621
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Jorge Juan i Santacilia (Novelda, Alicante; 1713 - † Madrid; 1773) fon un científic i marí valencià. Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada e...».
Jorge Juan i Santacilia (Novelda, Alicante; 1713 - † Madrid; 1773) fon un científic i marí valencià.
Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de Novelda, concretament en "El Fondonet" i fon batejat en Monfort del Cit. Estigué molt vinculat a l'orde dels Cavallers de Malta de la mà de son tío, qui ocupava ú dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acavaría rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en 1729 ingresà en l' ''Escuela Naval Militar de San Fernando''. Participà en l'expedició contra Orà i en la campanya de Nàpols.
En 1734 embarcà, junt ad Antonio de Ulloa, en l'expedició organisada per la Real Acadèmia de Ciències de París a les órdens de Charles de la Condamine, per a medir un grau del meridià terrestre en la llínia equatorial en Amèrica del Sur, específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual Ecuador). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre.
Jorge Juan estigué dèneu anys en Amèrica, estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, Fernando VI li ascendí a capità de nau.
Conscient de que l'armada espanyola escomençaba a estar antiquada, el marqués de la Ensenada li encomanà viajar a Anglaterra per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant els astillers. Sa activitat tingué tan bons resultats que pocs anys després els anglesos fèren una visita per a estudiar ses innovacions.
En 1757 fundà el ''Real Observatorio Astronómico de Madrid'' i en 1760 fon nomenat ''jefe de escuadra de la Armada Real''.
Sos restos mortals es guarden en en el ''Panteón de Marinos Ilustres'', de San Fernando (Cadis). Sa image es ben familiar en Espanya, puix figuraba en els antics billets de deu-mil ptes.
== Obra escrita ==
*''Compendio de navegación'' (1757)
*''Examen marítimo teórico-práctico'' (1771)
*''Estado de la astronomía en Europa'' (1774)
''' En colaboración con Antonio de Ulloa '''
*''Plan del camino de Quito al río Esmeraldas, según las observaciones astronómicas de Jorge Juan y Antonio de Ulloa'' (1736-1742)
*''Observaciones astronómicas y físicas hechas en los Reinos del Perú'' (Madrid, 1748)
*''Relación histórica del viaje hecho de orden de su Majestad a la América Meridional'' (Madrid, 1748)
*''Disertación Histórica y Geográfica sobre el Meridiano de Demarcación entre los dominios de España y Portugal'' (1749)
*''Noticias Secretas de América, sobre el estado naval, militar y político del Perú y provincia de Quito'' (1748, obra publicada en Londres en 1826 puix fon prohibida pel govern espanyol).
== Enllaços externs ==
http://www.jorgejuan.net/JorgeJuanDigital/
Obtingut de "http://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Juan"
Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de Novelda, concretament en "El Fondonet" i fon batejat en Monfort del Cit. Estigué molt vinculat a l'orde dels Cavallers de Malta de la mà de son tío, qui ocupava ú dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acavaría rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en 1729 ingresà en l' ''Escuela Naval Militar de San Fernando''. Participà en l'expedició contra Orà i en la campanya de Nàpols.
En 1734 embarcà, junt ad Antonio de Ulloa, en l'expedició organisada per la Real Acadèmia de Ciències de París a les órdens de Charles de la Condamine, per a medir un grau del meridià terrestre en la llínia equatorial en Amèrica del Sur, específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual Ecuador). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre.
Jorge Juan estigué dèneu anys en Amèrica, estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, Fernando VI li ascendí a capità de nau.
Conscient de que l'armada espanyola escomençaba a estar antiquada, el marqués de la Ensenada li encomanà viajar a Anglaterra per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant els astillers. Sa activitat tingué tan bons resultats que pocs anys després els anglesos fèren una visita per a estudiar ses innovacions.
En 1757 fundà el ''Real Observatorio Astronómico de Madrid'' i en 1760 fon nomenat ''jefe de escuadra de la Armada Real''.
Sos restos mortals es guarden en en el ''Panteón de Marinos Ilustres'', de San Fernando (Cadis). Sa image es ben familiar en Espanya, puix figuraba en els antics billets de deu-mil ptes.
== Obra escrita ==
*''Compendio de navegación'' (1757)
*''Examen marítimo teórico-práctico'' (1771)
*''Estado de la astronomía en Europa'' (1774)
''' En colaboración con Antonio de Ulloa '''
*''Plan del camino de Quito al río Esmeraldas, según las observaciones astronómicas de Jorge Juan y Antonio de Ulloa'' (1736-1742)
*''Observaciones astronómicas y físicas hechas en los Reinos del Perú'' (Madrid, 1748)
*''Relación histórica del viaje hecho de orden de su Majestad a la América Meridional'' (Madrid, 1748)
*''Disertación Histórica y Geográfica sobre el Meridiano de Demarcación entre los dominios de España y Portugal'' (1749)
*''Noticias Secretas de América, sobre el estado naval, militar y político del Perú y provincia de Quito'' (1748, obra publicada en Londres en 1826 puix fon prohibida pel govern espanyol).
== Enllaços externs ==
http://www.jorgejuan.net/JorgeJuanDigital/
Obtingut de "http://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Juan"