població més chicotet de les huit regions que componen Eslovàquia. Supon el 26% del PIB eslovac. El PIB per càpita, per un valor de 33.124 € ([[2005]]), supon el 147,9% de la mija de l'[[Unió Europea]] (UE) i és el segon nivell més alt (despuix de [[Praga]]) de totes les regions dels nous Estats membres de l'UE. |
| | | |
| == Fills ilustres == | | == Fills ilustres == |
| * [[Anton Zimmermann]] (1741-1781) compositor i mestre de capella | | * [[Anton Zimmermann]] (1741-1781) compositor i mestre de capella |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * «Bratislava in Encyclopædia Britannica». Encyclopædia Britannica. 2007 |
| + | * «History - Maria Theresa’s City». City of Bratislava. 2005 |
| + | * Janota, Bratislavské rarity, pág. 155 |
| + | * Kováč et al., "Kronika Slovenska 1", p. 90 |
| + | * Lacika, Bratislava, pág. 6; Janota, Bratislavské rarity, pág. 154 |
| + | * «Urban Bratislava». Statistical Office of the Slovak Republic |
| | | |
− | == Referències == | + | == Bibliografia == |
− | {{Traduït de|ca|Bratislava}}
| + | * Horváth, V., Lehotská, D., Pleva, J. (eds.) et al. (1979). Dejiny Bratislavy (Historia de Bratislava) (2ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Obzor |
| + | * Janota, Igor (2006). Bratislavské rarity (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Vydavateľstvo PT. ISBN 80-89218-19-9 |
| + | * Kováč, Dušan (2006). Bratislava 1939-1945 – Mier a vojna v meste (Bratislava 1939–1945 – Paz y guerra en la ciudad) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Vydavateľstvo PT. ISBN 80-89218-29-6 |
| + | * Lacika, Ján (2000). Bratislava. Visiting Slovakia (en inglés) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: DAJAMA. ISBN 80-88975-16-6. |
| + | * Špiesz, Anton (2001). Bratislava v stredoveku (Bratislava, en la Edad Media) (en eslovaco) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Perfekt. ISBN 80-8046-145-7 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| {{commonscat|Bratislava}} | | {{commonscat|Bratislava}} |
− | * [http://www.bratislava.sk/ Web oficial de la ciutat] | + | * [https://www.bratislava.sk/ Web oficial de la ciutat] |
| * [http://dbridges.fw.hu/pozsony.html Ponts de Bratislava] (hongarés) | | * [http://dbridges.fw.hu/pozsony.html Ponts de Bratislava] (hongarés) |
| | | |