Canvis

'''Joaquín de los Santos Vivanco''' ([[Valéncia]], [[8 d'agost]] de [[1896]] - [[Kopzy]], [[Polònia]], [[3 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Valencians|valencià]].

'''Joaquín de los Santos Vivanco''' ([[Valéncia]], [[8 d'agost]] de [[1896]] - † [[Kopzy]], [[Polònia]], [[3 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Joaquín de los Santos Vivanco naixqué el dia 8 d'Agost de l'any 1896 en la ciutat de Valéncia. Molt pronte es varen traslladar a Castelló, lloc de residència de la seua família, i l'habitual en el seu futur.  

Joaquín de los Santos Vivanco naixqué el dia 8 d'Agost de l'any 1896 en la ciutat de Valéncia. Molt pronte es varen traslladar a [[Castelló]], lloc de residència de la seua família, i l'habitual en el seu futur.  

Ingressà voluntari en l'[[Eixèrcit]] en [[1910]], en 14 anys d'edat. Jurà [[Bandera]] en el Regiment d'Infanteria Tetuán XIV de [[Castelló]]. En [[1918]] va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria. Els seus germans Miguel i Antonio també varen elegir la Professió Militar, pero en l'Acadèmia de Cavalleria. El 7 de juliol de [[1921]] va ascendir a Alferes d'Infanteria, sent destinat al Grup de Regulars de [[Melilla]] número 2.

Ingressà voluntari en l'[[Eixèrcit]] en [[1910]], en 14 anys d'edat. Jurà [[Bandera]] en el Regiment d'Infanteria Tetuán XIV de [[Castelló]]. En l'any [[1918]] va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria. Els seus germans Miguel i Antonio també varen elegir la Professió Militar, pero en l'Acadèmia de Cavalleria. El [[7 de juliol]] de [[1921]] va ascendir a Alferes d'Infanteria, sent destinat al Grup de Regulars de [[Melilla]] número 2.

Participà en l'intent de lliberació de Igueriben ([[Marroc]]), en la defensa i evacuació de Annual, també de Marroc, i en els molts combats de la zona en el seu Grup mig de rebuig. Posteriorment, va ascendir a Tinent i encara duent dos anys de durs combats va seguir en el mateix Grup de Regulars. En abril de [[1924]] el seu germà Antonio, Tinent de Cavalleria i Pilot Aviador, que pertanyia a la Esquadrella de Melilla, va morir en accident, sent enterrat en la Cementeri de la Puríssima de Melilla. El 30 de setembre de [[1924]], Joaquín fon ascendit per Mèrits de Guerra a Capità. Imposta la Pau en Marroc, va retornar a Castelló, al Regiment de Tetuán.

Participà en l'intent de lliberació de Igueriben ([[Marroc]]), en la defensa i evacuació de Annual, també de Marroc, i en els molts combats de la zona en el seu Grup mig de rebuig. Posteriorment, va ascendir a Tinent i encara duent dos anys de durs combats va seguir en el mateix Grup de Regulars. En [[abril]] de [[1924]] el seu germà Antonio, Tinent de Cavalleria i Pilot Aviador, que pertanyia a la Esquadrella de Melilla, va morir en accident, sent enterrat en la Cementeri de la Puríssima de Melilla. El [[30 de setembre]] de 1924, Joaquín fon ascendit per Mèrits de Guerra a Capità. Imposta la Pau en Marroc, va retornar a Castelló, al Regiment de Tetuán.

En esclatar l'[[Alçament Nacional]] del 18 de juliol de [[1936]], sabedor dels assessinats de familiars, com el seu germà Luis en [[Valéncia]] i uns atres, i davant la reiterada busca per part dels milicians rojos del [[Front Popular]] per a assessinar-li, es va traslladar al Port de [[Burriana]], a on va rebre ajuda per a conseguir embarcar, aplegant a [[Marsella]] ([[França]]). D'allí, en l'ajuda d'un Ret Nacional, va passar a [[Espanya]], a on li esperava el Mando de la 2ª Mía, del III Tabor, del Grup de Forces Regulars Indígenes Larache nº 4, el 26 de març de [[1937]]. Va combatre en els Fronts d'[[Andalusia]] i [[Extremadura]], fins que fon destinat al Regiment d'Infanteria Càdis número 33, en la província de [[Còrdova]]. Més tart, habilitat com a Comandant el 6 de juliol de [[1938]], se li va assignar el Mando del VIII Tabor de Regulars de [[Ceuta]]. El 18 de març de 1938 fon ascendit a Comandant Efectiu, per antiguetat. Per la seua conducta en combat, fon propost per a la Medalla Militar Individual, en la que fon condecorat. Acabada la Creuada de Lliberació Nacional, va retornar a Castelló, de nou al seu vell Regiment Tetuán.  

En esclatar l'[[Alçament Nacional]] del [[18 de juliol]] de [[1936]], sabedor dels assessinats de familiars, com el seu germà Luis en [[Valéncia]] i uns atres, i davant la reiterada busca per part dels milicians rojos del [[Front Popular]] per a assessinar-li, es va traslladar al Port de [[Burriana]], a on va rebre ajuda per a conseguir embarcar, aplegant a [[Marsella]] ([[França]]). D'allí, en l'ajuda d'un Ret Nacional, va passar a [[Espanya]], a on li esperava el Mando de la 2ª Mía, del III Tabor, del Grup de Forces Regulars Indígenes Larache nº 4, el 26 de març de [[1937]]. Va combatre en els Fronts d'[[Andalusia]] i [[Extremadura]], fins que fon destinat al Regiment d'Infanteria Càdis número 33, en la província de [[Còrdova]]. Més tart, habilitat com a Comandant el [[6 de juliol]] de [[1938]], se li va assignar el Mando del VIII Tabor de Regulars de [[Ceuta]]. El [[18 de març]] de 1938 fon ascendit a Comandant Efectiu, per antiguetat. Per la seua conducta en combat, fon propost per a la Medalla Militar Individual, en la que fon condecorat. Acabada la Creuada de Lliberació Nacional, va retornar a Castelló, de nou al seu vell Regiment Tetuán.  

Tots els seus germans havien mort: uns, en la Campanya de Marroc, i els restants, assessinats al començ de la lluita. També varen morir els seus cunyats, aixina com el Comandant Pérez Salas, el seu padastre.

Tots els seus germans havien mort: uns, en la Campanya de Marroc, i els restants, assessinats al començ de la lluita. També varen morir els seus cunyats, aixina com el Comandant Pérez Salas, el seu padastre.

El 23 de novembre fon destinat al Regiment d'Infanteria número 10, en Castelló. Fon combatent voluntari en la [[División Azul]] (en valencià, Divisió Blava), per a lluitar contra el comunisme en l'[[URSS]], com a Comandant. Es va allistar en el més de juliol de [[1941]]. El 8 de juliol de 1941, es va fer càrrec de l'organisació del I Batalló, del Regiment d'Infanteria 263. Fon el primer Cap que va tindre el citat Batalló. Li fon concedida la [[Creu de Ferro]] de 2ª Classe, el dia 27 d'abril de 1942. El 30 de maig de 1942, estant reunit en alguns dels seus oficials, resant el Rosari, un morter va produir tres morts, sent ferits el Comandant Santos Vivanco, el [[capellà]] i el Tinent d'Ingeniers Carrochado.  

El [[23 de novembre]] fon destinat al Regiment d'Infanteria número 10, en Castelló. Fon combatent voluntari en la [[División Azul]] (en valencià, Divisió Blava), per a lluitar contra el comunisme en l'[[URSS]], com a Comandant. Es va allistar en el més de [[juliol]] de [[1941]]. El [[8 de juliol]] de 1941, es va fer càrrec de l'organisació del I Batalló, del Regiment d'Infanteria 263. Fon el primer Cap que va tindre el citat Batalló. Li fon concedida la [[Creu de Ferro]] de 2ª Classe, el dia [[27 d'abril]] de [[1942]]. El [[30 de maig]] de 1942, estant reunit en alguns dels seus oficials, resant el Rosari, un morter va produir tres morts, sent ferits el Comandant Santos Vivanco, el [[capellà]] i el Tinent d'Ingeniers Carrochado.  

Caigué en combat en el front, el dia 3 de juny de [[1942]], a conseqüència de les ferides sofrides durant un bombardeig sobre les seues posicions en el llogaret de [[Kopzy]], a l'Est de [[Dolgowo]]. Fon soterrat en el Cementeri de Grigorowo, fila I, fossar 17. Posteriorment fon soterrat en el Cementeri espanyol de [[Pankovska]] ([[Polònia]]), el 15 de setembre de [[1997]].

Caigué en combat en el front, el dia [[3 de juny]] de [[1942]], a conseqüència de les ferides sofrides durant un bombardeig sobre les seues posicions en el llogaret de [[Kopzy]], a l'Est de [[Dolgowo]]. Fon soterrat en el Cementeri de Grigorowo, fila I, fossar 17. Posteriorment fon soterrat en el Cementeri espanyol de [[Pankovska]] ([[Polònia]]), el [[15 de setembre]] de [[1997]].

== Reconeiximents ==  

== Reconeiximents ==