26 689
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 19:
Llínea 19: − + + + + + + +
→Estil lliterari
== Estil lliterari ==
== Estil lliterari ==
(Secció per completar)
Encara que cal calificar els primers treballs poètics de Milan Kundera com procomunistes, es considera que les seues noveles escapen a la classificació ideològica. El propi Kundera preferix ser catalogat simplement com a noveliste, i no com a escritor polític i dissident. El seu estil narratiu s'inspira en les noveles de [[Robert Musil]] i en la filosofia de [[Friedrich Nietzsche]], encara que també és palesa l'influència d'autors com [[Laurence Sterne]], [[Henry Fielding]], [[Denis Diderot]], [[Witold Gombrowicz]], [[Hermann Broch]], [[Franz Kafka]], [[Martin Heidegger]] i en especial [[Miguel de Cervantes]].
Les primeres noveles de Kundera aborden els aspectes tràgics i còmics del [[totalitarisme]]. L'[[humor negre]] present en els seus texts sugerix una forta influència de Kafka. No obstant, Kundera mai ha considerat els seus treballs com a comentaris polítics; segons paraules del propi autor: «La condena del totalitarisme no mereix una novela». De fet, es considera a sí mateixa un escritor sense un mensage.
En tota l'obra de Kundera resulten més importants les paraules que conformen o modelen els seus personages que l'aspecte físic dels mateixos. En el seu ensaig ''L'art de la novela'' ([[1986]]), l'autor comenta que l'imaginació del llector completa de forma automàtica la visió de l'escritor. Com a escritor, preferix centrar-se en lo essencial, ya que, per ad ell, els aspectes físics no resulten indispensables per a la comprensió dels personages; l'aspecte físic i inclús el món interior o sicològic no constituïxen l'essència dels seus protagonistes.
L'ensagiste [[François Ricard]] ha observat que els texts de Milan Kundera deuen ser considerats com a conjunt. Existixen temes i metatemes a lo llarc de la totalitat de la seua obra, i cada nou llibre manifesta l'última etapa de la seua filosofia personal. Entre els seus metatemes s'inclouen l'exili, l'identitat, la vida més allà de les fronteres —més allà de l'amor, de l'art o de la serietat—, el concepte de l'eterna tornada, aixina com el plaure de dur una vida «menys important». Per a Ricard: «Kundera ha contribuït al resorgiment de la novela, salvant a la novela de la banalisació».
== Obra ==
== Obra ==