Canvis

El Libre del Repartiment de Valencia, que se conserva original en el [[Archiu de la Corona de Aragó]], es un [[protocol notarial]], en tres volums, en el que s´anaven anotant els oferiment de cases i terres que [[Jaume I]] va fer a tots els [["creuats"]] que van acudir a la [[conquesta de Valencia]]. Se va escomensar el dia 9 de juliol de 1237 i va continuar fins molt despres de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars mes antics que tenim en [[Espanya]] de llibres en esta materia.

El Libre del Repartiment de Valéncia, que se conserva original en el [[Archiu de la Corona de Aragó]], es un [[protocol notarial]], en tres volums, en el que s´anaven anotant els oferiment de cases i terres que [[Jaume I]] va fer a tots els [["creuats"]] que van acodir a la [[conquesta de Valéncia]]. Se va escomençar el dia 9 de juliol de 1237 i va continuar fins molt despres de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars mes antics que tenim en [[Espanya]] de llibres en esta materia.

En el segle passat se va escomensar a publicar la Coleccio de documents inedits de la [[Corona de Aragó]]. En el volum 9 ([[Barcelona]], 1856) se va incluir una edicio del Libre del Repartiment publicada fragmentariament per [[Prospero de Bofarull]]. Els erros i el desconsert originat per la edicio de Bofarull es molt, gran i variat, i tardarà molt de temps per a que la historiografia els arregle. Des de la data de entrada de Jaume I en Valencia fins la proporcio de repobladors asentats en la ciutat, com una distribucio inexacta de procedencies, son erros que han segut considerats pels sectors interesats com a fets irefutables i a pesar de que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap critica.

En el segle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la [[Corona de Aragó]]. En el volum 9 ([[Barcelona]], 1856) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentariament per [[Prospero de Bofarull]]. Els erros i el desconcert originat per la edició de Bofarull es molt, gran i variat, i tardarà molt de temps per a que la historiografia els arregle. Des de la data de entrada de Jaume I en Valéncia fins la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com una distribució inexacta de procedències, son erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i a pesar de que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap critica.

Tant les croniques cristianes com les musulmanes i la documentacio de la [[Cancilleria Real]] fixen la data de capitulacio de Valencia el dia 28 de setembre i per la vesprada al caure la nit van entrar en la ciutat.

Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la [[Cancilleria Real]] fixen la data de capitulació de Valéncia el dia 28 de setembre i per la vesprada al caure la nit van entrar en la ciutat.

En el Repartiment original una nota diu: "Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie" no mes cal vore les notes cronologiques del Repartiment per a comprovar que cuan se parle del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de la entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que van ser els escrives del Repartiment els que van entrar el 9 d´octubre a Valencia i no el rei de forma triunfal com nos diu Bofarull.

En el Repartiment original una nota diu: "Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie" no mes cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que cuan se parle del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de la entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que van ser els escribes del Repartiment els que van entrar el 9 d´octubre a Valéncia i no el rei de forma triumfal com nos diu Bofarull.

En l´edicio original hi han linies en noms tachades i atres que no. L´edicio de Bofarull, elimina generalment les linies que estan tachades per unes ralles en els codecs i done les llectures que son facils. Al pareixer va pensar que en molts casos els tachons podrien ser errors dels autors del Libre del Repartiment.

En l´edició original hi han llinees en noms tachades i atres que no. L´edició de Bofarull, elimina generalment les llinees que estan tachades per unes ralles en els codes i done les llectures que son fàcils. Al paréixer va pensar que en molts casos els tachons podrien ser errors dels autors del Libre del Repartiment.

En el reconte sobre l´edicio de Bofarull eixia que se van entregar 1018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d´Arago. Cuan se va comprovar que el cavaller aragones [[Artal de Luna]], primer nom que consta en el Repartiment i que segons demostren els documents publicats per [[Huici]]-[[Cabanes]], documentos, II nº 243, va rebre el titul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l´edicio de Bofarull per estar tachada, aixina se va creure convenient fer una nova edicio.

En el reconte sobre l´edició de Bofarull eixia que se van entregar 1018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d´Aragó. Quan se va comprovar que el cavaller aragonés [[Artal de Luna]], primer nom que consta en el Repartiment i que segons demostren els documents publicats per [[Huici]]-[[Cabanes]], documents, II nº 243, va rebre el títul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l´edició de Bofarull per estar tachada, aixina se va creure convenient fer una nova edició.

L´any 1979, Cabanes-Ferrer van publicar una nova edicio del Libre del Repartiment i van arrivar a la seguent conclusio: el Repartiment era un protocol notarial en el que s´anotaven tots els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la conquesta de Valencia. cuan la donacio se fea efectiva s´estenia el titul de propietat (dels que se conserven molts) , al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donacio ja s´havia fet.

L´any 1979, Cabanes-Ferrer van publicar una nova edició del Llibre del Repartiment i van arrivar a la següent conclusió: el Repartiment era un protocol notarial en el que s´anotaven tots els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la conquista de Valéncia. quan la donació se fea efectiva s´estenia el títul de propietat (dels que se conserven molts) , al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.

El contrast del Libre del Repartiment i els titul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que van vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se van anar sense contrivuir a la repoblacio de Valencia, sent pues el seu reconte de donacions totalment erroneu.

El contrast del Libre del Repartiment i els títul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que van vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se van anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, sent pues el seu reconte de donacions totalment erròneu.

Cabanes-Ferrer utilisant metodes profesionals i contrastant: Repartiment, Tituls de propietat, Llibres de aveïnament i croniques tant musulmanes com cristianes demostren que la poblacio valenciana va aumentar no mes un 5% en la repoblacio cristiana i de eixe percentage la aportacio catalana va ser minima, lo que nega totes les tesis catalanistes.

Cabanes-Ferrer utilisant mètodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres de aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar no mes un 5% en la repoblació cristiana i de eixe percentage la aportació catalana va ser mínima, lo que nega totes les tesis catalanistes.

Al surgir la [[Renaixença valenciana]], el seu gran impulsor [[Teodor Llorente]] fixant-se en el text de Bofarull el va utilisar en la seua colaboracio de La coleccio, España. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia. Valencia (Barcelona 1887,tomo I, p.88). Molts valencians se van decantar al catalanisme influits del gran prestigi de Llorente.

Al sorgir la [[Renaixença valenciana]], el seu gran impulsor [[Teodor Llorente]] fixant-se en el text de Bofarull el va utilisar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. Sus monuments i arts. Sa naturalea e historia. Valéncia (Barcelona 1887,tomo I, p.88). Molts valencians se van decantar al catalanisme influïts del gran prestigi de Llorente.

[http://www.idiomavalencia.com Idioma Valéncià]

[http://www.idiomavalencia.com Idioma Valencià]

AUTOR: DOMINGO GIMENO PEÑA (historiador)

AUTOR: DOMINGO GIMENO PEÑA (historiador)