Canvis

[[Archiu:Anino2.jpg|thumb|250px|Cartell commemoratiu]]

[[Archiu:Anino2.jpg|thumb|250px|Cartell commemoratiu]]

[[Archiu:RACV22.jpg|thumb|250px|Reconeiximent otorgat en l'any 2022 per la RACV a l'Enciclopèdia per la seua contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les Normes del Puig]]

[[Archiu:RACV22.jpg|thumb|250px|Reconeiximent otorgat en l'any 2022 per la RACV a l'Enciclopèdia per la seua contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les Normes del Puig]]

Durant l'any 2021 i degut a la [[pandèmia]] del [[coronavirus]] COVID-19 sofrida per [[Espanya]], no se pogué celebrar cap acte commemoratiu. Fon en l'any [[2022]] quan se celebrà l'acte commemoratiu. El [[6 d'abril]] de 2022, la RACV convocà i reuní, en l'[[Ateneu Mercantil]] de [[Valéncia]], en un acte públic d'homenage a totes aquelles persones i institucions que han tengut, en les últimes décades, un paper clau en la creació, difusió, defensa, ensenyança, estudi científic, us social i lliterari de la normativa de la llengua valenciana.

Durant l'any [[2021]] i degut a la [[pandèmia]] del [[coronavirus]] COVID-19 sofrida per [[Espanya]], no se pogué celebrar cap acte commemoratiu. Fon en l'any [[2022]] quan se celebrà l'acte commemoratiu. El [[6 d'abril]] de 2022, la RACV convocà i reuní, en l'[[Ateneu Mercantil]] de [[Valéncia]], en un acte públic d'homenage a totes aquelles persones i institucions que han tengut, en les últimes décades, un paper clau en la creació, difusió, defensa, ensenyança, estudi científic, us social i lliterari de la normativa de la llengua valenciana.

L'acte començà en la proyecció d'un vídeo en el que s'explicava l'història i la trayectòria que portà a la redacció d'estes normes a finals dels [[Anys 1970|anys setanta]] del [[sigle XX]]. A continuació prengué la paraula [[Ampar Cabanes]], exconsellera de Cultura en l'ent preautonòmic i catedràtica d'Història Medieval que va relatar la seua relació en esta ortografia. Ella fon, durant la seua estància al front de la conselleria, la que va oficialisar estes normes en intentar que s'ensenyaren en els coleges. El seu propòsit es va vore truncat en l'arribada al poder del [[PSPV]] en l'any [[1983]]. Ampar Cabanes fon una de les homenajades en l'acte i la que va rebre l'ovació més llarga en tot l'auditori posat en peu en reconeiximent a la seua llabor al front de la Conselleria d'Educació. Junt ad ella també va rebre un càlit aplaudiment [[Maria Dolors Garcia Broch]], exregidora de Cultura de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. L'acadèmia també va rendir homenage a [[Héctor Villalba]], expresident de [[Corts Valencianes|les Corts]], i a [[Fernando Giner Giner|Fernando Giner]], expresident de la [[Diputació de Valéncia]] per la seua llabor en defensa de la llengua valenciana. Prop d'un centenar de persones i entitats varen ser homenajades. Entre les entitats es trobaven [[Lo Rat Penat]], el [[Grup d'Acció Valencianista]], l'[[Institut d'Estudis Valencians]], el [[Patronat Històric-Artístic d'Elig]], el [[Rogle Constantí Llombart]] o la [[Cardona i Vives de Castelló]]. També se feu reconeiximent ad aquells mijos de comunicació per la seua difusió i contribució, aixina com, ad aquelles editorials que han publicat i seguixen publicant llibres en llengua valenciana, o siga, en les Normes d'El Puig. També tingué lloc el món fester, les [[Fogueres]], les [[Falles]] i les [[Gayata|Gayates]] en les [[Festes de la Magdalena]], reconeguent aquelles publicacions en llengua valenciana. El món tecnològic també tingué el seu espai, reconeguent als autors i colaboradors d'aquelles ferramentes que són útils per a la traducció de texts, programes en llengua valenciana o esta mateixa '''Enciclopèdia'''. També es va tindre un especial recort per ad alguns investigadors, escritors i historiadors ya fallits. Familiars seus varen ser els encarregats d'arreplegar els diplomes acreditatius. L'acte es va tancar en unes paraules del decà de la RACV, [[José Luis Manglano]], que va recordar que les Normes d'El Puig no són unes normes tancades i que estan subjectes a evolució com succeïx en totes les llengües que es tenen que anar adaptant. «Res és perfecte, tot és millorable», es va encarregar de matisar durant la seua intervenció. Per això va reconéixer la llabor d'els qui s'encarreguen de difondre-la i utilisar-la i va resaltar l'importància de tindre estudis ortogràfics i diccionaris, entre atres instruments. Ademés, Manglano va advocar per conseguir el màxim acort alluntant les diferències, que va calificar de «menors», «perque lo important és la llengua valenciana». En esta llínea, va remarcar la voluntat integradora de l'institució que dirigix i va advocar per superar lo que separa. «La RACV està disposta a adoptar mides per a conseguir l'acceptació total de la seua normativa», va dir. El decà també va senyalar que estes normes són les que més acosten l'escritura al valencià real, al que es parla en el carrer.   

L'acte començà en la proyecció d'un vídeo en el que s'explicava l'història i la trayectòria que portà a la redacció d'estes normes a finals dels [[Anys 1970|anys setanta]] del [[sigle XX]]. A continuació prengué la paraula [[Ampar Cabanes]], exconsellera de Cultura en l'ent preautonòmic i catedràtica d'Història Medieval que va relatar la seua relació en esta ortografia. Ella fon, durant la seua estància al front de la conselleria, la que va oficialisar estes normes en intentar que s'ensenyaren en els coleges. El seu propòsit es va vore truncat en l'arribada al poder del [[PSPV]] en l'any [[1983]]. Ampar Cabanes fon una de les homenajades en l'acte i la que va rebre l'ovació més llarga en tot l'auditori posat en peu en reconeiximent a la seua llabor al front de la Conselleria d'Educació. Junt ad ella també va rebre un càlit aplaudiment [[Maria Dolors Garcia Broch]], exregidora de Cultura de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. L'acadèmia també va rendir homenage a [[Héctor Villalba]], expresident de [[Corts Valencianes|les Corts]], i a [[Fernando Giner Giner|Fernando Giner]], expresident de la [[Diputació de Valéncia]] per la seua llabor en defensa de la llengua valenciana. Prop d'un centenar de persones i entitats varen ser homenajades. Entre les entitats es trobaven [[Lo Rat Penat]], el [[Grup d'Acció Valencianista]], l'[[Institut d'Estudis Valencians]], el [[Patronat Històric-Artístic d'Elig]], el [[Rogle Constantí Llombart]] o la [[Cardona i Vives de Castelló]]. També se feu reconeiximent ad aquells mijos de comunicació per la seua difusió i contribució, aixina com, ad aquelles editorials que han publicat i seguixen publicant llibres en llengua valenciana, o siga, en les Normes d'El Puig. També tingué lloc el món fester, les [[Fogueres]], les [[Falles]] i les [[Gayata|Gayates]] en les [[Festes de la Magdalena]], reconeguent aquelles publicacions en llengua valenciana. El món tecnològic també tingué el seu espai, reconeguent als autors i colaboradors d'aquelles ferramentes que són útils per a la traducció de texts, programes en llengua valenciana o esta mateixa '''Enciclopèdia'''. També es va tindre un especial recort per ad alguns investigadors, escritors i historiadors ya fallits. Familiars seus varen ser els encarregats d'arreplegar els diplomes acreditatius. L'acte es va tancar en unes paraules del decà de la RACV, [[José Luis Manglano]], que va recordar que les Normes d'El Puig no són unes normes tancades i que estan subjectes a evolució com succeïx en totes les llengües que es tenen que anar adaptant. «Res és perfecte, tot és millorable», es va encarregar de matisar durant la seua intervenció. Per això va reconéixer la llabor d'els qui s'encarreguen de difondre-la i utilisar-la i va resaltar l'importància de tindre estudis ortogràfics i diccionaris, entre atres instruments. Ademés, Manglano va advocar per conseguir el màxim acort alluntant les diferències, que va calificar de «menors», «perque lo important és la llengua valenciana». En esta llínea, va remarcar la voluntat integradora de l'institució que dirigix i va advocar per superar lo que separa. «La RACV està disposta a adoptar mides per a conseguir l'acceptació total de la seua normativa», va dir. El decà també va senyalar que estes normes són les que més acosten l'escritura al valencià real, al que es parla en el carrer.