Canvis

Historicament, la '''cavalleria''' són aquelles unitats militars que lluiten en moviment a [[cavall]]. Algunes unitats de la cavalleria, com els dragons, podrien lluitar a peu. Alguns autors consideren que les unitats d'[[artilleria]] montades són també cavalleria, encara que estes són unitats d'apoyo, no de combat. La cavalleria ha existit durant mils d'anys, les primeres se remonten al sigle XI AC. Des de la [[Segona Guerra Mundial]], el terme també s'aplica a les unitats equipades en [[tanc|tancs]] .

Històricament, la '''cavalleria''' són aquelles unitats militars que lluiten en moviment a [[cavall]]. Algunes unitats de la cavalleria, com els dragons, podrien lluitar a peu. Alguns autors consideren que les unitats d'[[artilleria]] montades són també cavalleria, encara que estes són unitats d'apoyo, no de combat. La cavalleria ha existit durant mils d'anys, les primeres se remonten al sigle XI AC. Des de la [[Segona Guerra Mundial]], el terme també s'aplica a les unitats equipades en [[tanc|tancs]] .

Des dels primers temps la cavalleria tenia la ventaja d'una millor movilitat, per lo que és un

Des dels primers temps la cavalleria tenia la ventaja d'una millor movilitat, per lo que és un

"Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el més mínim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment".  

"Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el més mínim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment".  

Un home que lluita a [[cavall]] també tenia les ventages d'una major alçada, la velocitat i la massa inercial sobre un oponent en peu. Atre element de la guerra montada a cavall és l'impacte psicològic d'un soldat a cavall que pot infligir a un oponent.

Un home que lluita a [[cavall]] també tenia les ventages d'una major alçada, la velocitat i la massa inercial sobre un oponent en peu. Atre element de la guerra montada a cavall és l'impacte sicològic d'un soldat a cavall que pot infligir a un oponent.

La movilitat i el valor del choc de la cavalleria fon molt apreciat i explotat en les forces armades en l'[[Edat antiga]] i [[edat mija]]; algunes forces de cavalleria eren en la seua majoria, sobre tot en les societats nomades d'[[Asia]], en particular, els eixercits mongols. En [[Europa]], la cavalleria se converti cada volta més armada (pesat), i, finalment, se feu conegut pels [[cavallers]].  

La movilitat i el valor del choc de la cavalleria fon molt apreciat i explotat en les forces armades en l'[[Edat antiga]] i [[edat mija]]; algunes forces de cavalleria eren en la seua majoria, sobre tot en les societats nomades d'[[Asia]], en particular, els eixercits mongols. En [[Europa]], la cavalleria se convertí cada volta més armada (pesat), i, finalment, se feu conegut pels [[cavallers]].  

Durant el [[sigle XVII]] la cavalleria en [[Europa]], pergué la major part de la seua armadura, ineficaç contra els mosquets i canons que foren entrant en us, i a mitat del [[sigle XIX]] alguns regiments conserven una chicoteta cuiraça de protecció que oferix contra les llances i sabres.

Durant el [[sigle XVII]] la cavalleria en [[Europa]], pergué la major part de la seua armadura, ineficaç contra els mosquets i canons que foren entrant en us, i a mitat del [[sigle XIX]] alguns regiments conserven una chicoteta cuiraça de protecció que oferix contra les llances i sabres.

== Història ==

== Història ==

La cavalleria sempre fon una arma decisiva en les tactiques de batalla i les seues evolucions podien decidir una batalla o una guerra; perseguir a un enemic derrotat donant-li el colp de gracia, reconeiximent del terreny evitant emboscades del contrari  i espiar les posicions de l'enemic buscant punts debils.

La cavalleria sempre fon una arma decisiva en les tactiques de batalla i les seues evolucions podien decidir una batalla o una guerra; perseguir a un enemic derrotat donant-li el colp de gracia, reconeiximent del terreny evitant emboscades del contrari  i espiar les posicions de l'enemic buscant punts dèbils.

== Edat antiga ==

== Edat antiga ==

Cavalleria hagué molta i de diferents caracteristiques a lo llarc de nostre temps, potser les més recordades són per eixemple la cavalleria [[hitita]] i l'egipciaca, en els diversos enfrontaments que sostingueren en els sigles XIII i XII a. de C.; clar que açò era diferent, ya que la cavalleria al fus, tal com la coneixem hui en dia, no era la d'un ginet montat en el seu cavall, sino la d'un ginet o dos montats en un carro tirat per dos o tres cavalls.

Cavalleria hagué molta i de diferents caracteristiques a lo llarc de nostre temps, potser les més recordades són per eixemple la cavalleria [[hitita]] i l'egipciaca, en els diversos enfrontaments que sostingueren en els sigles XIII i XII a. de C.; clar que açò era diferent, ya que la cavalleria al fus, tal com la coneixem hui en dia, no era la d'un ginet montat en el seu cavall, sino la d'un ginet o dos montats en un carro tirat per dos o tres cavalls.

També podem retrotraure-mos al sigle XVII a. de C., ya que els hicses invadiren [[Egipte]], derrocant al [[faraó]] del seu tro he instaurant un règim d'ocupació que no acabà fins l'expulsió dels hicses d'[[Egipte]] en 1550 a. de C.; no obstant, aci poc se pot contar, ya que les fonts degudes a que ocorreu fa moltissim temps no són clares.

També podem retrotraure-mos al sigle XVII a. de C., ya que els hicses invadiren [[Egipte]], derrocant al [[faraó]] del seu tro he instaurant un règim d'ocupació que no acabà fins l'expulsió dels hicses d'[[Egipte]] en 1550 a. de C.; no obstant, ací poc se pot contar, ya que les fonts degudes a que ocorreu fa moltíssim temps no són clares.

Més tart els assirians també demostraren el seu poder belic en els carros de guerra, aplicant tactiques desapiadades sobre la població enemiga i sembrant el terror en dita població, varen sometre molts pobles en l'area mesopotamica a on regne.

Més tart els assirians també demostraren el seu poder bèlic en els carros de guerra, aplicant tàctiques desapiadades sobre la població enemiga i sembrant el terror en dita població, varen sometre molts pobles en l'àrea mesopotàmica a on regne.

Temps despuix la cavalleria d'[[Aleixandre Magne]], (qui contribució a la destrucció de l'[[imperi persa]] fon determinant) seria un eixemple anys més tart, de trobar-mos una cavalleria que no era un mer acompanyament de l'infanteria, sino una arma que podria resumir-se en lo que digue el seu pare [[Filip]] en essencia, “l'infanteria aguanta i la cavalleria pegada”.

Temps despuix la cavalleria d'[[Aleixandre Magne]], (qui contribució a la destrucció de l'[[imperi persa]] fon determinant) seria un eixemple anys més tart, de trobar-mos una cavalleria que no era un mer acompanyament de l'infanteria, sino una arma que podria resumir-se en lo que digué el seu pare [[Filip]] en essència, “l'infanteria aguanta i la cavalleria pegada”.

[[Pirros]], rei d'[[Epiro]], fon un governant inteligent i que en les seues enfrontaments en els romans també va descobrir les virtuts que entranyaven la cavalleria i que també sabe adaptar al seu eixercit emulant a [[Aleixandre Magne]], al qual ell admirava molt.

[[Pirros]], rei d'[[Epiro]], fon un governant inteligent i que en les seues enfrontaments en els romans també va descobrir les virtuts que entranyaven la cavalleria i que també sabe adaptar al seu eixercit emulant a [[Aleixandre Magne]], al qual ell admirava molt.

Més tart tenim atre eixemple de sap fer en l'excelent cavalleria cartaginesa d'[[Anibal]], la qual fon una esquema basica en l'endentat de l'eixercit cartagines durant la seua guerra contra Roma en la segona guerra Punica (i que la seua posterior absencia numerica fon decisiva en la seua derrota en [[Zama]] en el 202 a. de C.).

Més tart tenim atre eixemple de sap fer en l'excelent cavalleria cartaginesa d'[[Anibal]], la qual fon una esquema basica en l'endentat de l'eixercit cartaginés durant la seua guerra contra Roma en la segona guerra Punica (i que la seua posterior absencia numerica fon decisiva en la seua derrota en [[Zama]] en el 202 a. de C.).

Tesino, Trebia, Trasimeno i sobre tot [[Cannas]], demostraren com una cavalleria be dirigida podia assestar un colp mortal al seu enemic i aci Anibal, ¡s'eixi!, demostrant el seu talent ante els romans.

Tesino, Trebia, Trasimeno i sobre tot [[Cannas]], demostraren com una cavalleria be dirigida podia assestar un colp mortal al seu enemic i ací Anibal, demostrant el seu talent davant dels romans.

També referint-se a [[Antiga Roma|Roma]] i al seu continu evolucionar en el temps, (la mateixa que fon regina de l'infanteria i que prestà poca atenció a la cavalleria) tingue que prestar més atenció a la cavalleria; ya que l'infanteria declinà en el temps i la cavalleria enemiga, evolucionà de tal manera, que els eixercit romà començaren a ser derrotats en batalla.

Anibal ya donà l'avís de lo que podia fer una cavalleria audaç i inteligentment dirigida, pero en la batalla de Carroes en l'any 53 a. de C., l'infanteria romana fon derrotada a mans dels parts en Orient, sent estos últims totalment forces de cavalleria. 44.000 Romans, (dels quals 4.000 eren ginets) foren agranats per la cavalleria part, formada per 10.000 ginets, 25.000 morts o ferits i 10.000 presoners foren les baixes romanes.

 

Aníbal ya donà l'avís de lo que podia fer una cavalleria audaç i inteligentment dirigida, pero en la batalla de Carroes en l'any 53 a. de C., l'infanteria romana fon derrotada a mans dels parts en Orient, sent estos últims totalment forces de cavalleria. 44.000 Romans, (dels quals 4.000 eren ginets) foren agranats per la cavalleria part, formada per 10.000 ginets, 25.000 morts o ferits i 10.000 presoners foren les baixes romanes.

La cavalleria goda en el [[sigle IV]], demostrà en la [[batalla d'Adrianopolis]] en l'any [[378]], que l'infanteria romana (encara sent d'elite i molt veterana) ya no podia fer front en garanties d'exit a un oponent en la batalla; al menys al 100%, ¡la pèrdua dels 2/3 de les seues tropes veteranes ho testimonien!. Les incursions dels barbars en les fronteres romanes estaven debilitant a l'eixercit romà ¡a ulls vists!.

La cavalleria goda en el [[sigle IV]], demostrà en la [[batalla d'Adrianopolis]] en l'any [[378]], que l'infanteria romana (encara sent d'elite i molt veterana) ya no podia fer front en garanties d'exit a un oponent en la batalla; al menys al 100%, ¡la pèrdua dels 2/3 de les seues tropes veteranes ho testimonien!. Les incursions dels barbars en les fronteres romanes estaven debilitant a l'eixercit romà ¡a ulls vists!.

La cavalleria barbara estava donant eixemple de que la seua evolució, estava plantant cara a l'invencible eixercit romà; inclús  estos últims, estaven començant a llistar, ya en l'infanteria, ya en la cavalleria, reclutes de procedencia barbara, ya per a aprofitar-se de les seues virtuts, ya per a paliar l'escassea de reclutes de procedencia romana; ya que estos i ante la riquea de l'[[imperi romà]], se tornaven socoltres a l'hora d'allistar-se com [[legionaris]], per que esta vida era molt dura.

La cavalleria barbara estava donant eixemple de que la seua evolució, estava plantant cara a l'invencible eixercit romà; inclús  estos últims, estaven començant a llistar, ya en l'infanteria, ya en la cavalleria, reclutes de procedència barbara, ya per a aprofitar-se de les seues virtuts, ya per a paliar l'escassea de reclutes de procedència romana; ya que estos i ante la riquea de l'[[imperi romà]], se tornaven socoltres a l'hora d'allistar-se com [[legionaris]], per que esta vida era molt dura.

== Edat mija ==

== Edat mija ==

En el [[sigle VI]] l'[[imperi bizanti]] o [[imperi romà d'Orient]], ya havia deprés que la cavalleria era una arma decisiva, i en les batalles, la seua presencia era vital, la qual formava l'eix principal de la batalla, deixant l'infanteria com arma de segon orde. De fet, l'eixercit bizanti contava entre les seues fileres en 1/3 de les seues tropes com cavalleria.

En el [[sigle VI]] l'[[imperi bizantí]] o [[imperi romà d'Orient]], ya havia deprés que la cavalleria era una arma decisiva, i en les batalles, la seua presencia era vital, la qual formava l'eix principal de la batalla, deixant l'infanteria com arma de segon orde. De fet, l'eixercit bizantí contava entre les seues fileres en 1/3 de les seues tropes com cavalleria.

Els sigles posteriors i en plena [[Edat mija]], la cavalleria era una arma de primer orde en el camp de batalla, si be els seues components eren casi íntegrament de la noblea, ya que l'equipament de la cavalleria, en la seua armadura completa, a soles podia ser mantingut a un gran cost, i a soles els cavallers i nobles podien soportar tals dispendis.

Els sigles posteriors i en plena [[Edat mija]], la cavalleria era una arma de primer orde en el camp de batalla, si be els seues components eren casi íntegrament de la noblea, ya que l'equipament de la cavalleria, en la seua armadura completa, a soles podia ser mantingut a un gran cost, i a soles els cavallers i nobles podien soportar tals dispendis.

Els cavallers formaven l'últim ranc de la noblea, pero no tenien títuls nobiliaris ni propietats al seu càrrec, aixina que solien posar la seua persona i equipament complet al servici d'un noble poderós, el qual li retribuïa els servicis prestats. Alguns nobles arribaren a tindre a les seues órdens a un bon número de cavallers.

Els cavallers formaven l'últim ranc de la noblea, pero no tenien títuls nobiliaris ni propietats al seu càrrec, aixina que solien posar la seua persona i equipament complet al servici d'un noble poderós, el qual li retribuïa els servicis prestats. Alguns nobles arribaren a tindre a les seues órdens a un bon número de cavallers.

Durant l'edat Mija se podia dir que el millor exponent de cavalleria se trobava entre els mongols, i entre estos, els que dirigi un cap que els va unir, [[Gengis Kan]] (1162-1227). Va crear a principis del [[sigle XIII]] un immens imperi en [[Asia]] central, en el que tingue part, la Chinenca del nort, [[Mongòlia]], [[Persia]] i [[Afganistan]].

Durant l'edat Mija se podia dir que el millor exponent de cavalleria se trobava entre els mongols, i entre estos, els que dirigí un cap que els va unir, [[Gengis Kan]] (1162-1227). Va crear a principis del [[sigle XIII]] un immens imperi en [[Àsia]] central, en el que tingué part, la Chinenca del nort, [[Mongòlia]], [[Persia]] i [[Afganistan]].

La ''[[guerra dels cents anys]] '', fon un clar exponent dels combats de la cavalleria pesada migeval, els nobles cavallers revestits d'armadures de moltíssim pes, feen que les carregues d'estos ginets contra l'adversari foren impressionants i mortals, sobre tot per a l'infanteria atacada per ells.

La ''[[guerra dels cents anys]] '', fon un clar exponent dels combats de la cavalleria pesada migeval, els nobles cavallers revestits d'armadures de moltíssim pes, feen que les carregues d'estos ginets contra l'adversari foren impressionants i mortals, sobre tot per a l'infanteria atacada per ells.

== Edat moderna ==

== Edat moderna ==

Esta i l'aparició dels canons i l'evolucionar de les armes de pólvora, com els trabucs, arcabús, mosquets i fusils feu que el poder bèlic de l'infanteria adquirira gran poder, i que l'infanteria d'antany ya no estiguera a mercé de la cavalleria, com podia ocorrer en el passat, si no disposava d'una bona cobertura defensiva.

Esta i l'aparició dels canons i l'evolucionar de les armes de pólvora, com els trabucs, arcabús, mosquets i fusils feu que el poder bèlic de l'infanteria adquirira gran poder, i que l'infanteria d'antany ya no estiguera a mercé de la cavalleria, com podia ocorrer en el passat, si no disponia d'una bona cobertura defensiva.

En el [[sigle XVII]] la cavalleria tornà a recuperar la seua plena activitat, els diversos eixercits l'incorporaven massivament a les seues fileres, si be en l'[[Edat mija]], la cavalleria no era empleada en gran número degut a que la cavalleria pesada no era molt numerosa pel gran cost econòmic que representava; el fi a l'us del seu equipament pesat en l'[[Edat Moderna]], pogué fer créixer el seu número.

En el [[sigle XVII]] la cavalleria tornà a recuperar la seua plena activitat, els diversos eixercits l'incorporaven massivament a les seues fileres, si be en l'[[Edat mija]], la cavalleria no era empleada en gran número degut a que la cavalleria pesada no era molt numerosa pel gran cost econòmic que representava; el fi a l'us del seu equipament pesat en l'[[Edat Moderna]], pogué fer créixer el seu número.