Canvis

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Argentina]], [[Espanya|Española]]  

| nacionalitat = [[Argentina]], [[Espanya|Española]]  

| ocupació = Cantant, cantautor i escritor.

| ocupació = Cantant, cantautor i escritor

| data_naix = [[24 de febrer]] de [[1936]]  

| data_naix = [[24 de febrer]] de [[1936]]  

| lloc_naix = [[Buenos Aires]], [[Argentina]]

| lloc_naix = [[Buenos Aires]], [[Argentina]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Luis María Aguilera Picca''', conegut popularment com a '''Luis Aguilé''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de febrer]] de [[1936]] - [[Madrit]], [[10 d'octubre]] de [[2009]]), fon un cantautor de música romàntica hispà-argentí, ademés d'escritor. Fon un dels primers músics en cantar roc en espanyol. Actiu des de la década dels 50, es feu famós en [[Amèrica Llatina]] i [[Espanya]].

'''Luis María Aguilera Picca''', conegut popularment com a '''Luis Aguilé''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de febrer]] de [[1936]] - [[Madrit]], [[10 d'octubre]] de [[2009]]), fon un cantautor de música romàntica hispà-argentí, ademés d'escritor. Fon un dels primers músics en cantar roc en espanyol. Actiu des de la [[Anys 1950|década dels 50]], es feu famós en [[Amèrica Llatina]] i [[Espanya]].

Ha gravat més de huitcentes cançons, la mitat d'elles de la seua autoria, i algunes s'han convertit en estàndarts de la música popular en [[castellà]]. Com ''Cuando salí de Cuba'' (Quan ixqué de Cuba), potser la seua cançó més coneguda, gravada per molts atres artistes. També va compondre cançons per a chiquets i va publicar varis llibres.  

Ha gravat més de huitcentes cançons, la mitat d'elles de la seua autoria, i algunes s'han convertit en estàndarts de la música popular en [[castellà]]. Com ''Cuando salí de Cuba'' (Quan ixqué de Cuba), potser la seua cançó més coneguda, gravada per molts atres artistes. També va compondre cançons per a chiquets i va publicar varis llibres.  

Luis María Aguilera naixqué el 24 de febrer de 1936 en la capital argentina de Buenos Aires. En la seua ciutat natal va combinar les seues primeres actuacions com a cantant, en reunions i festes familiars, en el seu treball en la Casa Central del Banc de la Província de Buenos Aires. En l'any [[1951]], als quinze anys, va conseguir el seu primer contracte, en la ''Maison Doré'', luxós saló de festes porteny, i va escomençar a treballar en la [[ràdio]].

Luis María Aguilera naixqué el 24 de febrer de 1936 en la capital argentina de Buenos Aires. En la seua ciutat natal va combinar les seues primeres actuacions com a cantant, en reunions i festes familiars, en el seu treball en la Casa Central del Banc de la Província de Buenos Aires. En l'any [[1951]], als quinze anys, va conseguir el seu primer contracte, en la ''Maison Doré'', luxós saló de festes porteny, i va escomençar a treballar en la [[ràdio]].

Als vint anys, en maig de [[1956]], es va presentar en el concurs de televisió ''Music-Hall'' i va conseguir un enorme èxit. Poc despuix gravaria el seu primer disc, en la discogràfica Odeón, un senzill en els temes ''El preso número nueve'' de Roberto Cantoral i ''Tu recuerdo y yo'' de José Alfredo Jiménez, dos rancheres a on canta acompanyat per Ángel Pocho Gatti i el seu conjunt. Poc despuix, edita el seu primer [[LP]], ''Luis Aguilé, con diez temas'' (''Gigí'', ''Linda nena'', ''Mujer tejedora'', ''Tiro Liro Liro'', ''Pancho López'', ''Qué será será'', ''Luna bonita'', ''Luna Azul'' i ''El alegre silbador'').

Als vint anys, en [[maig]] de [[1956]], es va presentar en el concurs de televisió ''Music-Hall'' i va conseguir un enorme èxit. Poc despuix gravaria el seu primer disc, en la discogràfica Odeón, un senzill en els temes ''El preso número nueve'' de Roberto Cantoral i ''Tu recuerdo y yo'' de José Alfredo Jiménez, dos rancheres a on canta acompanyat per Ángel Pocho Gatti i el seu conjunt. Poc despuix, edita el seu primer [[LP]], ''Luis Aguilé, con diez temas'' (''Gigí'', ''Linda nena'', ''Mujer tejedora'', ''Tiro Liro Liro'', ''Pancho López'', ''Qué será será'', ''Luna bonita'', ''Luna Azul'' i ''El alegre silbador'').

Ad este treball seguiren:

Ad este treball seguiren:

*  ''Luis Aguilé, Vol. 4'' (''Déjenme en paz'', ''Te llevo bajo mi piel'', ''Yo sé'', ''La pachanga'', ''Al claro de luna'', ''Ya ves, así pienso yo'', ''¡Ay, Chabela!'', ''La balanza'', ''Arrivederchi'', ''Mi espíritu'', ''La montaña'' i ''Castillo de piedra'').  

*  ''Luis Aguilé, Vol. 4'' (''Déjenme en paz'', ''Te llevo bajo mi piel'', ''Yo sé'', ''La pachanga'', ''Al claro de luna'', ''Ya ves, así pienso yo'', ''¡Ay, Chabela!'', ''La balanza'', ''Arrivederchi'', ''Mi espíritu'', ''La montaña'' i ''Castillo de piedra'').  

''La balanza'' és el primer tema escrit per ell mateixa que va gravar. Despuix d'este disc, Aguilé va tindre el seu primer contacte en Espanya quan va actuar en el Festival per a la Joventut celebrat en el Palau dels Deports de Barcelona. Presentat pel popular locutor radiofònic Luis Arribas Castro. En l'event va actuar junt al ''[[Duo Dinámico]]'', [[José Guardiola]] i [[Gelu]], entre uns atres.

''La balanza'' és el primer tema escrit per ell mateixa que va gravar. Despuix d'este disc, Aguilé va tindre el seu primer contacte en [[Espanya]] quan va actuar en el Festival per a la Joventut celebrat en el Palau dels Deports de [[Barcelona]]. Presentat pel popular locutor radiofònic Luis Arribas Castro. En l'event va actuar junt al ''[[Duo Dinámico]]'', [[José Guardiola]] i [[Gelu]], entre uns atres.

En l'any [[1962]] protagonisa junt a Mariquita Gallegos, en qui va mantindre un romanç, la película ''La chacota'' i a l'any següent s'establix definitivament en Espanya. A on té un gran èxit en el tema ''Dile'', considerada una de les primeres cançons de l'estiu. En el seu nou país de residència, que li va concedir la nacionalitat espanyola en [[1990]], es convertiria en un personage molt popular. En constants aparicions en televisió en programes com ''Amigos del lunes'' i ''Gran parada''. Sent conegut per les seues colorides corbates i la seua particular dicció afrancesada, lo que li faria ser imitat en anys posteriors per humoristes com a ''[[Martes y trece]]'' o [[Fernando Esteso]]. A mitan dels anys 60, deixa Odeón, despuix de gravar varis elepés, i ficha per CBS. Grava a partir d'eixe moment sobretot temes propis. En [[1968]] crea el seu propi sagell discogràfic i eixercita llabors de productor. També va actuar junt a la sensació pop del moment, la cantant [[Karina]].

En l'any [[1962]] protagonisa junt a Mariquita Gallegos, en qui va mantindre un romanç, la película ''La chacota'' i a l'any següent s'establix definitivament en Espanya. A on té un gran èxit en el tema ''Dile'', considerada una de les primeres cançons de l'[[estiu]]. En el seu nou país de residència, que li va concedir la nacionalitat espanyola en [[1990]], es convertiria en un personage molt popular. En constants aparicions en [[televisió]] en programes com ''Amigos del lunes'' i ''Gran parada''. Sent conegut per les seues colorides corbates i la seua particular dicció afrancesada, lo que li faria ser imitat en anys posteriors per humoristes com a ''[[Martes y trece]]'' o [[Fernando Esteso]]. A mitan dels [[anys 60]], deixa Odeón, despuix de gravar varis elepés, i ficha per CBS. Grava a partir d'eixe moment sobretot temes propis. En l'any [[1968]] crea el seu propi sagell discogràfic i eixercita llabors de productor. També va actuar junt a la sensació pop del moment, la cantant [[Karina]].

En maig de [[1972]], es va vore immers en una polèmica quan, despuix de pressions de l'Ajuntament de Pamplona, es va prohibir l'emissió en ràdio i televisió de la cançó ''Vamos a Pamplona''. Perque el consistori va considerar que era un desprestigi per als [[Sanfermins (Pamplona)|sanfermins]] i per a la pròpia ciutat.

En [[maig]] de [[1972]], es va vore immers en una polèmica quan, despuix de pressions de l'Ajuntament de [[Pamplona]], es va prohibir l'emissió en [[ràdio]] i televisió de la cançó ''Vamos a Pamplona''. Perque el consistori va considerar que era un desprestigi per als [[Sanfermins (Pamplona)|sanfermins]] i per a la pròpia ciutat.

Eixe mateix any va estrenar la comèdia musical ''Una gran noche'', que contava en llibret i música originals d'Aguilé, en orquestació d'Adolfo Waitzman. Qui també va dirigir musicalment el montage en el Teatre Victoria de Barcelona. Despuix d'això fon el presentador del programa de televisió ''Llegada Internacional'' entre [[1973]] i [[1974]]. En [[1976]], es casa en l'espanyola Ana Rodríguez Ruiz. Entre 1978 i 1979, torna a la televisió, presentant ''El hotel de las mil y una estrellas''. En els anys 80, treballa com a assessor musical del programa ''Un, dos, tres... responda otra vez''.  

Eixe mateix any va estrenar la comèdia musical ''Una gran noche'', que contava en llibret i música originals d'Aguilé, en orquestació d'Adolfo Waitzman. Qui també va dirigir musicalment el montage en el Teatre Victoria de Barcelona. Despuix d'això fon el presentador del programa de televisió ''Llegada Internacional'' entre els anys [[1973]] i [[1974]]. En [[1976]], es casa en l'espanyola Ana Rodríguez Ruiz. Entre 1978 i 1979, torna a la televisió, presentant ''El hotel de las mil y una estrellas''. En els anys 80, treballa com a assessor musical del programa ''Un, dos, tres... responda otra vez''.  

En l'any [[1986]], firma contracte en [[Mèxic]] en el llavors empresari i banquer Jorge Lankenau per a crear l'himne dels ''Rayados de Monterrey'', equip regional de fútbol del que era l'amo. Aixina com de l'institució financera Abaco, que en els 90 va utilisar la seua famosa cançó ''Ven a mi casa esta Navidad'' per a un comercial molt conegut en el país.

En l'any [[1986]], firma contracte en [[Mèxic]] en el llavors empresari i banquer Jorge Lankenau per a crear l'himne dels ''Rayados de Monterrey'', equip regional de fútbol del que era l'amo. Aixina com de l'institució financera Abaco, que en els [[Anys 90|90]] va utilisar la seua famosa cançó ''Ven a mi casa esta Navidad'' per a un comercial molt conegut en el país.

En [[1992]] estrena l'espectàcul ''Por las calles de Madrid'', que mescla música i ball i en el que demostra una volta la seua calitat com a ''showman'', intercalant anècdotes i succeïts entre els distints temes musicals, evocadors de la vida en la capital espanyola. L'espectàcul, que posteriorment es denominaria ''España es una fiesta'', es representa en Buenos Aires durant tota la década següent.

En [[1992]] estrena l'espectàcul ''Por las calles de Madrid'', que mescla música i ball i en el que demostra una volta la seua calitat com a ''showman'', intercalant anècdotes i succeïts entre els distints temes musicals, evocadors de la vida en la capital espanyola. L'espectàcul, que posteriorment es denominaria ''España es una fiesta'', es representa en Buenos Aires durant tota la década següent.

En [[1999]] publica ''Superfiesta'', el seu últim disc en cançons noves. En [[2002]] publica el recopilatori ''Los 40 grandes éxitos de Luis Aguilé'', que inclou dos temes nous, ''Infiel'' i ''Lolita''.  

En l'any [[1999]] publica ''Superfiesta'', el seu últim disc en cançons noves. En [[2002]] publica el recopilatori ''Los 40 grandes éxitos de Luis Aguilé'', que inclou dos temes nous, ''Infiel'' i ''Lolita''.  

En l'any [[2007]] grava el tema ''Nadie me quita mis vacaciones en Castellón'', que va representar a la [[província de Castelló]] en la [[Fira Internacional del Turisme]] (FITUR). Eixe mateix any publica ''Ciudadano Aguilé'', un recopilatori en el que arreplega dèsset cançons de la seua discografia que s'aparten dels seus temes més habituals i en els que mostra les seues preocupacions socials.

En l'any [[2007]] grava el tema ''Nadie me quita mis vacaciones en Castellón'', que va representar a la [[província de Castelló]] en la [[Fira Internacional del Turisme]] (FITUR). Eixe mateix any publica ''Ciudadano Aguilé'', un recopilatori en el que arreplega dèsset cançons de la seua discografia que s'aparten dels seus temes més habituals i en els que mostra les seues preocupacions socials.

Luis Aguilé també va escriure contes infantils i noveles. En 1976 publica ''Golito y un emisario de la cuarta dimensión''. Una atra novela titulada ''El día en que los perros hablaron'' veu la llum en l'[[Editorial Planeta]] en [[1979]]. En [[1984]], baix el seudònim d'''Alejandro Alcántara'', publica ''Dominó'' i en [[1989]] ''La guerra nunca aclarada'', en les que fon finalista del [[Premi Planeta]]. En [[2002]] va publicar ''La nieve de las cuatro estaciones'', centrada en el món de les drogues i de la que estava preparant la segona part, ''La seducción reptante del poder''.

Luis Aguilé també va escriure contes infantils i noveles. En l'any 1976 publica ''Golito y un emisario de la cuarta dimensión''. Una atra novela titulada ''El día en que los perros hablaron'' veu la llum en l'[[Editorial Planeta]] en [[1979]]. En [[1984]], baix el seudònim d'''Alejandro Alcántara'', publica ''Dominó'' i en [[1989]] ''La guerra nunca aclarada'', en les que fon finalista del [[Premi Planeta]]. En [[2002]] va publicar ''La nieve de las cuatro estaciones'', centrada en el món de les drogues i de la que estava preparant la segona part, ''La seducción reptante del poder''.

En [[2003]] va protagonisar en l'Argentina la película ''Soy tu aventura'', una comèdia a on s'interpreta a sí mateixa com a víctima d'un accidentat seqüestre. En l'any [[2008]], va rebre el Premi Sona de la Música a tota una vida dedicada a la música, reconeixent aixina l'èxit que ha anat collint a lo llarc de la seua carrera.  

En l'any [[2003]] va protagonisar en l'Argentina la película ''Soy tu aventura'', una comèdia a on s'interpreta a sí mateixa com a víctima d'un accidentat seqüestre. En l'any [[2008]], va rebre el Premi Sona de la Música a tota una vida dedicada a la música, reconeixent aixina l'èxit que ha anat collint a lo llarc de la seua carrera.  

En la primavera de l'any [[2009]], li varen operar de gravetat d'un càncer en l'estòmec i va fallir el 10 d'octubre de 2009 en un hospital de Madrit.

En la primavera de l'any [[2009]], li varen operar de gravetat d'un càncer en l'estòmec i va fallir el 10 d'octubre de 2009 en un hospital de Madrit.

* ''Te quiero'', versió de Paolo Conte.  

* ''Te quiero'', versió de Paolo Conte.  

Aixina mateix, és l'autor de la [[sarsuela]] ''Viva la verbena'', que fon estrenada en l'Argentina i els Estats Units. Luis Aguilé sofrí una gran decepció quan va vore que en Espanya, i concretament en Madrit, ciutat a la qual havia dedicat la seua sarsuela, casi ningú es va fer resó d'esta novetat i en la qual havia posat molta ilusió. Finalment, fon presentada en el teatre Monumental el 22 de novembre de 2008 a càrrec de l'Orquesta Simfònica Neotonarte, dirigida per Antonio Palmer i el cor de la Federació Coral de Madrit. [[Televisió Espanyola]] guarda este important document que fon retransmés en el programa ''Conciertos de la 2''.

Aixina mateix, és l'autor de la [[sarsuela]] ''Viva la verbena'', que fon estrenada en l'Argentina i els [[Estats Units]]. Luis Aguilé sofrí una gran decepció quan va vore que en Espanya, i concretament en Madrit, ciutat a la qual havia dedicat la seua sarsuela, casi ningú es va fer resó d'esta novetat i en la qual havia posat molta ilusió. Finalment, fon presentada en el teatre Monumental el [[22 de novembre]] de [[2008]] a càrrec de l'Orquesta Simfònica Neotonarte, dirigida per Antonio Palmer i el cor de la Federació Coral de Madrit. [[Televisió Espanyola]] guarda este important document que fon retransmés en el programa ''Conciertos de la 2''.

També va interpretar temes musicals infantils, un d'ells fon la versió en espanyol de ''Pecos Bill''.

També va interpretar temes musicals infantils, un d'ells fon la versió en espanyol de ''Pecos Bill''.

{{Cita|El artista manifestó que el tema, que se incluía en un CD donde también había canciones sobre Alicante y Valencia, "era una canción sencilla y transparente que ha tenido más de un millón de visitas en 'youtube'.|(''Europa Press'', 11.01.2008)}}

{{Cita|El artista manifestó que el tema, que se incluía en un CD donde también había canciones sobre Alicante y Valencia, "era una canción sencilla y transparente que ha tenido más de un millón de visitas en 'youtube'.|(''Europa Press'', 11.01.2008)}}

Eixe mateix any va llançar un tema nou, titulat ''Señor presidente''. La cançó és un mensage mordaç dirigit a un president d'Estat, a qui Aguilé diu haver votat, al que li fa saber les seues queixes. Per a demanar-li que complixca les promeses de campanya i que «el meu humil vot no caiga en el seu oblit». Durant la promoció del disc, alguns periodistes li varen preguntar si la cançó estava dirigida al president d'[[Espanya]], [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Aguilé va acceptar que podria aplicar-se-li, pero va declarar també que el seu destinatari era el president de [[Veneçola]], [[Hugo Chávez]]. També va declarar que la cançó havia segut prohibida en Veneçola i censurada en Argentina i [[Guatemala]]. ''Señor presidente'' se considera com «La cançó prohibida d'Aguilé».

Eixe mateix any va llançar un tema nou, titulat ''Señor presidente''. La cançó és un mensage mordaç dirigit a un president d'Estat, a qui Aguilé diu haver votat, al que li fa saber les seues queixes. Per a demanar-li que complixca les promeses de campanya i que «el meu humil vot no caiga en el seu oblit». Durant la promoció del disc, alguns periodistes li varen preguntar si la cançó estava dirigida al president d'[[Espanya]], [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Aguilé va acceptar que podria aplicar-se-li, pero va declarar també que el seu destinatari era el president de [[Veneçuela]], [[Hugo Chávez]]. També va declarar que la cançó havia segut prohibida en Veneçuela i censurada en Argentina i [[Guatemala]]. ''Señor presidente'' se considera com «La cançó prohibida d'Aguilé».

Aguilé també feu públic el seu respal a posició de la [[Societat General d'Autors i Editors d'Espanya]] (SGAE), quan esta entitat se veu involucrada relacionat en l'alcanç dels [[drets d'autor]], i va defendre l'alt preu dels discs com un acte de llibertat comercial.

Aguilé també feu públic el seu respal a posició de la [[Societat General d'Autors i Editors d'Espanya]] (SGAE), quan esta entitat se veu involucrada relacionat en l'alcanç dels [[drets d'autor]], i va defendre l'alt preu dels discs com un acte de llibertat comercial.