78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 29:
Llínea 29: + + + + + + + + +
→Història
== Història ==
== Història ==
En el ''[[Llibre del Repartiment]]'' trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en el 1533. El 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de [[Valéncia]] [[sant Joan de Ribera]] va erigir en 1574 la parròquia d'Otos dedicada a [[santa Bàrbara]], en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per [[sant Joan de Ribera]], es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En 1609, en l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]], el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el [[17 d'octubre]] de [[1611]]. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués.
Durant la invasió francesa, va tenir un paper destacat el franciscà otosí [[Francesc Quilis]], que va participar en la Batalla del Raboser ([[27 d'abril]] de [[1812]]) a [[Atzeneta d'Albaida|Atzeneta]], on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment afusellat.
El 1815, comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la [[Guerra del Francés]] el 1812).
Durant les [[guerres carlines]] hi van haver uns aldarulls produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, però l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar amb l'ajuda dels veïns, que els van fer front amb les armes.
Al {{segle|XX}}, comença una època d'esplendor econòmica, fruit de la comercialització del [[raïm]] i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una [[burgesia]] agrària local. La crisi de la [[fil·loxera]] de l'any 1910 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'[[Argentina]], [[Barcelona]] i altres territoris europeus. Els anys següents a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van veure frenades amb la introducció artesanal de la sarga (folrar garrafes de vidre amb vímet) i amb la proliferació d'indústries tèxtils als municipis veïns de la comarca, especialment [[Albaida]].
== Demografia ==
== Demografia ==