Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 289: Llínea 289:  
{{Cita|Perque les diferències entre valencià i català són: De lèxic: Per conservació de la paraula ibérica, germànica, àrab, mossarab. De procedència estrangera en adaptació pròpia o no. Per no ser el mateix etim llatí. Morfològiques: Diferència de lletres de més o de manco. Semàntiques: Paraules de diferent accepció o més o manco accepcions en valencià. I Fonètiques, que són les més.}}       
 
{{Cita|Perque les diferències entre valencià i català són: De lèxic: Per conservació de la paraula ibérica, germànica, àrab, mossarab. De procedència estrangera en adaptació pròpia o no. Per no ser el mateix etim llatí. Morfològiques: Diferència de lletres de més o de manco. Semàntiques: Paraules de diferent accepció o més o manco accepcions en valencià. I Fonètiques, que són les més.}}       
   −
L'any [[1978]] es crea l'entitat pancatalanista [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) sent el seu primer president, [[Joan Fuster]]. ACPV sería l'encarregada de promoure la cultura i llengua catalanes, aixina com, la desaparició de la llengua valenciana per absorció del català, i de ser el paraigües d'una ret d'associacions i entitats, entre elles, la Fundació Ausiàs March, l'Institut Internacional d'Estudis Borgians o Edicions del País Valencià, totes encaminades al mateix fi, rebent fortes subvencions de la Generalitat de Catalunya. ACPV va ser la responsable, durant més de 20 anys, de l'emissió de la senyal analògica i, més recentment, de la senyal digital, de les cadenes catalanes TV3, 33, Canal Super 3/3XL, Catalunya Ràdio i iCat FM en la Comunitat Valenciana. Durant el temps, ACPV ha creat una ret de ''Casals Jaume I'' per totes les comarques valencianes i és la propietaria d'un edifici (antic edifici ''El Siglo Valenciano'') en el mateix centre de la ciutat de Valéncia, denominat ''Centre Octubre'', i finançat pel govern català. Va ser adquirit per [[Eliseu Climent]] quan era president de ACPV durant l'any [[2005]]. ACPV és l'entitat encarregada d'organisar tots els anys el [[Correllengua]], és una campanya escolar obligatòria de protesta, amagada baix un acte lúdic i festiu, destinada a la defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes.
+
En l'any [[1978]] es crea l'entitat pancatalanista [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) sent el seu primer president, [[Joan Fuster]]. ACPV sería l'encarregada de promoure la cultura i llengua catalanes, aixina com, la desaparició de la llengua valenciana per absorció del català, i de ser el paraigües d'una ret d'associacions i entitats, entre elles, la Fundació Ausiàs March, l'Institut Internacional d'Estudis Borgians o Edicions del País Valencià, totes encaminades al mateix fi, rebent fortes subvencions de la Generalitat de Catalunya. ACPV va ser la responsable, durant més de 20 anys, de l'emissió de la senyal analògica i, més recentment, de la senyal digital, de les cadenes catalanes TV3, 33, Canal Super 3/3XL, Catalunya Ràdio i iCat FM en la Comunitat Valenciana. Durant el temps, ACPV ha creat una ret de ''Casals Jaume I'' per totes les comarques valencianes i és la propietaria d'un edifici (antic edifici ''El Siglo Valenciano'') en el mateix centre de la ciutat de Valéncia, denominat ''Centre Octubre'', i finançat pel govern català. Va ser adquirit per [[Eliseu Climent]] quan era president de ACPV durant l'any [[2005]]. ACPV és l'entitat encarregada d'organisar tots els anys el [[Correllengua]], és una campanya escolar obligatòria de protesta, amagada baix un acte lúdic i festiu, destinada a la defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes.
    
{{Cita|Climent y su esposa, Rosa Raga, están vinculados a 17 organizaciones que habían recibido más de 15 millones de euros de las arcas públicas catalanas entre el 2002 y el 2010.}} (Valéncia oberta, 22.11.2015)
 
{{Cita|Climent y su esposa, Rosa Raga, están vinculados a 17 organizaciones que habían recibido más de 15 millones de euros de las arcas públicas catalanas entre el 2002 y el 2010.}} (Valéncia oberta, 22.11.2015)
Llínea 364: Llínea 364:  
La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes és l'encarregada de l'estudi i promoció de la llengua i lliteratura valencianes, aixina com de la normativisació, a tots els nivells, i de l'us oral i escrit de l'idioma, basant-se en la realitat llingüística valenciana i en criteris científics que s'ha concretat en la seua ortografia, diccionari, estàndart oral, etc.
 
La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes és l'encarregada de l'estudi i promoció de la llengua i lliteratura valencianes, aixina com de la normativisació, a tots els nivells, i de l'us oral i escrit de l'idioma, basant-se en la realitat llingüística valenciana i en criteris científics que s'ha concretat en la seua ortografia, diccionari, estàndart oral, etc.
   −
L'any [[1981]] l'entitat [[Valéncia-2000]] edita (en Normes d'El Puig) el llibre de [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana]] titulat ''El Crit de la llengua'', una obra mestra de la llengua valenciana que com diu el seu autor:
+
En l'any [[1981]] l'entitat [[Valéncia-2000]] edita (en Normes d'El Puig) el llibre de [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana]] titulat ''El Crit de la llengua'', una obra mestra de la llengua valenciana que com diu el seu autor:
    
{{Cita|El Crit de la llengua és un analisis dels autors més importants de la nostra lliteratura, de les seues obres i una aportació de testimonis grafics a on es ratifiquen una volta i una atra sobre el nom de la nostra llengua: llengua valenciana. Josep Alminyana}}
 
{{Cita|El Crit de la llengua és un analisis dels autors més importants de la nostra lliteratura, de les seues obres i una aportació de testimonis grafics a on es ratifiquen una volta i una atra sobre el nom de la nostra llengua: llengua valenciana. Josep Alminyana}}
Llínea 430: Llínea 430:  
=== Unió Valenciana ===
 
=== Unió Valenciana ===
   −
L'any 1982 va ser fundat el partit polític [[Unió Valenciana]] (UV), un partit d'ideologia, en els seus primers moments, regionalista i valencianista, pero a partir de l'any [[2008]] va passar a definir-se com a nacionalista, lliberal progressista i valencianista, fundat per l'empresari [[Vicent González Lizondo]], l'exalcalde de la ciutat de Valéncia (1973-1976 i 1976-1979) [[Miquel Ramón Izquierdo]], l'historiador alacantí [[Vicent Ramos]] i la mestra i empresària, Mª [[Dolors Garcia Broch]], entre atres. UV aspirava a ser el partit majoritari de la [[Comunitat Valenciana]], per a defendre els interessos del poble valencià, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans. En les eleccions autonòmiques de l'any 1983 a les [[Corts Valencianes]], que conformarien la I llegislatura, Unió Valenciana es va presentar en Coalició junt ad atres partits (Alianza Popular, Partido Demócrata Popular, Unión Liberal i la mateixa UV) obtenint uns bons resultats: 32,11 % dels vots i 32 escans. Va obtindre el seu major èxit a finals de la década de 1980 i principis de la de 1990 (baix el liderage de Vicent González Lizondo): UV va obtindre representació en el [[Congrés dels Diputats]] i les [[Corts Valencianes]], aixina com una important representació municipal (en especial en la ciutat de Valéncia), apart de moltes alcaldies en la Comunitat Valenciana.   
+
En l'any 1982 va ser fundat el partit polític [[Unió Valenciana]] (UV), un partit d'ideologia, en els seus primers moments, regionalista i valencianista, pero a partir de l'any [[2008]] va passar a definir-se com a nacionalista, lliberal progressista i valencianista, fundat per l'empresari [[Vicent González Lizondo]], l'exalcalde de la ciutat de Valéncia (1973-1976 i 1976-1979) [[Miquel Ramón Izquierdo]], l'historiador alacantí [[Vicent Ramos]] i la mestra i empresària, Mª [[Dolors Garcia Broch]], entre atres. UV aspirava a ser el partit majoritari de la [[Comunitat Valenciana]], per a defendre els interessos del poble valencià, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans. En les eleccions autonòmiques de l'any 1983 a les [[Corts Valencianes]], que conformarien la I llegislatura, Unió Valenciana es va presentar en Coalició junt ad atres partits (Alianza Popular, Partido Demócrata Popular, Unión Liberal i la mateixa UV) obtenint uns bons resultats: 32,11 % dels vots i 32 escans. Va obtindre el seu major èxit a finals de la década de 1980 i principis de la de 1990 (baix el liderage de Vicent González Lizondo): UV va obtindre representació en el [[Congrés dels Diputats]] i les [[Corts Valencianes]], aixina com una important representació municipal (en especial en la ciutat de Valéncia), apart de moltes alcaldies en la Comunitat Valenciana.   
    
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
Llínea 472: Llínea 472:  
La mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials.  
 
La mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials.  
   −
L'any [[2006]], diversos valencianistes provinents d'una Unió Valenciana en descomposició, pensen en crear atre partit [[valencianiste]] que responga al seu ideal valencianiste i recuperar el vell partit de [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]]. En eixe any realisen diversos actes, ya com a [[Acció Nacionalista Valenciana]], i serà oficialment en [[febrer]] de 2006 quan Acció Nacionalista Valenciana es reactiva i es refunda de manera oficial. ACNV, un partit històric que va ser fundat en l'agost de l'any [[1933]], partit de centre moderat, lliberal, i valencianiste. Nacionaliste en lo econòmic i en lo polític, més allà del regionalisme d'Unió Valenciana.  
+
En l'any [[2006]], diversos valencianistes provinents d'una Unió Valenciana en descomposició, pensen en crear atre partit [[valencianiste]] que responga al seu ideal valencianiste i recuperar el vell partit de [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]]. En eixe any realisen diversos actes, ya com a [[Acció Nacionalista Valenciana]], i serà oficialment en [[febrer]] de 2006 quan Acció Nacionalista Valenciana es reactiva i es refunda de manera oficial. ACNV, un partit històric que va ser fundat en l'agost de l'any [[1933]], partit de centre moderat, lliberal, i valencianiste. Nacionaliste en lo econòmic i en lo polític, més allà del regionalisme d'Unió Valenciana.  
   −
L'any [[2011]], sent el seu president, [[Josep Manuel Miralles]], el partit va ser entregat al [[PPCV]] que presidia en aquells anys, [[Francisco Camps]], donant fi a la seua existència.
+
En l'any [[2011]], sent el seu president, [[Josep Manuel Miralles]], el partit va ser entregat al [[PPCV]] que presidia en aquells anys, [[Francisco Camps]], donant fi a la seua existència.
    
== 1983 - La Llei d'Us ==
 
== 1983 - La Llei d'Us ==
Llínea 560: Llínea 560:  
== 1996 - L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ==
 
== 1996 - L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ==
   −
L'any 1996, governant el [[PPCV|PP]] en la [[Comunitat Valenciana]] i en el govern espanyol. [[Jordi Pujol]] amenaça a [[José María Aznar]] i l'obliga a que en la Comunitat Valenciana s'accepte l'unitat del valencià i el català -unitat que en realitat és una suplantació d'una per l'atra- per a deixar-lo governar en tranquilitat, en el govern de l'Estat, sense l'opressió dels partits nacionalistes catalans. Els vots a canvi de la Llengua Valenciana (vore [[Pacte de Reus]]).
+
En l'any 1996, governant el [[PPCV|PP]] en la [[Comunitat Valenciana]] i en el govern espanyol. [[Jordi Pujol]] amenaça a [[José María Aznar]] i l'obliga a que en la Comunitat Valenciana s'accepte l'unitat del valencià i el català -unitat que en realitat és una suplantació d'una per l'atra- per a deixar-lo governar en tranquilitat, en el govern de l'Estat, sense l'opressió dels partits nacionalistes catalans. Els vots a canvi de la Llengua Valenciana (vore [[Pacte de Reus]]).
    
{{Cita|Como ya reveló en una entrevista concedida a Levante-EMV, Pujol afirmó que "Zaplana cumplió" con el compromiso de acabar con el secesionismo lingüístico con la creación de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. "Le dije a Aznar que si quería nuestro apoyo en 1996 tenía que acabar con esto. Me reuní con Zaplana en un mas de Reus y la AVL ha sido un progreso en todo este sentido", explicó. (Levante, 6.2.2008)}}  
 
{{Cita|Como ya reveló en una entrevista concedida a Levante-EMV, Pujol afirmó que "Zaplana cumplió" con el compromiso de acabar con el secesionismo lingüístico con la creación de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. "Le dije a Aznar que si quería nuestro apoyo en 1996 tenía que acabar con esto. Me reuní con Zaplana en un mas de Reus y la AVL ha sido un progreso en todo este sentido", explicó. (Levante, 6.2.2008)}}  
Llínea 703: Llínea 703:     
La consigna més cridada: ''La llengua és nostra, i és, i la volem, valenciana''. Entre els manifestants estaven [[Federico Félix]], [[Francisco Roig Alfonso|Paco Roig]], [[Carlos Climent]], [[Fernando Bonilla]], [[Martín Quirós]], [[Vicente Hernández]], [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró]], [[Antonio Gil-Terrón]], [[Josep Maria Guinot]], entre atres.
 
La consigna més cridada: ''La llengua és nostra, i és, i la volem, valenciana''. Entre els manifestants estaven [[Federico Félix]], [[Francisco Roig Alfonso|Paco Roig]], [[Carlos Climent]], [[Fernando Bonilla]], [[Martín Quirós]], [[Vicente Hernández]], [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró]], [[Antonio Gil-Terrón]], [[Josep Maria Guinot]], entre atres.
 +
 +
[[Archiu:Manife4.jpg|thumb|250px|Artícul de prensa]]
    
El milacre de reunir a tants valencians en defensa de la seua llengua ho havia conseguit el [[Grup d'Accio Valencianista]] i un bon número d'entitats culturals valencianes.
 
El milacre de reunir a tants valencians en defensa de la seua llengua ho havia conseguit el [[Grup d'Accio Valencianista]] i un bon número d'entitats culturals valencianes.
124 351

edicions

Menú de navegació