78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 23:
Llínea 23: − +
→Immortalitat de l'ànima segons l'antiguetat clàssica
=== Immortalitat de l'ànima segons l'antiguetat clàssica ===
=== Immortalitat de l'ànima segons l'antiguetat clàssica ===
En la lliteratura clàssica grecorromana, es traslluïx la creença en que les ànimes dels morts continuen existint, encara que en un inframón, al que nomenen ''l'hades'', del qual no es pot eixir, ni poden comunicar-se en els vius, ni poden realisar cap activitat; les ànimes estan com a dormides. L'hades és descrit per primera vegada per Homer (sigle VIII a. C.) en les seues obres ''L'Ilíada'' i ''L'Odisea'', i el nom és una simplificació del terme "regne d'Hades", deïtat grega que governa les ànimes dels morts.<br />
En la lliteratura clàssica grecorromana, es traslluïx la creença en que les ànimes dels morts continuen existint, encara que en un inframón, al que nomenen ''l'hades'', del qual no es pot eixir, ni poden comunicar-se en els vius, ni poden realisar cap activitat; les ànimes estan com a dormides. L'hades és descrit per primera vegada per Homer (sigle VIII a. C.) en les seues obres ''L'Ilíada'' i ''L'Odisea'', i el nom és una simplificació del terme "regne d'Hades", deïtat grega que governa les ànimes dels morts.<br />
[[Archiu:319px-Homer Musei Capitolini MC559.jpg|miniaturadeimagen|Homer (sigle VIII a. C.). Bust romà del sigle II a. C. en els Museus Capitolins de Roma]]
[[Archiu:Homer Musei Capitolini MC559.jpg|miniaturadeimagen|Homer (sigle VIII a. C.). Bust romà del sigle II a. C. en els Museus Capitolins de Roma]]
És cert que existix també la ''nigromància'', activitat que eixercixen algunes persones en dots especials, rebudes com a regal d'alguna divinitat. Estes persones eren capaces de comunicar-se en els difunts i transmetre mensages dels difunts per al vius, generalment en propòsits d'endevinació del futur. Coneguda és l'activitat nigromàntica de la ''pítia'' de l'oràcul de Delfos<ref>GRAVES, Robert: Los mitos griegos, I, pág. 97. Alianza Editorial, Madrid, 2001, ISBN 84-206-7262-9</ref>.<br />
És cert que existix també la ''nigromància'', activitat que eixercixen algunes persones en dots especials, rebudes com a regal d'alguna divinitat. Estes persones eren capaces de comunicar-se en els difunts i transmetre mensages dels difunts per al vius, generalment en propòsits d'endevinació del futur. Coneguda és l'activitat nigromàntica de la ''pítia'' de l'oràcul de Delfos<ref>GRAVES, Robert: Los mitos griegos, I, pág. 97. Alianza Editorial, Madrid, 2001, ISBN 84-206-7262-9</ref>.<br />