Llínea 5: |
Llínea 5: |
| | | |
| == Història de la lliteratura espanyola == | | == Història de la lliteratura espanyola == |
− | === L'época medieval === | + | === L'época migeval === |
− | Solament a partir del sigle XIII i en un sentit exclusivament geogràfic és possible parlar de lliteratura espanyola escrita. Fins a este periodo, se supon la coexistència d'una poesia de transmissió oral en [[Llengües romançades|llengua romançada]], tant [[lírica]] com [[èpica]], junt a uns usos escriturals cults la llengua dels quals d'expressió i transmissió era el [[llatí]]. | + | Solament a partir del [[sigle XIII]] i en un sentit exclusivament geogràfic és possible parlar de lliteratura espanyola escrita. Fins a este periodo, se supon la coexistència d'una poesia de transmissió oral en [[Llengües romançades|llengua romançada]], tant [[lírica]] com [[èpica]], junt a uns usos escriturals cults la llengua dels quals d'expressió i transmissió era el [[llatí]]. |
| | | |
| === Renaiximent === | | === Renaiximent === |
− | El periodo històric que succeïx a l'Edat Mija en Europa és conegut com la Renaixença, comprén tot el sigle XVI encara que els seus precedents es troben en els sigles XIV i XV i les seues influències es deixen notar en el XVII. | + | El periodo històric que succeïx a l'[[Edat Mija]] en [[Europa]] és conegut com la [[Renaixença]], comprén tot el [[sigle XVI]] encara que els seus precedents es troben en els [[Sigle XIV|sigles XIV]] i [[Sigle XV|XV]] i les seues influències es deixen notar en el [[Sigle XVII|XVII]]. |
| | | |
− | Es va iniciar en Itàlia i es va estendre per tota Europa favorit per l'invent de l'imprenta. | + | Es va iniciar en [[Itàlia]] i es va estendre per tota Europa favorit per l'invent de l'[[imprenta]]. |
| | | |
− | Els escritors de la renaixença varen adoptar com a models que devien ser imitats als escritors de l'antiguetat clàssica, i als grans italians del sigle XIV [[Dante]], [[Petrarca]], i [[Boccaccio]]. Este moviment va ser influït pels humanistes que varen estudiar la cultura de Grècia i Roma, entre els que destaquen [[Erasmo de Rotterdam]], [[Antonio de Nebrija]] i [[Juan Luis Vives]]. | + | Els escritors de la renaixença varen adoptar com a models que devien ser imitats als escritors de l'antiguetat clàssica, i als grans italians del sigle XIV [[Dante]], [[Petrarca]], i [[Boccaccio]]. Este moviment va ser influït pels humanistes que varen estudiar la cultura de [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Antiga Roma|Roma]], entre els que destaquen [[Erasmo de Rotterdam]], [[Antonio de Nebrija]] i [[Juan Luis Vives]]. |
| | | |
− | Durant l'Edat Mija l'art és un mig per a honrar a Deu. En la Renaixença el centre del món és l'home, els poetes canten a l'amor humà, la naturalea, els fets guerrers, i també tracten temes filosòfics i polítics. | + | Durant l'Edat Mija l'art és un mig per a honrar a [[Deu]]. En la Renaixença el centre del món és l'home, els poetes canten a l'amor humà, la naturalea, els fets guerrers, i també tracten temes filosòfics i polítics. |
| | | |
| ==== Poesia durant el regnat de Carlos V ==== | | ==== Poesia durant el regnat de Carlos V ==== |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| Existixen dos tendències: | | Existixen dos tendències: |
| * '''L'escola Sevillana''': Es caracterisa per adorns retòrics i tractar temes d'amor humà i patriòtic. [[Fernando de Herrera]] és el seu representant màxim. | | * '''L'escola Sevillana''': Es caracterisa per adorns retòrics i tractar temes d'amor humà i patriòtic. [[Fernando de Herrera]] és el seu representant màxim. |
− | * '''L'escola Salmantina''': El seu fundador és [[Fra Luis de León]], es caracterisa per la sobrietat i *concisión de l'estil. S'inspira en temes greco-llatins i en la Bíblia. | + | * '''L'escola Salmantina''': El seu fundador és [[Fra Luis de León]], es caracterisa per la sobrietat i concisió de l'estil. S'inspira en temes greco-llatins i en la Bíblia. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |