Canvis

[[File:Sarda sarda 1.jpg|miniaturadeimagen]]

[[File:Sarda sarda 1.jpg|miniaturadeimagen]]

El '''bonyítol o Bonyítol del Atlàntic''' (Sarda sarda) és un peix marí de la família dels escòmbrits és de coloració cridanera contenint l'esquena i la zona superior dels flancs de color blau acerós, en el que contrasta la pancha i la zona inferior dels flancs, que són platejats. A abdós costats de la zona dorsal dispon de sèt o més bandes obliques obscures. Les aletes també són obscures llevat les ventrals que són blanquinoses. Les pinícules són grisenques. El cosselet està cobert d'escames mijanes mentres que el restant del cos dispon d'escames chicotetes. La llínea lateral és ondulada.

El '''bonyítol o bonyítol de l'atlàntic''' (Sarda sarda) és un peix marí de la família dels escòmbrits és de coloració cridanera contenint l'esquena i la zona superior dels flancs de color blau acerós, en el que contrasta la pancha i la zona inferior dels flancs, que són platejats. A abdós costats de la zona dorsal dispon de sèt o més bandes obliques obscures. Les aletes també són obscures llevat les ventrals que són blanquinoses. Les pinícules són grisenques. El cosselet està cobert d'escames mijanes mentres que el restant del cos dispon d'escames chicotetes. La llínea lateral és ondulada.

Posseïx parpalles adiposos poc desenrollats i tant la llengua com abdós mandíbules disponen de [[dent|dents]] chicotets en forma cònica. En el primer arc branquial se situen entre 8 i 27 branquispines. I no posseïx bufa natatoria.

Posseïx parpalles adiposos poc desenrollats i tant la llengua com abdós mandíbules disponen de [[dent|dents]] chicotets en forma cònica. En el primer arc branquial se situen entre 8 i 27 branquispines. I no posseïx bufa natatoria.

Està distribuït en abdós vertents de l'[[oceà Atlàntic]], concretament en l'Atlàntic oriental es troba des d'[[Escòcia]] i la [[mar del Nort]] fins a Suràfrica inclusos el [[Mediterràneu]] i la [[mar Negra]]. En l'Atlàntic occidental ho podem trobar des de Nova Escòcia al Riu de l'Argent, encara que la seua presència en la [[mar Carip]] escasseja.

Està distribuït en abdós vertents de l'[[oceà Atlàntic]], concretament en l'Atlàntic oriental es troba des d'[[Escòcia]] i la [[mar del Nort]] fins a Suràfrica inclosos el [[Mediterràneu]] i la [[mar Negra]]. En l'Atlàntic occidental ho podem trobar des de Nova Escòcia al Riu de l'Argent, encara que la seua presència en la [[mar Carip]] escasseja.

== Característiques principals ==

== Característiques principals ==

Té un cos allargat, fusiform i llaugerament comprimit. El seu cap és puntagut. El tamany més comú oscila entre els xixanta i els huitanta centímetros. Els seus [[ll|ulls]] són cicotets i redonejats, en anells òsseus al voltant de la cavitat ocular. La boca és gran en comparació al restant del cos. La mandíbula superior és alguna cosa prominent, no protràctil, i alcança la part posterior de l'ull.

Té un cos allargat, fusiform i llaugerament comprimit. El seu cap és puntagut. El tamany més comú oscila entre els xixanta i els huitanta centímetros. Els seus [[ll|ulls]] són cicotets i redonejats, en anells òsseus al voltant de la cavitat ocular. La boca és gran en comparació al restant del cos. La mandíbula superior és alguna cosa prominent, no protràctil, i alcança la part posterior de l'ull.

Posseïx dos aletes dorsals que se situen molt pròximes entre sí, disponent la primera entre vint i vintitrés radis durs i és llarga i de perfil inclinat recte, llevat en la part anterosuperior a on és cóncava. En la segona dorsal hi ha sèt o nou pinícules de tamany chicotet que alcancen l'inici de la coa. Les aletes pectorals són triangulars  i curtes i conten en vintitrés a vintissís radis. Les aletes ventrals són chiotetes, en dos lòbuls entre elles. L'aleta anal és curta (dos radis durs i entre onze i quinze radis blans) i està seguida d'entre sis a huit pinícules, que estan dispostes de forma casi simètrica a les dorsals. L'aleta cabal té forma aforquejadaa i potent, i està dotada d'una forta quilla situada entre atres dos més menudes que es troben a cada costat del pedúncul cabal.

Posseïx dos aletes dorsals que se situen molt pròximes entre sí, disponent la primera entre vint i vintitrés radis durs i és llarga i de perfil inclinat recte, llevat en la part anterosuperior a on és cóncava. En la segona dorsal hi ha sèt o nou pinícules de tamany chicotet que alcancen l'inici de la coa. Les aletes pectorals són triangulars  i curtes i conten en vintitrés a vintissís radis. Les aletes ventrals són chicotetes, en dos lòbuls entre elles. L'aleta anal és curta (dos radis durs i entre onze i quinze radis blans) i està seguida d'entre sis a huit pinícules, que estan dispostes de forma casi simètrica a les dorsals. L'aleta cabal té forma aforquejadaa i potent, i està dotada d'una forta quilla situada entre atres dos més menudes que es troben a cada costat del pedúncul cabal.

== Habitat i comportament ==

== Habitat i comportament ==

== Noms comercials i locals ==

== Noms comercials i locals ==

En Andalusia (''bonito del sur'' en [[castellà]]).

En Andalusia (''bonito del sur'' en [[castellà]]).

En Catalunya (''bonítol'' en [[català]]).

En Catalunya (''bonítol'' en [[català]]).

En la Comunitat Valenciana '''Bonyítol''' en [[valencià]] o (''bonítol'' en valencià en bases de Castelló).

En la Comunitat Valenciana '''Bonyítol''' en [[valencià]] o (''bonítol'' en Les Bases de Castelló).

En les Illes Balears (''bonítol'' en [[balear]] i en català).

En les Illes Balears (''bonítol'' en [[balear]] i en català).