2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|Màxima extensió de la Corona d'Aragó. Les llengües de la Corona d'Aragó foren varies i variaes segons la epoc...».
[[Image:Mapacoronaarago.png|thumb|right|300px|Màxima extensió de la Corona d'Aragó.]]
Les llengües de la Corona d'Aragó foren varies i variaes segons la epoca. En son màxim explendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'[[Idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma valencià|valencià]], [[Idioma català|català]], [[Idioma mallorquí|mallorquí]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma grec|grec]], [[Idioma occità|occità]] i tenia també oficialitat el [[Idioma llatí|llatí]].
== Idioma aragonés ==
{{AP|Idioma aragonés}}
L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'extenia des d'els pirineus Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.
== Idioma català ==
{{AP|Idioma català}}
Català és la denominació de la llengua dels [[Comtats Catalans]]. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de Barcelona, Girona, Tarragona (Ciutat) i el Roselló prenien prèstams de l'occità, els dialectes nord-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.<ref>[http://www.subirimagenes.com/otros-titosldehonor038c-2929710.html Summari Index o Epitome dels admirables Titols de Honor de Catalunya, Rosello y Cerdanya. pag. 21]</ref>
== Idioma valencià ==
[[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|Extensió del Regne de Valéncia.]]
{{AP|Idioma valencià}}
Valencià es la dominació que recivia els dialectes mossaraps que comformen el Regne de Valencia, fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i Múrcia hasda l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer sigle d'or de les llengües romàniques en Europa.
== Idioma mallorquí ==
{{AP|Idioma balear}}
Es l'idioma que recivix tambe les dneominacions general de '''Balear''', i segons l'illa: ''Mallorquí'', ''Eivissenc'' i ''Menorquí''. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.
== Idioma italià ==
{{AP|Idioma italià}}
{{AP|Idioma sicilià}}
{{AP|Idioma napolità}}
Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaen baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el [[Idioma napolità|napolità]] i el [[Idioma sicilià|sicilià]].
== Idioma grec ==
Parlat en el comtat d'Atenes durant el temps en el que este comtat perteneixqué a la Corona.
== Idioma occità ==
Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertenéixer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]].
== Vore també ==
* [[Corona d'Aragó]]
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Comtats Catalans]]
* [[Nàpols]]
* [[Sicília]]
* [[Aragó]]
* [[Illes Balears]]
* [[Regne de Mallorca]]
* [[Comtat d'Atenes]]
* [[Occitània]]
== Referències ==
{{Reflist}}
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Història]]
Les llengües de la Corona d'Aragó foren varies i variaes segons la epoca. En son màxim explendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'[[Idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma valencià|valencià]], [[Idioma català|català]], [[Idioma mallorquí|mallorquí]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma grec|grec]], [[Idioma occità|occità]] i tenia també oficialitat el [[Idioma llatí|llatí]].
== Idioma aragonés ==
{{AP|Idioma aragonés}}
L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'extenia des d'els pirineus Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.
== Idioma català ==
{{AP|Idioma català}}
Català és la denominació de la llengua dels [[Comtats Catalans]]. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de Barcelona, Girona, Tarragona (Ciutat) i el Roselló prenien prèstams de l'occità, els dialectes nord-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.<ref>[http://www.subirimagenes.com/otros-titosldehonor038c-2929710.html Summari Index o Epitome dels admirables Titols de Honor de Catalunya, Rosello y Cerdanya. pag. 21]</ref>
== Idioma valencià ==
[[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|Extensió del Regne de Valéncia.]]
{{AP|Idioma valencià}}
Valencià es la dominació que recivia els dialectes mossaraps que comformen el Regne de Valencia, fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i Múrcia hasda l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer sigle d'or de les llengües romàniques en Europa.
== Idioma mallorquí ==
{{AP|Idioma balear}}
Es l'idioma que recivix tambe les dneominacions general de '''Balear''', i segons l'illa: ''Mallorquí'', ''Eivissenc'' i ''Menorquí''. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.
== Idioma italià ==
{{AP|Idioma italià}}
{{AP|Idioma sicilià}}
{{AP|Idioma napolità}}
Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaen baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el [[Idioma napolità|napolità]] i el [[Idioma sicilià|sicilià]].
== Idioma grec ==
Parlat en el comtat d'Atenes durant el temps en el que este comtat perteneixqué a la Corona.
== Idioma occità ==
Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertenéixer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]].
== Vore també ==
* [[Corona d'Aragó]]
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Comtats Catalans]]
* [[Nàpols]]
* [[Sicília]]
* [[Aragó]]
* [[Illes Balears]]
* [[Regne de Mallorca]]
* [[Comtat d'Atenes]]
* [[Occitània]]
== Referències ==
{{Reflist}}
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Història]]