Canvis

{{Plantilla:uiquificar}}

{{Plantilla:uiquificar}}

Per a la comunitat gai dels anys 60, Nova York era el breçol d'una fluixa veu que va ser prenent consciència de la seua condició de minoria i que, poc a poc, es va convertir en un crit de protesta que es va escoltar en tot lo món durant les gramàtiques regirades d'este mític bar del Village novayorkí, en el qual aproximadament 300 hòmens i dones varen ser arrestats despuix de 3 dies d'intenses protestes per la despiadada discriminació de la qual varen anar objecte per part de les forces de l'orde, simple i planament per la seua orientació sexual.

 

 

 

Per a la comunitat gai dels anys 60, Nova York era el bressol d'una fluixa veu que va ser prenent consciència de la seua condició de minoria i que, poc a poc, es va convertir en un crit de protesta que es va escoltar en tot lo món durant les gramàtiques regirades d'este mític bar del Village neoyorkino, en el qual aproximadament 300 hòmens i dones varen ser arrestats despuix de 3 dies d'intenses protestes per la despiadada discriminació de la qual varen anar objecte per part de les forces de l'orde, simple i planament per la seua orientació sexual.

El "Stonewall Inn" era el bar preferit pels gais de Nova York. Per aquells dies de finals de la década dels 60 era costum de la policia colar-se periòdicament en els bars d'ambient, tractant de convéncer a algú per a mantindre relacions sexuals, en esta encerrona ''caçaven'' a la gent, pero el seu objectiu real era acabar en els llocs de reunió de gais i lesbianes. La persecució acabava en rendades en el lloc per a clausurar-lo detenint a tots els quals es reunien allí. Els clients del Stonewall eren d'allò més variopints, tot un univers underground de la societat neoyorkina: des de jóvens estudiants fins a cavallers conservadors de vestit i corbata, passant per chics radicals. El [[27 de juny]], despuix d'una de les freqüents redades, la gent no va poder aguantar més la persecució i la repressió de la llibertat i va esclatar el conflicte. Centenars de gais es varen enfrontar aquella mateixa nit a la repressió policial, acabant aquella jornada en un mort i diversos detenguts.

El "Stonewall Inn" era el bar preferit pels gais de Nova York. Per aquells dies de finals de la década dels 60 era costum de la policia colar-se periòdicament en els bars d'ambient, tractant de convéncer a algú per a mantindre relacions sexuals, en esta encerrona ''caçaven'' a la gent, pero el seu objectiu real era acabar en els llocs de reunió de gais i lesbianes. La persecució acabava en rendades en el lloc per a clausurar-lo detenint a tots els quals es reunien allí. Els clients del Stonewall eren d'allò més variopints, tot un univers underground de la societat neoyorkina: des de jóvens estudiants fins a cavallers conservadors de vestit i corbata, passant per chics radicals. El [[27 de juny]], despuix d'una de les freqüents redades, la gent no va poder aguantar més la persecució i la repressió de la llibertat i va esclatar el conflicte. Centenars de gais es varen enfrontar aquella mateixa nit a la repressió policial, acabant aquella jornada en un mort i diversos detenguts.

==La rebelió de Stonewall==

== La rebelió de Stonewall ==

 

Tot va ocórrer durant l'últim fi de semana de Juny de 1969, agents de la policia i agents de control de begudes alcohòliques varen entrar en el "Stonewall Inn", situat en Christopher Street. Presuntament, estaven allí per a controlar les violacions a les lleis de control d'alcohols. Pero varen escomençar insultant i agredint a la clientela, i despuix de comprovar identitats, varen llançar lliteralment als clients fora del bar, un a un. Ya no varen poder més, en lloc d'agarrar i anar-sen silenciosament en la nit, com sempre ho varen fer durant anys, travestis, estudiants, i atres clients, es varen mantindre en el seu territori i varen lluitar defenent-se. Algú va traure d'alli un parquimetro i ho va utilisar per a assegurar la porta com barricada. Els agents i els policies varen ser atrapats dins. Aquells, varen destrossar el local i varen demanar reforços. Una força desproporcionada de vehículs policials varen acodir a tota presa a l'escena en les llums girant i les sirenes sonant. La multitut va créixer. Algú va calar foc i ya les protestes no varen parar fins els tres dies. Per primera vegada, despuix d'innomenables anys de repressió, aquell punt d'inflexió va fer nàixer i créixer el ''Gai Power''

Tot va ocórrer durant l'últim cap de semana de Juny de 1969, agents de la policia i agents de control de begudes alcohòliques varen entrar en el "Stonewall Inn", situat en Christopher Street. Presuntament, estaven allí per a controlar les violacions a les lleis de control d'alcohols. Pero varen escomençar insultant i agredint a la clientela, i despuix de comprovar identitats, varen llançar lliteralment als clients fora del bar, un a un. Ya no varen poder més, en lloc d'agarrar i anar-sen silenciosament en la nit, com sempre ho varen fer durant anys, travestis, estudiants, i atres clients, es varen mantindre en el seu territori i varen lluitar defenent-se. Algú va traure d'alli un parquimetre i ho va utilisar per a assegurar la porta com barricada. Els agents i els policies varen ser atrapats dins. Aquells, varen destrossar el local i varen demanar reforços. Una força desproporcionada de vehículs policials varen acodir a tota presa a l'escena en les llums girant i les sirenes sonant. La multitut va créixer. Algú va calar foc i ya les protestes no varen parar fins els tres dies. Per primera vegada, despuix d'innomenables anys de repressió, aquell punt d'inflexió va fer nàixer i créixer el ''Gai Power''

 

El poder gai començava a florir. En els dies posteriors a la revolta va haver un encés debat entre la comunitat gai sobre com respondre a estos successos. No tots varen considerar que calia dir ya n'hi ha prou. Alguns volien més disturbis i que continuara la protesta massiva, mentres que uns atres volien posar fi immediatament a la violència i a les manifestacions públiques. Els quals volien restaurara la pau ,tenien por que la policia poguera venjar-se incrementant les redades en els bars, la fustigació i les detencions. Pero des de la jornada següent als disturbis es varen succeir les concentracions en les quals la majoria dels centenars de persones que varen participar eren jóvens gais, pero ara en una consciència d'orgull i de no haver d'amagar-se. El carrer va començar a reunir en la protesta a grups de gais entusiasmats, agarrats de la mà, besant-se, expressant la seua condició públicament com a tals, en una acció de llibertament gai com mai abans s'havia vist.

El poder gai començava a florir. En els dies posteriors a la revolta va haver un encés debat entre la comunitat gai sobre com respondre a estos successos. No tots varen considerar que calia dir ya n'hi ha prou. Alguns volien més disturbis i que continuara la protesta massiva, mentres que uns atres volien posar fi immediatament a la violència i a les manifestacions públiques. Els quals volien restaurara la pau ,tenien por que la policia poguera venjar-se incrementant les redades en els bars, la fustigació i les detencions. Pero des de la jornada següent als disturbis es varen succeir les concentracions en les quals la majoria dels centenars de persones que varen participar eren jóvens gais, pero ara en una consciència d'orgull i de no haver d'amagar-se. El carrer va començar a reunir en la protesta a grups de gais entusiasmats, agarrats de la mà, besant-se, expressant la seua condició públicament com a tals, en una acció de llibertament gai com mai abans s'havia vist.

Estos successos varen ser agarrats en un significat mític. Moltes organisacions orgullosament usen Stonewall o La calle Christopher menge els seus noms. Durant l'estiu i la primavera d'hivenr de 1969, cinc fronts de llibertament Gai varen florir a Nova York, Berkeley, Els Angeles, San Francisco i San José. A fins dels anys 70 uns 300 fronts de llibertament gai varen ser creats. La primera commemoració de la rebelió de Stonewall es va portar a terme a Nova York a l'[[agost]] de 1969. Atres Marches varen ser organisades per primera volta en 1970 a Nova York i Los Àngeles en l'aniversari dels successos, una tradició havia naixcut.

Estos successos varen ser agarrats en un significat mític. Moltes organisacions orgullosament usen Stonewall o La calle Christopher menge els seus noms. Durant l'estiu i la primavera d'hivenr de 1969, cinc fronts de llibertament Gai varen florir a Nova York, Berkeley, Els Angeles, San Francisco i San José. A fins dels anys 70 uns 300 fronts de llibertament gai varen ser creats. La primera commemoració de la rebelió de Stonewall es va portar a terme a Nova York a l'[[agost]] de 1969. Atres Marches varen ser organisades per primera volta en 1970 a Nova York i Los Àngeles en l'aniversari dels successos, una tradició havia naixcut.

==Naix el Dia Internacional de l'Orgull==

== Dia Internacional de l'Orgull ==

 

El [[12 d'octubre]] de [[1985]], en la conferència anual de l'Associació Internacional dels coordinadors de l'orgull gai, Morris Knight, un membre de la delegació de Los Àngeles, de Christopher street west, va propondre que l'aniversari  25 de la rebelió de Stonewall fóra observat en la primera celebració Internacional de l'orgull Homosexual. Des de llavors, esta proposta de metamorfosis del ''Stonewall 25'' en el Dia Internacional de l'Orgull es va trobar en una entusiasta resposta en les conferències de la coordinació d'orgull en Vancouver, Minneapolis i Boston, i en les conferències de la ILGA (Associació Internacional de Lesbianes i Gais) a Estocolm i a París, on els delegats varen discutir i varen formular el nom i les demandes de la marcha internacional.

El [[12 d'octubre]] de [[1985]], en la conferència anual de l'Associació Internacional dels coordinadors de l'orgull gai, Morris Knight, un membre de la delegació de Los Àngeles, de Christopher street west, va propondre que l'aniversari  25 de la rebelió de Stonewall fóra observat en la primera celebració Internacional de l'orgull Homosexual. Des de llavors, esta proposta de metamorfosis del ''Stonewall 25'' en el Dia Internacional de l'Orgull es va trobar en una entusiasta resposta en les conferències de la coordinació d'orgull en Vancouver, Minneapolis i Boston, i en les conferències de la ILGA (Associació Internacional de Lesbianes i Gais) a Estocolm i a París, on els delegats varen discutir i varen formular el nom i les demandes de la marcha internacional.