Canvis

[[Archiu:Creu del Bartolo.jpg|thumb|250px|Peregrins en la Creu del Bartolo abans de 1936.]]

[[Archiu:Creu del Bartolo.jpg|thumb|250px|Peregrins en la Creu del Bartolo abans de l'any [[1936]]]]

La '''Creu del Bartolo''' és un monument situat prop del [[cim del Bartolo]] o mont Sant Miquel dins del [[Parc Natural del Desert de les Palmes|Parc natural del Desert de les Palmes de la província de Castelló]], és un monument alçat a 690 metros sobre el nivell de la mar, en el terme municipal de [[Benicàssim]].

La '''Creu del Bartolo''' és un monument situat prop del [[cim del Bartolo]] o mont Sant Miquel dins del [[Parc Natural del Desert de les Palmes|Parc natural del Desert de les Palmes de la província de Castelló]], és un monument alçat a 690 metros sobre el nivell de la mar, en el terme municipal de [[Benicàssim]].

L'actual creu, que pesa al voltant de 90 tonellades i medix 24 metros, fon beneïda pel bisbe [[Josep Maria Cases Deordal|Cases Deordal]] el 12 de maig de [[1985]].

L'actual creu, que pesa al voltant de 90 tonellades i medix 24 metros, fon beneïda pel bisbe [[Josep Maria Cases Deordal|Cases Deordal]] el [[12 de maig]] de [[1985]].

La festa se celebra l'últim dumenge d'octubre, que fon quan es va inaugurar la primera Creu del Bartolo en l'any [[1902]] i destruïda en [[1936]], a principis de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]].  

La festa se celebra l'últim [[dumenge]] d'[[octubre]], que fon quan es va inaugurar la primera Creu del Bartolo en l'any [[1902]] i destruïda en [[1936]], a principis de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]].  

== Història ==

== Història ==

=== Les creus monumentals a inicis del sigle XX ===

=== Les creus monumentals a inicis del sigle XX ===

A finals del [[Sigle XIX]] l'[[Iglésia Catòlica]] promou diverses iniciatives per a viure en sentit espiritual el canvi de sigle. En [[1896]] se celebra en [[Itàlia]] el XIV Congrés Catòlic Italià, en el que es promou la construcció de grans creus entre [[1900]] i [[1901]]. Al papa Lleó XIII li va agradar l'idea tant que va demanar al Cardenal Domenico Maria Jacobini que ho promoguera a escala internacional. L'1 de novembre de 1900 el mateix Papa firmarà la carta encíclica ''Tametsi futura prospicientibus'' sobre [[Jesucrist]] redentor a l'inici del [[sigle XX]], en la que, arreplegant els fruts de l'any jubilar, afirmava: "A cada pas la Creu nos ix a la trobada, com a estandart perpetu i eixemplar per a tots aquells que real i verdaderament, i no només de nom, vullguen seguir a Crist". Frut d'esta corrent també en Espanya es construiran numeroses creus monumentals.

A finals del [[Sigle XIX]] l'[[Iglésia Catòlica]] promou diverses iniciatives per a viure en sentit espiritual el canvi de sigle. En l'any [[1896]] se celebra en [[Itàlia]] el XIV Congrés Catòlic Italià, en el que es promou la construcció de grans creus entre [[1900]] i [[1901]]. Al [[Papa]] [[Lleó XIII]] li va agradar l'idea tant que va demanar al Cardenal Domenico Maria Jacobini que ho promoguera a escala internacional. L'[[1 de novembre]] de [[1900]] el mateix Papa firmarà la carta encíclica ''Tametsi futura prospicientibus'' sobre [[Jesucrist]] redentor a l'inici del [[sigle XX]], en la que, arreplegant els fruts de l'any jubilar, afirmava: "A cada pas la Creu nos ix a la trobada, com a estandart perpetu i eixemplar per a tots aquells que real i verdaderament, i no només de nom, vullguen seguir a Crist". Frut d'esta corrent també en Espanya es construiran numeroses creus monumentals.

=== 1901-1936 - Primera Creu del Bartolo ===

=== 1901-1936 - Primera Creu del Bartolo ===

El bisbe de Tortosa, Mons. Pedro Rocamora, va decidir unir-se ad esta iniciativa construint una creu en el [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], que llavors pertanyia a la seua diòcesis (hui pertany a la [[Diòcesis de Sogorp-Castelló]]).

El bisbe de Tortosa, Mons. Pedro Rocamora, va decidir unir-se ad esta iniciativa construint una creu en el [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], que llavors pertanyia a la seua diòcesis (hui pertany a la [[Diòcesis de Sogorp-Castelló]]).

La recaptació de fondos i el proyecte fon portat avant fonamentalment pel [[clero]]. Per ad este efecte es va editar un semanari anomenat ''La Cruz'' (''La Creu''), en les pàgines de la qual, ademés d'artículs de fondo, es publicaven les llistes de donatius que es rebien. En pocs anys es va recaptar la cantitat de 15.000 pessetes de l'época, donades per 12.317 persones.

La recaptació de fondos i el proyecte fon portat avant fonamentalment pel [[clero]]. Per ad este efecte es va editar un semanari anomenat ''La Cruz'' (''La Creu''), en les pàgines de la qual, ademés d'artículs de fondo, es publicaven les llistes de donatius que es rebien. En pocs anys es va recaptar la cantitat de 15.000 [[pessetes]] de l'época, donades per 12.317 persones.

El 17 de juliol de l'any [[1901]] es va decidir edificar la creu sobre el cim del mont Sant Miguel (més comunament conegut com "Bartolo" a causa de Fra Bartolomé de la Santíssima Trinitat, que va viure allí en el [[sigle XVII]]). Ademés de la resistència del sol i d'una posició idònea per a la resistència als vents, es buscava que la creu poguera divisar-se des de tota la província. Segons el semanari ''La Cruz'', citat per [[Pedro Asín Bernal|Pedro Asín]], des del cim del mont Bartolo es podien divisar "el Monsiá, les montanyes de Dénia, les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa i les Columbretes, els monts d'Oropesa, atalayes d'Alcalà, el Penyagolosa, la Mola d'Ares, els Ports de Beceite i la Serra d'Espadà".

El [[17 de juliol]] de l'any [[1901]] es va decidir edificar la creu sobre el cim del mont Sant Miguel (més comunament conegut com "Bartolo" a causa de Fra Bartolomé de la Santíssima Trinitat, que va viure allí en el [[sigle XVII]]). Ademés de la resistència del sol i d'una posició idònea per a la resistència als vents, es buscava que la creu poguera divisar-se des de tota la província. Segons el semanari ''La Cruz'', citat per [[Pedro Asín Bernal|Pedro Asín]], des del cim del mont Bartolo es podien divisar "el Monsiá, les montanyes de Dénia, les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa i les Columbretes, els monts d'Oropesa, atalayes d'Alcalà, el Penyagolosa, la Mola d'Ares, els Ports de Beceite i la Serra d'Espadà".

Les obres se li varen encarregar a l'ingenier valencià Bartle, que feu un presupost de 10.000 pessetes. L'escultor castellonenc [[Tomás Viciano Montó|Tomás Viciano]] va presentar els plans a inicis de març de 1901, i entre el 16 i 18 de març es va construir l'armassó de ferro. En juliol de 1901 s'acabà de construir-se la creu en els tallers i va quedar preparada per a ser traslladada al cim del mont Bartolo. Despuix d'adaptar el camí per al transport de les peces, en setembre de 1901 es va escomençar a construir el pedestal de la creu. Despuix d'un any, a finals de setembre de [[1902]], la creu ya estava conclosa. Fon beneïda el 26 d'octubre de 1902 pel bisbe de Tortosa, Mons. Rocamora.

Les obres se li varen encarregar a l'ingenier valencià Bartle, que feu un presupost de 10.000 pessetes. L'escultor castellonenc [[Tomás Viciano Montó|Tomás Viciano]] va presentar els plans a inicis de [[març]] de [[1901]], i entre el 16 i 18 de març es va construir l'armassó de [[ferro]]. En [[juliol]] de 1901 s'acabà de construir-se la creu en els tallers i va quedar preparada per a ser traslladada al cim del mont Bartolo. Despuix d'adaptar el camí per al transport de les peces, en [[setembre]] de 1901 es va escomençar a construir el pedestal de la creu. Despuix d'un any, a finals de setembre de [[1902]], la creu ya estava conclosa. Fon beneïda el [[26 d'octubre]] de [[1902]] pel bisbe de Tortosa, Mons. Rocamora.

La creu estava ancorada en un pedestal escalonat de pedra llaurada que media tres metros d'altura. La creu estava sostinguda per una estructura de ferro coberta de làmines metàliques i s'elevava 15 metros sobre el pedestal. L'altura total era, puix, de 18 metros.

La creu estava ancorada en un pedestal escalonat de pedra llaurada que media tres metros d'altura. La creu estava sostinguda per una estructura de ferro coberta de làmines metàliques i s'elevava 15 metros sobre el pedestal. L'altura total era, puix, de 18 metros.

Esta creu fon dinamitada el 17 d'agost de [[1936]], als pocs dies d'iniciar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Els seus restants encara poden vore's junt a les antenes de telecomunicacions del Bartolo i l'ermita de Sant Miquel Arcàngel.

Esta creu fon dinamitada el [[17 d'agost]] de [[1936]], als pocs dies d'iniciar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Els seus restants encara poden vore's junt a les antenes de telecomunicacions del Bartolo i l'ermita de Sant Miquel Arcàngel.

=== 1940 - 1985 - La Creu del Bartolo actual ===

=== 1940 - 1985 - La Creu del Bartolo actual ===

En l'any [[1940]] va haver un proyecte de construir una creu monumental de 38 metros en l'emplaçament de l'antiga creu que, per diversos motius, no es va portar a terme.

En l'any [[1940]] va haver un proyecte de construir una creu monumental de 38 metros en l'emplaçament de l'antiga creu que, per diversos motius, no es va portar a terme.

Alguns anys més tart, [[Radiotelevisió Espanyola]] (RTVE) va construir allí mateixa un enorme repetidor. No obstant, cada quart dumenge d'octubre un grup de castellonencs seguia pujant en romeria al mont Bartolo per a commemorar la construcció de la primera creu. En [[1983]] Antonio López Salvador i Joaquín Almela Gual, participants regulars de la romeria anual, es varen determinar a reconstruir la Creu del Bartolo. Durant el menjar que es va tindre en la font de Sant Josep al final de la romeria de la festa de la Creu de [[1983]], Joaquín Almela va llegir un artícul que havia publicat en el periòdic ''[[Castellón Diario]]'' el dia 2 d'eixe mateix més:  

Alguns anys més tart, [[Radiotelevisió Espanyola]] (RTVE) va construir allí mateixa un enorme repetidor. No obstant, cada quart dumenge d'octubre un grup de castellonencs seguia pujant en romeria al mont Bartolo per a commemorar la construcció de la primera creu. En l'any [[1983]] Antonio López Salvador i Joaquín Almela Gual, participants regulars de la romeria anual, es varen determinar a reconstruir la Creu del Bartolo. Durant el menjar que es va tindre en la font de Sant Josep al final de la romeria de la festa de la Creu de [[1983]], Joaquín Almela va llegir un artícul que havia publicat en el periòdic ''[[Castellón Diario]]'' el dia 2 d'eixe mateix més:  

{{Cita|Ara que veem cóm ajuntaments i atres corporacions es dediquen alçar certs monuments despareguts, em pregunte cóm ningú ha pensat en restituir al poble tan volgut monument (...) Encara que molt em tem que esta crida caiga en sac trencat, per raons que a ningú se li escapen. Més factible seria que anàrem els catòlics castellonencs, com en la seua primera construcció, els que nos proponguérem alçar de nou la Creu del Bartolo}}

{{Cita|Ara que veem cóm ajuntaments i atres corporacions es dediquen alçar certs monuments despareguts, em pregunte cóm ningú ha pensat en restituir al poble tan volgut monument (...) Encara que molt em tem que esta crida caiga en sac trencat, per raons que a ningú se li escapen. Més factible seria que anàrem els catòlics castellonencs, com en la seua primera construcció, els que nos proponguérem alçar de nou la Creu del Bartolo}}

El P. José María Alba Cereceda, S.I., fundador dels Misioners de Crist Rei i que va presidir aquella romeria, va animar als presents a dur avant este proyecte.

El P. José María Alba Cereceda, S.I., fundador dels Misioners de Crist Rei i que va presidir aquella romeria, va animar als presents a dur avant este proyecte.

Pocs mesos més tart Antonio López i Joaquín Almela varen expondre la seua idea al P. Maximiliano Herráiz, O.C.D., prior del [[convent del Desert de les Palmes]], al que pertanyien els terrenys de la montanya. El 9 de febrer de 1984 un grup de persones encapçalades per López i Almela varen crear la junta gestora per a la construcció de la Creu del Bartolo, de la qual fon nomenada presidenta, Virginia Gómez Artola, secretari, Joaquín Almela Gual, tesorer, Vicente Beltrán Trilles, i vocals, Agustín Ramos Tirado, José Agost Pascual, José María Tárrega Casañ (llavors alcalde de Benicàssim), Antonio López Salvador, Francisco Sos Sancho, Antonio Porcar Ibars, Antonia Gozalbo Pascual, Francisca Ginés Escuder, Vicente Queral Sidro, Miguel Vilarroig Agost, José Vidal Marco, María Gargallo Udías, Vicente María González Ulldemolins, Gerardo Vallejo Ramón i Francisco Breva Llansola. Mons. [[José María Cases Deordal]], Bisbe de la [[diòcesis de Segorp-Castelló]] (a la que pertanyia el terme de Benicàssim), havia expressat el 25 de giner de [[1984]] la seua opinió favorable, i el 6 d'abril nomenaria al presbíter Eugenio Meseguer delegat seu davant la junta, en plens poders per a "firmar quantes instàncies i documents siguen precisos i nomenar una junta que, baix la seua responsabilitat, puga recaptar els fondos necessaris per a la reconstrucció de la 'Creu del Bartolo'".

Pocs mesos més tart Antonio López i Joaquín Almela varen expondre la seua idea al P. Maximiliano Herráiz, O.C.D., prior del [[convent del Desert de les Palmes]], al que pertanyien els terrenys de la montanya. El [[9 de febrer]] de [[1984]] un grup de persones encapçalades per López i Almela varen crear la junta gestora per a la construcció de la Creu del Bartolo, de la qual fon nomenada presidenta, Virginia Gómez Artola, secretari, Joaquín Almela Gual, tesorer, Vicente Beltrán Trilles, i vocals, Agustín Ramos Tirado, José Agost Pascual, José María Tárrega Casañ (llavors alcalde de Benicàssim), Antonio López Salvador, Francisco Sos Sancho, Antonio Porcar Ibars, Antonia Gozalbo Pascual, Francisca Ginés Escuder, Vicente Queral Sidro, Miguel Vilarroig Agost, José Vidal Marco, María Gargallo Udías, Vicente María González Ulldemolins, Gerardo Vallejo Ramón i Francisco Breva Llansola. Mons. [[José María Cases Deordal]], Bisbe de la [[diòcesis de Segorp-Castelló]] (a la que pertanyia el terme de Benicàssim), havia expressat el [[25 de giner]] de 1984 la seua opinió favorable, i el [[6 d'abril]] nomenaria al presbíter Eugenio Meseguer delegat seu davant la junta, en plens poders per a "firmar quantes instàncies i documents siguen precisos i nomenar una junta que, baix la seua responsabilitat, puga recaptar els fondos necessaris per a la reconstrucció de la 'Creu del Bartolo'".

Per la seua banda, el P. Maximiliano Herráiz, en carta del 13 de febrer de 1984, va expressar el seu acort per a que la creu es reconstruïra sempre que fora "dins dels llímits de la nostra propietat i respectant els compromisos contrets en Televisió Espanyola i atres organismes que pogueren estar implicats", ya que en el cim del Bartolo existia ya el repetidor de Radiotelevisió Espanyola es va optar per edificar la nova creu en un cim una miqueta més baix, un poc al sur de l'ubicació original.

Per la seua banda, el P. Maximiliano Herráiz, en carta del [[13 de febrer]] de 1984, va expressar el seu acort per a que la creu es reconstruïra sempre que fora "dins dels llímits de la nostra propietat i respectant els compromisos contrets en Televisió Espanyola i atres organismes que pogueren estar implicats", ya que en el cim del Bartolo existia ya el repetidor de Radiotelevisió Espanyola es va optar per edificar la nova creu en un cim una miqueta més baix, un poc al sur de l'ubicació original.

El dumenge 13 de maig de 1984 es varen congregar en el cim prop de 400 persones per a la cerimònia de colocació de la primera pedra. A les onze el P. Maximiliano Herráiz beneïa la primera pedra acompanyat pel P. Eugenio Meseguer. Junt a la primera pedra es va enterrar un arca en una colecció de monedes corrents, una còpia de l'acta de benedicció, una fotografia i una peça de la primera Creu del Bartolo, i uns eixemplars de varis periòdics i bolletins.

El dumenge [[13 de maig]] de 1984 es varen congregar en el cim prop de 400 persones per a la cerimònia de colocació de la primera pedra. A les onze el P. Maximiliano Herráiz beneïa la primera pedra acompanyat pel P. Eugenio Meseguer. Junt a la primera pedra es va enterrar un arca en una colecció de monedes corrents, una còpia de l'acta de benedicció, una fotografia i una peça de la primera Creu del Bartolo, i uns eixemplars de varis periòdics i bolletins.

En els mesos precedents es va treballar en la recaptació de fondos, i pronte es varen conseguir 10.386.172 pessetes. El presupost era de 8.4444.817 pessetes. La creu es compondria d'un pedestal de formigó armat i de 17 gavetes prefabricades del mateix material. Entre el 28 de maig fins al 6 de juny l'empresa ''Luis Batalla, S.A.'' feu els treballs de fonamentació i construcció del pedestal. Entre el 25 de març i el 3 d'abril de [[1985]] l'empresa ''Ingenieria Flors'' va montar els mòduls que prèviament havia fabricat.

En els mesos precedents es va treballar en la recaptació de fondos, i pronte es varen conseguir 10.386.172 pessetes. El presupost era de 8.4444.817 pessetes. La creu es compondria d'un pedestal de formigó armat i de 17 gavetes prefabricades del mateix material. Entre el 28 de maig fins al 6 de juny l'empresa ''Luis Batalla, S.A.'' feu els treballs de fonamentació i construcció del pedestal. Entre el [[25 de març]] i el [[3 d'abril]] de [[1985]] l'empresa ''Ingenieria Flors'' va montar els mòduls que prèviament havia fabricat.

El dumenge 12 de maig d'eixe mateix any, Mons. José María Cases Deordal va beneir i va inaugurar la nova Creu del Bartolo.

El dumenge 12 de maig d'eixe mateix any, Mons. José María Cases Deordal va beneir i va inaugurar la nova Creu del Bartolo.