26 032
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Luis María Aguilera Picca''', conegut popularment com a '''Luis Aguilé''' (Buenos Aires, Argentina, 24 de febrer de 1936 - Madrit, 10…»
'''Luis María Aguilera Picca''', conegut popularment com a '''Luis Aguilé''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de febrer]] de [[1936]] - [[Madrit]], [[10 d'octubre]] de [[2009]]), fon un cantautor de música romàntica hispà-argentí, ademés d'escritor. Fon un dels primers músics en cantar roc en espanyol. Actiu des de la década dels 50, es feu famós en [[Amèrica Llatina]] i [[Espanya]].
Ha gravat més de huitcentes cançons, la mitat d'elles de la seua autoria, i algunes s'han convertit en estàndarts de la música popular en [[castellà]]. Com ''Cuando salí de Cuba'' (Quan ixqué de Cuba), potser la seua cançó més coneguda, gravada per molts atres artistes. També va compondre cançons per a chiquets i va publicar varis llibres.
== Biografia ==
Luis María Aguilera naixqué el 24 de febrer de 1936 en la capital argentina de Buenos Aires. En la seua ciutat natal va combinar les seues primeres actuacions com a cantant, en reunions i festes familiars, en el seu treball en la Casa Central del Banc de la Província de Buenos Aires. En l'any [[1951]], als quinze anys, va conseguir el seu primer contracte, en la ''Maison Doré'', luxós saló de festes porteny, i va escomençar a treballar en la [[ràdio]].
Als vint anys, en maig de [[1956]], es va presentar en el concurs de televisió ''Music-Hall'' i va conseguir un enorme èxit. Poc despuix gravaria el seu primer disc, en la discogràfica Odeón, un senzill en els temes ''El preso número nueve'' de Roberto Cantoral i ''Tu recuerdo y yo'' de José Alfredo Jiménez, dos rancheres a on canta acompanyat per Ángel Pocho Gatti i el seu conjunt. Poc despuix, edita el seu primer [[LP]], ''Luis Aguilé, con diez temas'' (''Gigí'', ''Linda nena'', ''Mujer tejedora'', ''Tiro Liro Liro'', ''Pancho López'', ''Qué será será'', ''Luna bonita'', ''Luna Azul'' i ''El alegre silbador'').
Ad este treball seguiren:
* ''Canta la juventud de América'' ([[1958]]), en senzills editats previament (''De azul pintado de azul'', ''No me dejes nunca'', ''No me abandones'', ''Pequeñísima serenata'', ''Dime algo cariñoso, Lulú (sin embargo)'', ''La cinta verde'', ''Llueve afuera'', ''Domani'', ''Hay una mujer'', ''El preso número nueve'' i ''Queremos Minué'')
* ''Luis Aguilé, Vol. 3'' ([[1959]]) (''Julia'', ''Regresa a mí'', ''Bonita'', ''Venus'', ''Marina'', ''Amémonos así'', ''Mira qué luna'', ''Llueve'', ''Pity Pity'', ''Para siempre'', ''La canción que te gusta a ti'' i ''Ío'') que fon tot un èxit en Argentina i el va donar a conéixer en tot lo món hispanoamericà.
* ''Luis Aguilé, Vol. 4'' (''Déjenme en paz'', ''Te llevo bajo mi piel'', ''Yo sé'', ''La pachanga'', ''Al claro de luna'', ''Ya ves, así pienso yo'', ''¡Ay, Chabela!'', ''La balanza'', ''Arrivederchi'', ''Mi espíritu'', ''La montaña'' i ''Castillo de piedra'').
''La balanza'' és el primer tema escrit per ell mateixa que va gravar. Despuix d'este disc, Aguilé va tindre el seu primer contacte en Espanya quan va actuar en el Festival per a la Joventut celebrat en el Palau dels Deports de Barcelona. Presentat pel popular locutor radiofònic Luis Arribas Castro. En l'event va actuar junt al ''[[Duo Dinámico]]'', [[José Guardiola]] i [[Gelu]], entre uns atres.
En l'any [[1962]] protagonisa junt a Mariquita Gallegos, en qui va mantindre un romanç, la película ''La chacota'' i a l'any següent s'establix definitivament en Espanya. A on té un gran èxit en el tema ''Dile'', considerada una de les primeres cançons de l'estiu. En el seu nou país de residència, que li va concedir la nacionalitat espanyola en [[1990]], es convertiria en un personage molt popular. En constants aparicions en televisió en programes com ''Amigos del lunes'' i ''Gran parada''. Sent conegut per les seues colorides corbates i la seua particular dicció afrancesada, lo que li faria ser imitat en anys posteriors per humoristes com a ''[[Martes y trece]]'' o [[Fernando Esteso]]. A mitan dels anys 60, deixa Odeón, despuix de gravar varis elepés, i ficha per CBS. Grava a partir d'eixe moment sobretot temes propis. En [[1968]] crea el seu propi sagell discogràfic i eixercita llabors de productor. També va actuar junt a la sensació pop del moment, la cantant [[Karina]].
Ha gravat més de huitcentes cançons, la mitat d'elles de la seua autoria, i algunes s'han convertit en estàndarts de la música popular en [[castellà]]. Com ''Cuando salí de Cuba'' (Quan ixqué de Cuba), potser la seua cançó més coneguda, gravada per molts atres artistes. També va compondre cançons per a chiquets i va publicar varis llibres.
== Biografia ==
Luis María Aguilera naixqué el 24 de febrer de 1936 en la capital argentina de Buenos Aires. En la seua ciutat natal va combinar les seues primeres actuacions com a cantant, en reunions i festes familiars, en el seu treball en la Casa Central del Banc de la Província de Buenos Aires. En l'any [[1951]], als quinze anys, va conseguir el seu primer contracte, en la ''Maison Doré'', luxós saló de festes porteny, i va escomençar a treballar en la [[ràdio]].
Als vint anys, en maig de [[1956]], es va presentar en el concurs de televisió ''Music-Hall'' i va conseguir un enorme èxit. Poc despuix gravaria el seu primer disc, en la discogràfica Odeón, un senzill en els temes ''El preso número nueve'' de Roberto Cantoral i ''Tu recuerdo y yo'' de José Alfredo Jiménez, dos rancheres a on canta acompanyat per Ángel Pocho Gatti i el seu conjunt. Poc despuix, edita el seu primer [[LP]], ''Luis Aguilé, con diez temas'' (''Gigí'', ''Linda nena'', ''Mujer tejedora'', ''Tiro Liro Liro'', ''Pancho López'', ''Qué será será'', ''Luna bonita'', ''Luna Azul'' i ''El alegre silbador'').
Ad este treball seguiren:
* ''Canta la juventud de América'' ([[1958]]), en senzills editats previament (''De azul pintado de azul'', ''No me dejes nunca'', ''No me abandones'', ''Pequeñísima serenata'', ''Dime algo cariñoso, Lulú (sin embargo)'', ''La cinta verde'', ''Llueve afuera'', ''Domani'', ''Hay una mujer'', ''El preso número nueve'' i ''Queremos Minué'')
* ''Luis Aguilé, Vol. 3'' ([[1959]]) (''Julia'', ''Regresa a mí'', ''Bonita'', ''Venus'', ''Marina'', ''Amémonos así'', ''Mira qué luna'', ''Llueve'', ''Pity Pity'', ''Para siempre'', ''La canción que te gusta a ti'' i ''Ío'') que fon tot un èxit en Argentina i el va donar a conéixer en tot lo món hispanoamericà.
* ''Luis Aguilé, Vol. 4'' (''Déjenme en paz'', ''Te llevo bajo mi piel'', ''Yo sé'', ''La pachanga'', ''Al claro de luna'', ''Ya ves, así pienso yo'', ''¡Ay, Chabela!'', ''La balanza'', ''Arrivederchi'', ''Mi espíritu'', ''La montaña'' i ''Castillo de piedra'').
''La balanza'' és el primer tema escrit per ell mateixa que va gravar. Despuix d'este disc, Aguilé va tindre el seu primer contacte en Espanya quan va actuar en el Festival per a la Joventut celebrat en el Palau dels Deports de Barcelona. Presentat pel popular locutor radiofònic Luis Arribas Castro. En l'event va actuar junt al ''[[Duo Dinámico]]'', [[José Guardiola]] i [[Gelu]], entre uns atres.
En l'any [[1962]] protagonisa junt a Mariquita Gallegos, en qui va mantindre un romanç, la película ''La chacota'' i a l'any següent s'establix definitivament en Espanya. A on té un gran èxit en el tema ''Dile'', considerada una de les primeres cançons de l'estiu. En el seu nou país de residència, que li va concedir la nacionalitat espanyola en [[1990]], es convertiria en un personage molt popular. En constants aparicions en televisió en programes com ''Amigos del lunes'' i ''Gran parada''. Sent conegut per les seues colorides corbates i la seua particular dicció afrancesada, lo que li faria ser imitat en anys posteriors per humoristes com a ''[[Martes y trece]]'' o [[Fernando Esteso]]. A mitan dels anys 60, deixa Odeón, despuix de gravar varis elepés, i ficha per CBS. Grava a partir d'eixe moment sobretot temes propis. En [[1968]] crea el seu propi sagell discogràfic i eixercita llabors de productor. També va actuar junt a la sensació pop del moment, la cantant [[Karina]].