Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  16:08 5 ago 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Rabindranath Tagore''', en bengalí রবীন্দ্রনাথ ঠাকুর ([[Calcuta]], [[Índia]], [[7 de maig]] de [[1861]] - [[7 d'agost]] de [[1941]]), fon un poeta bengalí, poeta filòsof del moviment ''Brahmo Samaj'' (posteriorment convertit a l'[[hinduisme]]), artiste, dramaturc, músic, noveliste i autor de cançons que fon premiat en el [[Premis Nobel|Premi Nobel de Lliteratura en 1913]], convertint-se aixina en el primer llorejat no europeu en obtindre este reconeiximent.
+
'''Rabindranath Tagore''', en bengalí রবীন্দ্রনাথ ঠাকুর ([[Calcuta]], [[Índia]], [[7 de maig]] de [[1861]] - [[7 d'agost]] de [[1941]]), fon un poeta bengalí, poeta filòsof del moviment ''Brahmo Samaj'' (posteriorment convertit a l'[[hinduisme]]), artiste, dramaturc, músic, noveliste i autor de cançons que fon premiat en el [[Premis Nobel|Premi Nobel de Lliteratura en 1913]], convertint-se aixina en el primer llorejat no europeu en obtindre este reconeiximent.
    
Tagore va revolucionar la lliteratura bengalí en obres tals com ''La llar i el món'' i ''Gitanjali''. Va estendre l'ampli art bengalí en multitut de poemes, històries curtes, cartes, ensajos i pintures. Fon també un sabi i reformador cultural que va modernisar l'art bengalí desafiant les severes crítiques que fins a llavors ho vinculaven a unes formes classicistes. Dos de les seues cançons són ara els himnes nacionals de [[Bangladés]] i l'[[Índia]]: el ''Amar Shonar Bangla'' i el ''Jana-Guanya-Mana''.
 
Tagore va revolucionar la lliteratura bengalí en obres tals com ''La llar i el món'' i ''Gitanjali''. Va estendre l'ampli art bengalí en multitut de poemes, històries curtes, cartes, ensajos i pintures. Fon també un sabi i reformador cultural que va modernisar l'art bengalí desafiant les severes crítiques que fins a llavors ho vinculaven a unes formes classicistes. Dos de les seues cançons són ara els himnes nacionals de [[Bangladés]] i l'[[Índia]]: el ''Amar Shonar Bangla'' i el ''Jana-Guanya-Mana''.
126 672

edicions

Menú de navegació