Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
368 bytes afegits ,  09:57 18 set 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
{{Biografia|
 +
| nom = Leonardo Torres Quevedo
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Ingenier, matemàtic i inventor.
 +
| data_naix = [[28 de decembre]] de [[1852]] 
 +
| lloc_naix = [[Santa Cruz de Iguña]], [[Molledo]], [[Cantàbria]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[18 de decembre]] de [[1936]]
 +
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
}}
 
'''Leonardo Torres Quevedo''' ([[Santa Cruz de Iguña]], [[Molledo]], [[Cantàbria]], [[28 de decembre]] de [[1852]] – [[Madrit]], [[18 de decembre]] de [[1936]]) fon un ingenier de camins, matemàtic i inventor espanyol de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. Prolífic i versàtil innovador, fon una figura reputada tant en el seu país com en l'estranger per les seues destacables contribucions en l'àmbit de la Mecànica i la Matemàtica aplicada aixina com en atres camps de l'ingenieria, inclosos els [[Telefèric|telefèrics]], els [[Dirigible|dirigibles]] o el [[radiocontrol]]. La seua tasca pionera en Automàtica, conceptual i pràctica, va alcançar resonància internacional i els seus aparats han segut citats com a precursors de la [[cibernètica]], del [[càlcul analògic]] i de l'[[informàtica]].
 
'''Leonardo Torres Quevedo''' ([[Santa Cruz de Iguña]], [[Molledo]], [[Cantàbria]], [[28 de decembre]] de [[1852]] – [[Madrit]], [[18 de decembre]] de [[1936]]) fon un ingenier de camins, matemàtic i inventor espanyol de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. Prolífic i versàtil innovador, fon una figura reputada tant en el seu país com en l'estranger per les seues destacables contribucions en l'àmbit de la Mecànica i la Matemàtica aplicada aixina com en atres camps de l'ingenieria, inclosos els [[Telefèric|telefèrics]], els [[Dirigible|dirigibles]] o el [[radiocontrol]]. La seua tasca pionera en Automàtica, conceptual i pràctica, va alcançar resonància internacional i els seus aparats han segut citats com a precursors de la [[cibernètica]], del [[càlcul analògic]] i de l'[[informàtica]].
  
25 870

edicions

Menú de navegació