26 032
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''María Dolores Miralles Enrique''' (Valéncia, 29 de juliol de 1949) és una mege valenciana. == Biografia == === Estudis === C…»
'''María Dolores Miralles Enrique''' ([[Valéncia]], [[29 de juliol]] de [[1949]]) és una mege [[Valencians|valenciana]].
== Biografia ==
=== Estudis ===
Cursà els seus estudis primaris en el colege Sagrada Família de la ciutat de Valéncia. Entre els seus professors trobem a José Manuel Izquierdo i Leopoldo Piles que impartien les assignatures de Física i Filosofia, respectivament.
Més tart, ingresà en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint el títul de llicenciada en Medicina i Cirugia en l'any [[1973]].
===Treball professional ===
El seu primer treball com a mege el realisa en l'[[Hospital Provincial de Castelló]] a on treballa com a mege d'urgències, sent la primera dòna eixercita eixe càrrec.
Posteriorment, en [[1974]], ocupa la plaça de mege de zona en l'ambulatori Verge de Gràcia de la ciutat de [[Vilarreal]], càrrec que ocupà durant 20 anys fins al seu trasllat al centre de salut Cariñena de la mateixa ciutat com a mege d'atenció primària durant uns atres 25 anys fins a la seua jubilació en l'any [[2019]].
=== Investigació ===
L'activitat és compaginada en un treball d'investigació en el Departament d'Anatomia Patològica i Microscopia electrònica de l'[[Hospital General de Castelló]], baix la supervisió del doctor José Vera Román. La seua investigació se centra en l'estudi de les cèlules endocrines conegudes com "sistema APUD" per les seues sigles en anglés (''Amine Precursor Uptake and Decarboxylation''). Este proyecte d'investigació fon completat en estudis de microscopia electrònica i cultiu de teixits en l'Institut d'Investigacions Citològiques de Valéncia, baix la direcció del doctor [[Santiago Grisolía]].
Obté una beca d'investigació del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC) per a realisar la seua tesis doctoral baix la direcció de Santiago Grisolía i Amelia Martínez Ramón en l'Institut d'Investigacions Citològiques i el Departament de Genètica de l'Universitat de Valéncia. En l'any [[1990]] defén la seua tesis doctoral en el títul ''Estudio Comparativo de los sitios frágiles cromosómicos entre pacientes sanos y pacientes con cáncer de pulmón y cáncer de mama'', obtenint la classificació de sobreixent ''Cum Laude''.
== Activitat política i cultural ==
Militant activa en el partit polític [[Unió Valenciana]], ocupant llocs en juntes locals i provincials, activitat que desenrolla fins a la pèrdua total de representativitat del partit en l'any [[1999]].
Vicepresidenta de l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]], que presidia [[En Josep Maria Guinot]] i posteriorment [[Gonzalo Romero]]. Colaborà regularment en l'edició de la [[revista Renou]] i en la gestió de conferències i entrevistes programades per l'entitat a persones que s'han destacat per la seua valenciania.
Ha participat també en atres entitats culturals com l'Associació de [[Burriana]], [[Colectiu Valldaura]].
És, ademés, acadèmica corresponent de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) per la ciutat de Burriana.
== Biografia ==
=== Estudis ===
Cursà els seus estudis primaris en el colege Sagrada Família de la ciutat de Valéncia. Entre els seus professors trobem a José Manuel Izquierdo i Leopoldo Piles que impartien les assignatures de Física i Filosofia, respectivament.
Més tart, ingresà en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint el títul de llicenciada en Medicina i Cirugia en l'any [[1973]].
===Treball professional ===
El seu primer treball com a mege el realisa en l'[[Hospital Provincial de Castelló]] a on treballa com a mege d'urgències, sent la primera dòna eixercita eixe càrrec.
Posteriorment, en [[1974]], ocupa la plaça de mege de zona en l'ambulatori Verge de Gràcia de la ciutat de [[Vilarreal]], càrrec que ocupà durant 20 anys fins al seu trasllat al centre de salut Cariñena de la mateixa ciutat com a mege d'atenció primària durant uns atres 25 anys fins a la seua jubilació en l'any [[2019]].
=== Investigació ===
L'activitat és compaginada en un treball d'investigació en el Departament d'Anatomia Patològica i Microscopia electrònica de l'[[Hospital General de Castelló]], baix la supervisió del doctor José Vera Román. La seua investigació se centra en l'estudi de les cèlules endocrines conegudes com "sistema APUD" per les seues sigles en anglés (''Amine Precursor Uptake and Decarboxylation''). Este proyecte d'investigació fon completat en estudis de microscopia electrònica i cultiu de teixits en l'Institut d'Investigacions Citològiques de Valéncia, baix la direcció del doctor [[Santiago Grisolía]].
Obté una beca d'investigació del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC) per a realisar la seua tesis doctoral baix la direcció de Santiago Grisolía i Amelia Martínez Ramón en l'Institut d'Investigacions Citològiques i el Departament de Genètica de l'Universitat de Valéncia. En l'any [[1990]] defén la seua tesis doctoral en el títul ''Estudio Comparativo de los sitios frágiles cromosómicos entre pacientes sanos y pacientes con cáncer de pulmón y cáncer de mama'', obtenint la classificació de sobreixent ''Cum Laude''.
== Activitat política i cultural ==
Militant activa en el partit polític [[Unió Valenciana]], ocupant llocs en juntes locals i provincials, activitat que desenrolla fins a la pèrdua total de representativitat del partit en l'any [[1999]].
Vicepresidenta de l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]], que presidia [[En Josep Maria Guinot]] i posteriorment [[Gonzalo Romero]]. Colaborà regularment en l'edició de la [[revista Renou]] i en la gestió de conferències i entrevistes programades per l'entitat a persones que s'han destacat per la seua valenciania.
Ha participat també en atres entitats culturals com l'Associació de [[Burriana]], [[Colectiu Valldaura]].
És, ademés, acadèmica corresponent de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) per la ciutat de Burriana.