2278
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol tradició del cristianisme. Una part d'ella són els distints ritu…»
'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol [[tradició]] del [[cristianisme]]. Una part d'ella són els distints [[ritual]]és de [[cult]] ([[rito romà]], [[rito mossàrap]], [[rito bizantí]], etc.). En els successius [[cisma]]s i condenes mútues com [[Heregia|heregies]], es va produir la divisió en distintes [[denominacions cristianes]].
Com a '''tradicions eclesiàstiques''' hi ha tot tipo de qüestions relatives a la [[economia eclesiàstica]] (la relació de l'Iglésia en la [[pobrea i riquea en el cristianisme|pobrea]] i la [[almoina]]), el cobro de [[delme]] i [[primícies]], la [[propietat eclesiàstica]] o [[bens de l'Iglésia]] —especialment el paper de l'Iglésia en la [[societat feudal]] durant la [[Edat Mija]] i el [[Antic Règim]]: les [[mans mortes]] fins a la [[Reforma protestant]] o la [[Revolució lliberal]] que realisa la [[desamortisació]] en els països catòlics, el [[senyoriu eclesiàstic]] i el [[abadenc]] fins a la supressió dels [[senyorius]]—, el [[presupost de cult i clero]] a càrrec dels [[Estat]]s —des d'alguns [[Concordats]] del sigle XIX— o la [[assignació tributària]] (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els [[hàbits religiosos]] i la [[tonsura]], o més profunts, com el [[celibat sacerdotal]], els [[vots monàstics]] i les distintes formes de [[vida religiosa]] i [[vida consagrada]].
Una atra part són tot tipo de [[pràctiques piadoses]] entre el conjunt dels [[creent|fidels]] ([[oració (religió)|oracions]], [[pelegrinages]], veneració de [[relíquies cristianes]], etc.), especialment a les de la [[religiositat popular]] ([[pietat popular]], despreciada com [[superstició]] o valorada com a factor de [[identitat social]]) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.
Especialment importants són les [[celebracions]] dels [[sacraments]] en els moments de trànsit entre etapes de la vida ([[bateig]], [[primera comunió]] i conceptes entorn a la [[educació]], [[boda]] i conceptes entorn a la [[sexualitat i religió|sexualitat]], [[Sepultura|enterre]] i conceptes entorn a la [[mort]]), ademés dels [[Sant patró|patronat]]s d'oficis, institucions, localitats i nacions, les [[festivitats]] i l'influència del cristianisme en tot tipo de [[institucions]].
En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al [[dogma]] oficial, les '''tradicions cristianes''' poden denominar-se com "[[mitologia cristiana]]": els diferents [[relats]] de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als [[Evangelis canònics]] (els [[Evangelis apòcrifs]] i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de [[hagiografia]]s. Especial difusió va alcançar la ''[[Llegenda Àurea]]'' de [[Jacopo da Vorágine]].
== Atres sentits del terme ==
Diferent sentit té el concepte teològic, en el [[cristianisme ortodox]] i en el [[catolicisme]], de [[Sagrada Tradició]] o [[Tradició Apostòlica]].
No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau [[fonamentalisme cristià]], [[integrisme]], [[ultramontanisme]], [[catolicisme tradicionaliste]], etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.
== Vejau també ==
*[[Ciències de la religió]]
*[[Història del cristianisme]]
*[[Art cristià]]
[[Categoria:Cristianisme]]
Com a '''tradicions eclesiàstiques''' hi ha tot tipo de qüestions relatives a la [[economia eclesiàstica]] (la relació de l'Iglésia en la [[pobrea i riquea en el cristianisme|pobrea]] i la [[almoina]]), el cobro de [[delme]] i [[primícies]], la [[propietat eclesiàstica]] o [[bens de l'Iglésia]] —especialment el paper de l'Iglésia en la [[societat feudal]] durant la [[Edat Mija]] i el [[Antic Règim]]: les [[mans mortes]] fins a la [[Reforma protestant]] o la [[Revolució lliberal]] que realisa la [[desamortisació]] en els països catòlics, el [[senyoriu eclesiàstic]] i el [[abadenc]] fins a la supressió dels [[senyorius]]—, el [[presupost de cult i clero]] a càrrec dels [[Estat]]s —des d'alguns [[Concordats]] del sigle XIX— o la [[assignació tributària]] (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els [[hàbits religiosos]] i la [[tonsura]], o més profunts, com el [[celibat sacerdotal]], els [[vots monàstics]] i les distintes formes de [[vida religiosa]] i [[vida consagrada]].
Una atra part són tot tipo de [[pràctiques piadoses]] entre el conjunt dels [[creent|fidels]] ([[oració (religió)|oracions]], [[pelegrinages]], veneració de [[relíquies cristianes]], etc.), especialment a les de la [[religiositat popular]] ([[pietat popular]], despreciada com [[superstició]] o valorada com a factor de [[identitat social]]) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.
Especialment importants són les [[celebracions]] dels [[sacraments]] en els moments de trànsit entre etapes de la vida ([[bateig]], [[primera comunió]] i conceptes entorn a la [[educació]], [[boda]] i conceptes entorn a la [[sexualitat i religió|sexualitat]], [[Sepultura|enterre]] i conceptes entorn a la [[mort]]), ademés dels [[Sant patró|patronat]]s d'oficis, institucions, localitats i nacions, les [[festivitats]] i l'influència del cristianisme en tot tipo de [[institucions]].
En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al [[dogma]] oficial, les '''tradicions cristianes''' poden denominar-se com "[[mitologia cristiana]]": els diferents [[relats]] de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als [[Evangelis canònics]] (els [[Evangelis apòcrifs]] i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de [[hagiografia]]s. Especial difusió va alcançar la ''[[Llegenda Àurea]]'' de [[Jacopo da Vorágine]].
== Atres sentits del terme ==
Diferent sentit té el concepte teològic, en el [[cristianisme ortodox]] i en el [[catolicisme]], de [[Sagrada Tradició]] o [[Tradició Apostòlica]].
No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau [[fonamentalisme cristià]], [[integrisme]], [[ultramontanisme]], [[catolicisme tradicionaliste]], etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.
== Vejau també ==
*[[Ciències de la religió]]
*[[Història del cristianisme]]
*[[Art cristià]]
[[Categoria:Cristianisme]]