Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3225 bytes afegits ,  08:59 10 jul 2009
Llínea 24: Llínea 24:  
També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístics molt importants. Moltes de les idees humanistes es van estendre per [[Itàlia]] i [[Europa]], igual que els èxits militars conseguits per la Corona d'Aragó.
 
També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístics molt importants. Moltes de les idees humanistes es van estendre per [[Itàlia]] i [[Europa]], igual que els èxits militars conseguits per la Corona d'Aragó.
   −
El punt àlgit ho trobem en l'época dels Borja, que van introduir el [[Renaiximent]] en Espanya per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na Germana de  Foix (segona dona de Ferrando el Catòlic) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el Palau Real de Valéncia a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment  s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en  la perduda dels furs y drets valencians.  
+
El punt àlgit ho trobem en l'época dels Borja, que van introduir el [[Renaiximent]] en Espanya per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na Germana de  Foix (segona dona de Ferrando el Catòlic) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el Palau Real de Valéncia a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment  s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en  la perduda dels furs y drets valencians.
   
+
 
 +
 
 +
==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes==
 +
 
 +
El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com sobirà de la Corona d'Aragó (1412), i el final de la [[guerra de les Germanies]]  (1521), es coneix com els "temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes".
 +
 
 +
La llengua valenciana és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del llatí, que té [[Sigle d'Or lliterari]],  molt abans que la resta de  les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians,  que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment <ref>Cronologia Històrica de la  Llengua Valenciana. Port Vaig ferrar, Teresa. Valéncia</ref>.
 +
 
 +
El desenroll financer conseguit pel Regne de Valéncia, va generar una expansió urbana i un gran creiximent demogràfic,  tot això assentà les basses per al floriment cultural i lliterari.
 +
 
 +
La poesia va conseguir el cim del seu major esplendor.  La Valéncia del [[sigle XV]] va reunir a un extraordinari grup de lliterats de totes les capes de l'aristocràcia valenciana, tenint com màxims exponents a [[Jordi Sant Jordi]] (cortesà),  [[Ausias March]] (feudal), [[Joanot Martorell]] (cavalleresca), [[Roiç de Corella]] i [[sor Isabel de Villena]] (urbana i clerical),...
 +
 
 +
==Poesia==
 +
El sigle XV marca la definitiva  ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les  obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.
 +
 
 +
En La Cort de [[Alfonso V]] el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al [[Renaiximent]] liderat per [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]], que van ser llegits i traduïts a la llengua valenciana.
 +
 
 +
La influència es va notar en els escrits de [[Jordi Sant Jordi]], pero la renovació i l'autentica modernisació la van supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausias March, qui trenca en la  tradició trobadoresca i la llengua estàndart utilisada per ells (provençal lliterari) i ya utilisa en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives.
 +
 
 +
Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria  [[Tirant el Blanch]], escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana".
 +
 
 +
El tercer gran poeta del sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia com March, plena tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i  desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs  i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents Done-la crida "valenciana prosa"
 +
 
 
== Fets rellevants ==
 
== Fets rellevants ==
 
*El primer llibre imprés en valencià a Espanya es va realisar en [[Valéncia (ciutat)|Valencia]], açò denota un gran impuls sobre les obres escrites. Esta obra es titula '''''[[Obres o trobes en lahors de la Verjurada Maria]]''''' imprés l'any [[1474]].
 
*El primer llibre imprés en valencià a Espanya es va realisar en [[Valéncia (ciutat)|Valencia]], açò denota un gran impuls sobre les obres escrites. Esta obra es titula '''''[[Obres o trobes en lahors de la Verjurada Maria]]''''' imprés l'any [[1474]].
1821

edicions

Menú de navegació