| En un temps s'estenia Segna (poc al sur de Fiume) al nort, fins propet d'Antivari (Bar), o per lo manco fins al Càttaro (Kotor) en el sur. Ya els historiadors de les [[Creuades|Creuades]] i els viagers senyalen, des del [[sigle XII]] cap avant, el [[llatí]], romanç o franc de la Dalmàcia, especialment de les ciutats de Zara, Spalato, Ragusa i Antivari. En l'illa de Veglia (Krk), Giambattista Giustiniani, procurador véneto en el Quarnero durant el [[sigle XVI]], parlava de l'existència d'un "idioma propi, paregut al calmone...". | | En un temps s'estenia Segna (poc al sur de Fiume) al nort, fins propet d'Antivari (Bar), o per lo manco fins al Càttaro (Kotor) en el sur. Ya els historiadors de les [[Creuades|Creuades]] i els viagers senyalen, des del [[sigle XII]] cap avant, el [[llatí]], romanç o franc de la Dalmàcia, especialment de les ciutats de Zara, Spalato, Ragusa i Antivari. En l'illa de Veglia (Krk), Giambattista Giustiniani, procurador véneto en el Quarnero durant el [[sigle XVI]], parlava de l'existència d'un "idioma propi, paregut al calmone...". |
− | El dalmàtic tingué vigor per a resistir en els territoris a on la seua existència era manco amenaçà per la extensió dels dialectes eslaus, es a dir, en les ciutats de la costa. Oprimida pel costat de terra firme -al est- pels dialectes croates, i al sur -encara que manco- per les variants del [[Idioma albanés|albanés]], pero amenaçada, sobre tot, per la creixent penetració del véneto colonial, la llengua dalmàtica acabà per ser parlà en pocs enclavaments, i encara allí, se fon extinguint en rapidea major o menor. A major influència véneta, més veloç la desaparició del dalmàtic. Aixina, per eixemple, en Zara, el dalmàtic s'extinguí molt pronte, en tant que Ragusa, que soles per un breu espai de temps depengué directament de la [[República de Venècia]], pero disfrutava d'una situació d'independència molt particular, el dalmàtic perdurà fins a finals del [[sigle XV]] i fon llengua oficial de la República de Ragusa. | + | El dalmàtic tingué vigor per a resistir en els territoris a on la seua existència era manco amenaçà per l'extensió dels dialectes eslaus, es a dir, en les ciutats de la costa. Oprimida pel costat de terra firme -al est- pels dialectes croates, i al sur -encara que manco- per les variants del [[Idioma albanés|albanés]], pero amenaçada, sobre tot, per la creixent penetració del véneto colonial, la llengua dalmàtica acabà per ser parlà en pocs enclavaments, i encara allí, se fon extinguint en rapidea major o menor. A major influència véneta, més veloç la desaparició del dalmàtic. Aixina, per eixemple, en Zara, el dalmàtic s'extinguí molt pronte, en tant que Ragusa, que soles per un breu espai de temps depengué directament de la [[República de Venècia]], pero disfrutava d'una situació d'independència molt particular, el dalmàtic perdurà fins a finals del [[sigle XV]] i fon llengua oficial de la República de Ragusa. |
| En un àrea apartà, en la illa de Veglia (Krk), el últim natiu del dialecte vegliota, [[Tuone Udaina]], conegut com Burbur, fon mort per una mina de terra el [[10 de juny]] de [[1898]]. Ans de morir fon entrevistat pel llingüiste Matteo Bartoli. Hui en dia apenes queden en la illa contadíssimes paraules d'aquella antiga parla que ha segut substituïda per una varietat véneta i, sobre tot, per un dialecte croata. | | En un àrea apartà, en la illa de Veglia (Krk), el últim natiu del dialecte vegliota, [[Tuone Udaina]], conegut com Burbur, fon mort per una mina de terra el [[10 de juny]] de [[1898]]. Ans de morir fon entrevistat pel llingüiste Matteo Bartoli. Hui en dia apenes queden en la illa contadíssimes paraules d'aquella antiga parla que ha segut substituïda per una varietat véneta i, sobre tot, per un dialecte croata. |