Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
21 bytes afegits ,  18:46 7 ago 2022
Llínea 16: Llínea 16:  
Francisco Tomás y Valiente era llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1955]], tingué una clara vocació docent des de molt primerenc. En [[1957]] va presentar la seua tesis doctoral en matèria de dret processal històric, que va rebre la calificació de sobreixent "Cum Laude" i li feu mereixedor del Premi Extraordinari de Doctorat. Fon també en l'Universitat de Valéncia a on va iniciar la seua carrera com a docent i investigador.
 
Francisco Tomás y Valiente era llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1955]], tingué una clara vocació docent des de molt primerenc. En [[1957]] va presentar la seua tesis doctoral en matèria de dret processal històric, que va rebre la calificació de sobreixent "Cum Laude" i li feu mereixedor del Premi Extraordinari de Doctorat. Fon també en l'Universitat de Valéncia a on va iniciar la seua carrera com a docent i investigador.
   −
En [[1964]] va obtindre per oposició la Càtedra d'Història del Dret de l'[[Universitat de La Laguna]], pero en octubre d'eixe mateix any es va traslladar a l'[[Universitat de Salamanca]]. En [[1972]] va passar a ser membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià, i en [[1980]] es va incorporar a l'Universitat Autònoma de Madrit.
+
En l'any [[1964]] va obtindre per oposició la Càtedra d'Història del Dret de l'[[Universitat de La Laguna]], pero en octubre d'eixe mateix any es va traslladar a l'[[Universitat de Salamanca]]. En [[1972]] va passar a ser membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià, i en l'any [[1980]] es va incorporar a l'Universitat Autònoma de Madrit.
   −
Eixe mateix any fon elegit magistrat del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] per les [[Corts Generals]] a proposta del [[PSOE]], càrrec que va renovar en [[1983]]. En [[1985]] fon nomenat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. El 3 de març de [[1986]] fon elegit president del Tribunal Constitucional i en [[1989]] fon renovat en dit càrrec. Va cessar en [[1992]] com a president del Tribunal Constitucional i va retornar a l'universitat madrilenya com a Catedràtic d'Història del Dret.
+
Eixe mateix any fon elegit magistrat del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] per les [[Corts Generals]] a proposta del [[PSOE]], càrrec que va renovar en [[1983]]. En l'any [[1985]] fon nomenat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. El [[3 de març]] de [[1986]] fon elegit president del Tribunal Constitucional i en [[1989]] fon renovat en dit càrrec. Va cessar en [[1992]] com a president del Tribunal Constitucional i va retornar a l'universitat madrilenya com a Catedràtic d'Història del Dret.
    
En l'any [[1991]] fon elegit membre de la Comissió d'Arbitrage Internacional per a la Conferència de Pau de [[Yugoslàvia]] fins a [[1995]], quan va ser nomenat membre permanent del Consell d'Estat. Eixe mateix any seria nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Salamanca.
 
En l'any [[1991]] fon elegit membre de la Comissió d'Arbitrage Internacional per a la Conferència de Pau de [[Yugoslàvia]] fins a [[1995]], quan va ser nomenat membre permanent del Consell d'Estat. Eixe mateix any seria nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Salamanca.
Llínea 24: Llínea 24:  
Tomás y Valiente fon assessinat en l'any [[1996]] per la banda terrorista ETA en el seu despaig de l'Universitat Autònoma de Madrit als 63 anys d'edat.
 
Tomás y Valiente fon assessinat en l'any [[1996]] per la banda terrorista ETA en el seu despaig de l'Universitat Autònoma de Madrit als 63 anys d'edat.
   −
En la Biblioteca de Dret de l'Universitat Autònoma de Madrit es pot consultar la colecció bibliogràfica donada a l'Universitat. El seu archiu personal fon donat pels seus hereus al Tribunal Constitucional, que es conserva en l'Archiu General.  
+
En la Biblioteca de Dret de l'Universitat Autònoma de Madrit es pot consultar la colecció bibliogràfica donada a l'Universitat. El seu archiu personal fon donat pels seus hereus al Tribunal Constitucional, que es conserva en l'Archiu General.
    
== Cites ==
 
== Cites ==
124 351

edicions

Menú de navegació