Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixque en Valladolid el 17 de juny de 1914. En [[1919]] se trasllada en la seua família a [[Madrit]] i estudià en el Colegio Hispano. Obté el titul de Bachiller, en Ciencies i en Lletres, en 1931 en l'Institut Cardenal Cisneros.

 

Naixque en Valladolit, el 17 de juny de 1914. En l'any [[1919]] se trasllada en la seua família a [[Madrit]] i estudia en el Colegio Hispano. Obté el titul de Bachiller, en Ciencies i en Lletres, en 1931 en l'Institut Cardenal Cisneros.

En gran mirament cursà entre els anys [[1931]] a [[1936]] (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'[[Ortega y Gasset]], [[Xavier Zubiri]], [[José Gaos]], [[Manuel García Morente]], etc. També començà la carrera de Química, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocació era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formació i lo que despuix sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de [[1941]] seria la seua dona.

En gran mirament cursà entre els anys [[1931]] a [[1936]] (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'[[Ortega y Gasset]], [[Xavier Zubiri]], [[José Gaos]], [[Manuel García Morente]], etc. També començà la carrera de Química, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocació era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formació i lo que despuix sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de [[1941]] seria la seua dona.

En l'any [[1941]] se cassa en [[Dolores Franco Manera]] (1912–1977), professora i escritora, qui en el periodo del previ a la guerra havia segut companyera de carrera i en qui tingue cinc fills: Julián (1945–1949); Miguel (1947), economiste i critic de cine; [[Fernando Marías Franco|Fernando]] (1949), la seua passio per l'art ho portaria a ocupar una catedra universitaria en Historia de l'Art; [[Javier Marías|Javier]] (1951), renomenat escritor; i Álvaro (1953), music. En eixe mateix any publica el seu primer llibre, la ''Historia de la filosofia'' (prologat per Zubiri, i en edicions posteriors en epilec postum d'Ortega), un repas extens, amé i succint de la materia des dels seus origens fins eixe moment que, donada la seua claritat expositiva, se convertirà en manual d'exit entre estudiants hispans i, a arraïl de la seua traduccio a l'angles, també entre els de l'ambit anglosajo. En esta obra ya estan presents algunes de les claus de l'estil caracteristic de Marías: claritat i transparencia en l'exposicio, rigor en les fonts, i explicacio des de la filosofia de la rao vital, que compartix en el seu mestre Ortega.

En l'any [[1941]] se cassa en [[Dolores Franco Manera]] (1912–1977), professora i escritora, qui en el periodo del previ a la guerra havia segut companyera de carrera i en qui tingue cinc fills: Julián (1945–1949); Miguel (1947), economiste i critic de cine; [[Fernando Marías Franco|Fernando]] (1949), la seua passio per l'art ho portaria a ocupar una catedra universitaria en Historia de l'Art; [[Javier Marías|Javier]] (1951), renomenat escritor; i Álvaro (1953), music. En eixe mateix any publica el seu primer llibre, la ''Historia de la filosofia'' (prologat per Zubiri, i en edicions posteriors en epilec postum d'Ortega), un repas extens, amé i succint de la materia des dels seus origens fins eixe moment que, donada la seua claritat expositiva, se convertirà en manual d'exit entre estudiants hispans i, a arraïl de la seua traduccio a l'angles, també entre els de l'ambit anglosajo. En esta obra ya estan presents algunes de les claus de l'estil caracteristic de Marías: claritat i transparencia en l'exposicio, rigor en les fonts, i explicacio des de la filosofia de la rao vital, que compartix en el seu mestre Ortega.

A este llibre li seguiran més de setanta: Marías, que no pogue complir la seua vocacio de mestre en Espanya, se bolcà en l'escritura per a suplir esta carencia i per a, ademés, evitar caure en lo que els seus dos mestres principals, [[Ortega y Gasset]] i [[Unamuno]], havien incorregut: deixar proyectes inacabats, llibres anunciats pero no escrits.

Ad este llibre li seguiran més de setanta: Marías, que no pogue complir la seua vocacio de mestre en Espanya, se bolcà en l'escritura per a suplir esta carencia i per a, ademés, evitar caure en lo que els seus dos mestres principals, [[Ortega y Gasset]] i [[Unamuno]], havien incorregut: deixar proyectes inacabats, llibres anunciats pero no escrits.

En [[1948]], junt en Ortega y Gasset, funda l'Institut d'Humanitats de Madrit, de curta pero fecunda vida. Prou temps despuix, crega el Seminari d'Humanitats, pel que passaren grans noms de l'intelectualitat espanyola de l'últim terç del sigle XX, com [[Miguel Artola]], [[Carmen Martín Gaite]], [[Heliodoro Carpintero]], [[Gonzalo Anes]], etc.

En [[1948]], junt en Ortega y Gasset, funda l'Institut d'Humanitats de Madrit, de curta pero fecunda vida. Prou temps despuix, crega el Seminari d'Humanitats, pel que passaren grans noms de l'intelectualitat espanyola de l'últim terç del sigle XX, com [[Miguel Artola]], [[Carmen Martín Gaite]], [[Heliodoro Carpintero]], [[Gonzalo Anes]], etc.

Catolic practicant, Marías participà en les sessions del [[Concili Vatica II]].

Catolic practicant, Marías participà en les sessions del [[Concili Vatica II]].

Des de l'any [[1964]] fon membre de la [[Real Academia Espanyola de la Llengua]], ocupant el sillo «S». També fon [[Agrupación Independiente|senador por designación real]] entre ls anys [[1977]] i [[1979]]. En [[1982]] passà a formar part del Consell Internacional Pontifici per a la Cultura, creat per Joan Pau II. En [[1996]] rebe el [[Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats]], junt al periodiste i historiador italia [[Indro Montanelli]], i en 2002 el XVI [[Premio Internacional Menéndez Pelayo]], aixina com el Premi Cristóbal Gabarrón de Pensamiento y Humanidades.

Des de l'any [[1964]] fon membre de la [[Real Academia Espanyola de la Llengua]] (RAE), ocupant el sillo «S». També fon [[Agrupación Independiente|senador por designación real]] entre ls anys [[1977]] i [[1979]]. En [[1982]] passà a formar part del Consell Internacional Pontifici per a la Cultura, creat per Joan Pau II. En [[1996]] rebe el [[Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats]], junt al periodiste i historiador italia [[Indro Montanelli]], i en 2002 el XVI [[Premio Internacional Menéndez Pelayo]], aixina com el Premi Cristóbal Gabarrón de Pensamiento y Humanidades.

== Cites ==

== Cites ==