Canvis

El '''contracte públic''' és un tipo de contracte en el que almanco una de les parts és una [[Administració pública]] quan actua com a tal, i en el que està somesa a un règim jurídic que coloca al contractant en una situació de subordinació jurídica front a l’Administració.

El '''contracte públic''' és un tipo de contracte en el que per lo manco una de les parts és una [[administració pública]] quan actua com a tal, i en el que està somesa a un règim jurídic que coloca al contractant en una situació de subordinació jurídica front a l’administració.

El concepte de contracte públic, a primera vista, no diferix del concepte de contracte en el [[Dret]] privat, pero al ser l’[[Estat]] (o una de les seues Administracions) una de les parts del mateix, te característiques pròpies. Se pot definir el contracte administratiu com a aquell en que l’Administració eixercix determinades prerrogatives en quant a la seua interpretació, eixecució i extinció, cuidant de no alterar l’equació financera del mateix.

El concepte de contracte públic, a primera vista, no diferix del concepte de contracte en el [[Dret]] privat, pero al ser l’[[Estat]] (o una de les seues Administracions) una de les parts del mateix, te característiques pròpies. Se pot definir el contracte administratiu com a aquell en que l’Administració eixercix determinades prerrogatives en quant a la seua interpretació, eixecució i extinció, cuidant de no alterar l’equació financera del mateix.

L’objecte d’este contracte es rig, en conseqüència, pel Dret públic. En tot contracte administratiu te que participar per lo manco un orgue estatal en eixercici de funció administrativa. Ara be, és la llei la que definix qué s’entén pròpiament per orgue estatal, que en determinades circunstàncies pot incloure ents no estatals de Dret públic intern.

L’objecte d’este contracte es rig, en conseqüència, pel Dret públic. En tot contracte administratiu te que participar per lo manco un orgue estatal en eixercici de funció administrativa. Ara be, és la llei la que definix qué s’entén pròpiament per orgue estatal, que en determinades circumstàncies pot incloure ents no estatals de Dret públic intern.

Una causa adicional de la transcendència del contracte administratiu prové de l’idea de la colaboració dels subjectes privats en l’Administració, a on el particular no es comporta com un contractiste ordinari. El contracte administratiu és llavors una de les tècniques de colaboració dels administrats en l’administració. El contractiste, encara que pretén un benefici econòmic, obté eixe benefici complint en la faena de coadjuvar al compliment de comesos públics per part de l’Estat.

Una causa adicional de la transcendència del contracte administratiu prové de l’idea de la colaboració dels subjectes privats en l’Administració, a on el particular no es comporta com un contractiste ordinari. El contracte administratiu és llavors una de les tècniques de colaboració dels administrats en l’administració. El contractiste, encara que pretén un benefici econòmic, obté eixe benefici complint en la faena de coadjuvar al compliment de comesos públics per part de l’Estat.

* b) Ents, organismes o entitats en personalitat jurídica pròpia que complixquen estos requisits:

* b) Ents, organismes o entitats en personalitat jurídica pròpia que complixquen estos requisits:

* * o haver segut creats per a satisfer necessitats d’interés general que no tinguen caràcter industrial o mercantil i

* * o haver segut creats per a satisfer necessitats d’interés general que no tinguen caràcter industrial o mercantil i

* * o que un Poder Adjudicador financie en més del 50 per cent la seua activitat o controle la seua gestió o nom a més de la mitat dels membres del seu orgue d’administració, vigilància o control.

* * o que un Poder Adjudicador finance en més del 50 per cent la seua activitat o controle la seua gestió o nom a més de la mitat dels membres del seu orgue d’administració, vigilància o control.

* c) Associacions, de dret privat, constituïdes pels ents, organismes o entitats que són Poders Adjudicadors.

* c) Associacions, de dret privat, constituïdes pels ents, organismes o entitats que són Poders Adjudicadors.

===== Empreses =====

===== Empreses =====

 

L’artícul 70.2 del text refòs de la Llei de Contractes del Sector Públic establix que per a la conservació de la classificació deurà de justificar-se anualment el manteniment de la solvència econòmica i financera i, cada tres anys, el de la solvència tècnica professional de l’empresa.

L’artícul 70.2 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic establix que per a la conservació de la classificació deurà de justificar-se anualment el manteniment de la solvència econòmica i financera i, cada tres anys, el de la solvència tècnica professional de l’empresa.

===== Règim jurídic dels contractes del sector públic =====

===== Règim jurídic dels contractes del sector públic =====

Són aquells celebrats per una Administració Pública, en alguna especialitat, puix n’hi ha contractes celebrats per una Administració Pública que deuen considerar-se privats (com ara els de creació i interpretació artística, els d’espectàculs o determinats servicis financers).

Són aquells celebrats per una Administració Pública, en alguna especialitat, puix n’hi ha contractes celebrats per una Administració Pública que deuen considerar-se privats (com ara els de creació i interpretació artística, els d’espectàculs o determinats servicis financers).

Es rigen completament per la Llei de Contractes del Sector Públic (o, si es tracta d’un contracte administratiu especial no tipificat en eixa llei, per les seues normes específiques), les seues disposicions de desenroll i pel restant de normes de dret administratiu. A soles en cas de llacunes interpretatives es té d’acudir al dret privat.

Es rigen completament per la Llei de Contractes del Sector Públic (o, si es tracta d’un contracte administratiu especial no tipificat en eixa llei, per les seues normes específiques), les seues disposicions de desenroll i pel restant de normes de dret administratiu. A soles en cas de llacunes interpretatives es té d’acodir al dret privat.

En tal sentit, optem per definir el concepte contractual de la Administració Pública com a l’acort de dos o més parts per a crear, regular, modificar o extinguir una relació jurídica patrimonial, el qual per lo manco una de les parts és una entitat de la Administració Pública.

En tal sentit, optem per definir el concepte contractual de la Administració Pública com a l’acort de dos o més parts per a crear, regular, modificar o extinguir una relació jurídica patrimonial, el qual per lo manco una de les parts és una entitat de la Administració Pública.

És menester precisar que, conforme a esta definició, queda clar que l’element distintiu del contracte no és el fet de que la entitat administrativa que celebra el contracte tinga prerrogatives especials al seu favor, puix pot tindre’n o no, inclús condicionar tal prerrogativa a determinades circunstàncies, sino que per lo manco una de les parts que celebren el contracte és una Administració Pública.

És menester precisar que, conforme a esta definició, queda clar que l’element distintiu del contracte no és el fet de que la entitat administrativa que celebra el contracte tinga prerrogatives especials al seu favor, puix pot tindre’n o no, inclús condicionar tal prerrogativa a determinades circumstàncies, sino que per lo manco una de les parts que celebren el contracte és una Administració Pública.

===== Característiques =====

===== Característiques =====