Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Julio Ariza és un empresari navarrés que actualment presidix el Grup Intereconomia, del que és accioniste majoritari en el 61%. Va formar part del Partit Popular en Catalunya junt en el llavors vicepresident del Parlament Europeu [[Alejo Vidal-Quadras]].  

Julio Ariza és un empresari navarrés que actualment presidix el Grup Intereconomia, del que és accioniste majoritari en el 61%. Va formar part del Partit Popular en [[Catalunya]] junt en el llavors vicepresident del Parlament Europeu [[Alejo Vidal-Quadras]].  

En l'actualitat viu en Madrit, està casat, i té 6 fills i 19 nets.

En l'actualitat viu en Madrit, està casat, i té 6 fills i 19 nets.

Començà la seua trayectòria en els mijos de comunicació quan va adquirir [[Ràdio Intereconomia]], en castellà ''Radio Intereconomía'', en [[1997]]. En l'actualitat, el Grup Intereconomia ho formen varis mijos de comunicació com el canal de televisió ''[[El Toro TV]]'', les emissores de ràdio ''[[Radio Intereconomía]]'' i ''[[Radio Inter]]'' i el diari ''[[La Gaceta]]''.  

Començà la seua trayectòria en els mijos de comunicació quan va adquirir [[Ràdio Intereconomia]], en castellà ''Radio Intereconomía'', en l'any [[1997]]. En l'actualitat, el Grup Intereconomia ho formen varis mijos de comunicació com el canal de televisió ''[[El Toro TV]]'', les emissores de ràdio ''[[Radio Intereconomía]]'' i ''[[Radio Inter]]'' i el diari ''[[La Gaceta]]''.  

=== Trayectòria política ===

=== Trayectòria política ===

Despuix de finalisar els estudis de Dret en l'[[Universitat de Navarra]], es va traslladar a [[Catalunya]], a on fon elegit diputat autonòmic pel Partit Popular durant l'etapa de Alejo Vidal-Quadras. Posteriorment, va abandonar la política i la militància en este partit en concretar-se el pacte de govern de [[1996]] entre [[José María Aznar]] i [[Jordi Pujol]], que otorgava al Partit Popular el govern d'Espanya.

Despuix de finalisar els estudis de Dret en l'[[Universitat de Navarra]], es va traslladar a [[Catalunya]], a on fon elegit diputat autonòmic pel Partit Popular durant l'etapa de Alejo Vidal-Quadras. Posteriorment, va abandonar la política i la militància en este partit en concretar-se el pacte de govern de l'any [[1996]] entre [[José María Aznar]] i [[Jordi Pujol]], que otorgava al Partit Popular el govern d'Espanya.

El seu pas per la política catalana va deixar marcats episodis en la seua defensa del bilingüisme en el Parlament català aixina com la seua denúncia de la falta de control de la Generalitat de Catalunya sobre la realisació d'[[Abort|aborts]] en Catalunya despuix dels primers anys de la llei de l'abort de [[1985]]. En [[1997]], i basant-se en un reportage de ''[[Le Monde]]'' que posava de manifest les facilitats en que s'abortava en Barcelona, Julio Ariza va presentar una moció en el Parlament català que exigia la publicació d'ajudes a mares [[Embaràs|embarassades]], la promoció d'alternatives a l'abort des dels mijos públics i l'independència econòmica dels psiquiatres que dictaven l'idoneïtat de l'abort.

El seu pas per la política catalana va deixar marcats episodis en la seua defensa del bilingüisme en el Parlament català aixina com la seua denúncia de la falta de control de la Generalitat de Catalunya sobre la realisació d'[[Abort|aborts]] en Catalunya despuix dels primers anys de la llei de l'abort de [[1985]]. En [[1997]], i basant-se en un reportage de ''[[Le Monde]]'' que posava de manifest les facilitats en que s'abortava en Barcelona, Julio Ariza va presentar una moció en el Parlament català que exigia la publicació d'ajudes a mares [[Embaràs|embarassades]], la promoció d'alternatives a l'abort des dels mijos públics i l'independència econòmica dels psiquiatres que dictaven l'idoneïtat de l'abort.

Només alguns dels diputats del Partit Popular varen votar a favor de l'iniciativa, que fon rebujada. No obstant, Julio Ariza va continuar criticant l'abort des dels mijos de comunicació, publicant un artícul en el diari ''[[El País]]'' i més tart des dels mijos de comunicació del ''Grup Intereconomía'' que actualment presidix.

Només alguns dels diputats del Partit Popular varen votar a favor de l'iniciativa, que fon rebujada. No obstant, Julio Ariza va continuar criticant l'abort des dels mijos de comunicació, publicant un artícul en el diari ''[[El País]]'' i més tart des dels mijos de comunicació del ''Grup Intereconomía'' que actualment presidix.

En les eleccions generals d'abril de [[2019]], va ocupar l'últim lloc en la llista electoral que el partit [[Vox]] va presentar per la [[província de Barcelona]] al [[Congrés dels Diputats]].

En les eleccions generals d'[[abril]] de [[2019]], va ocupar l'últim lloc en la llista electoral que el partit [[Vox]] va presentar per la [[província de Barcelona]] al [[Congrés dels Diputats]].

=== Trayectòria empresarial i mijos de comunicació ===

=== Trayectòria empresarial i mijos de comunicació ===

Despuix de la seua etapa catalana, Julio Ariza es va mudar a [[Madrit]] a on va comprar ''Radio Intereconomía'', que emetia exclusivament informació econòmica i música clàssica i que pronte es va convertir en una emissora important en Espanya dins de l'àmbit econòmic. Progressivament, l'expolític va anar introduint-se en la graella d'una programació més generalista que resultà ser una millora dels resultats econòmics i d'audiència. Posteriorment va adquirir la [[revista Época]] del periodiste [[Jaime Campmany]] quan l'empresa arrastrava en [[2000]] un deute de 400 millons de pessetes. A partir d'eixe any l'activitat de ''Grup Intereconomia'' se centra en els mijos de comunicació en una clara tendència política conservadora. Eixe mateix any, i en el respal d'alguns periodistes de la revista com [[Germán Yanke]] o [[Enrique de Diego]], va participar en la fundació de ''[[Libertad Digital]]'', va juntar al periodiste [[Federico Jiménez Losantos]] i [[Alberto Recarte]]. En setembre de l'any [[2005]] va vendre les seues accions que representaven un 21,3% del capital de ''Libertad Digital'' per 3,8 millons d'euros. Mentrestant, en [[2004]], i gràcies al respal d'un conjunt d'empresaris i del llavors bisbe de [[Castelló]], [[Juan Antonio Reig Pla]], va llançar el ''semanari catòlic Alba'', orientat a l'informació religiosa i a la defensa del cristianisme.

Despuix de la seua etapa catalana, Julio Ariza es va mudar a [[Madrit]] a on va comprar ''Radio Intereconomía'', que emetia exclusivament informació econòmica i música clàssica i que pronte es va convertir en una emissora important en Espanya dins de l'àmbit econòmic. Progressivament, l'expolític va anar introduint-se en la graella d'una programació més generalista que resultà ser una millora dels resultats econòmics i d'audiència. Posteriorment va adquirir la [[revista Época]] del periodiste [[Jaime Campmany]] quan l'empresa arrastrava en [[2000]] un deute de 400 millons de pessetes. A partir d'eixe any l'activitat de ''Grup Intereconomia'' se centra en els mijos de comunicació en una clara tendència política conservadora. Eixe mateix any, i en el respal d'alguns periodistes de la revista com [[Germán Yanke]] o [[Enrique de Diego]], va participar en la fundació de ''[[Libertad Digital]]'', va juntar al periodiste [[Federico Jiménez Losantos]] i [[Alberto Recarte]]. En setembre de l'any [[2005]] va vendre les seues accions que representaven un 21,3% del capital de ''Libertad Digital'' per 3,8 millons d'euros. Mentrestant, en [[2004]], i gràcies al respal d'un conjunt d'empresaris i del llavors bisbe de [[Castelló]], [[Juan Antonio Reig Pla]], va llançar el ''semanari catòlic Alba'', orientat a l'informació religiosa i a la defensa del cristianisme.

En [[2005]] llança ''IntereconomíaTV'' i repetix la fòrmula de ''Radio Intereconomía'' apostant per l'informació econòmica en Espanya, creixcut despuix en el llançament de ''Intereconomía Business TV'' en l'any [[2010]]. Convertint-se d'esta manera ''IntereconomíaTV'' en un canal generaliste en una clara tendència conservadora i ''Business TV'' en un canal purament econòmic. En l'arribada de la [[TDT]], la cadena es posiciona en el mercat televisiu com una alternativa diferent a les existents fins ad eixe moment en Espanya en un model televisiu orientat a l'espectador en una tendència política clarament de dretes. En este nou model s'otorga especial protagonisme als programes d'anàlisis polític i deportiu, en programes com ''"El gato al agua"'' o ''"Punto Pelota"''.

En l'any 2005 llança ''IntereconomíaTV'' i repetix la fòrmula de ''Radio Intereconomía'' apostant per l'informació econòmica en Espanya, creixcut despuix en el llançament de ''Intereconomía Business TV'' en l'any [[2010]]. Convertint-se d'esta manera ''IntereconomíaTV'' en un canal generaliste en una clara tendència conservadora i ''Business TV'' en un canal purament econòmic. En l'arribada de la [[TDT]], la cadena es posiciona en el mercat televisiu com una alternativa diferent a les existents fins ad eixe moment en Espanya en un model televisiu orientat a l'espectador en una tendència política clarament de dretes. En este nou model s'otorga especial protagonisme als programes d'anàlisis polític i deportiu, en programes com ''"El gato al agua"'' o ''"Punto Pelota"''.

En [[2009]], i despuix de varis intents en el sector de les publicacions diàries, el ''Grup Intereconomia'' adquirix ''La Gaceta de los Negocios'', que despuix d'un procés de redisseny es reformula com un diari d'informació general, que gràcies a l'èxit de ''IntereconomíaTV'' i a l'eslògan “Orgullosos de ser de dretes” conseguix posicionar-se ràpidament en el mercat. Eixe mateix any, adquirix ''[[Radio Intercontinental]]''.

En l'any [[2009]], i despuix de varis intents en el sector de les publicacions diàries, el ''Grup Intereconomia'' adquirix ''La Gaceta de los Negocios'', que despuix d'un procés de redisseny es reformula com un diari d'informació general, que gràcies a l'èxit de ''IntereconomíaTV'' i a l'eslògan “Orgullosos de ser de dretes” conseguix posicionar-se ràpidament en el mercat. Eixe mateix any, adquirix ''[[Radio Intercontinental]]''.

Segons fonts periodístiques, consultades en [[2007]], el número d'empreses registrades en el Registre Mercantil a nom de Julio Ariza superen les 30.

Segons fonts periodístiques, consultades en l'any [[2007]], el número d'empreses registrades en el Registre Mercantil a nom de Julio Ariza superen les 30.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==