Canvis

Quan Udet regressà a [[Alemanya]], no li costà convencer a [[Hermann Göring]] de la necessitat de construir bombarders en picat. Alemanya priorizó el desenroll de la seua propi avió de bombardeig en picat sobre qualsevol atra cosa.

Quan Udet regressà a [[Alemanya]], no li costà convencer a [[Hermann Göring]] de la necessitat de construir bombarders en picat. Alemanya priorizó el desenroll de la seua propi avió de bombardeig en picat sobre qualsevol atra cosa.

Este desenroll portà fins l'arriscat [[Henschel 123]] i l’[[Arat95]], un aparat a cavall entre l'Hs 123 i el Ju 87. L'Ar 95 conservava el motor radial de l'Hs 123, era bipla com este i portava tren d'aterrisage carenat i un fuselaje semblant al del Stuka.

Este desenroll portà fins l'arriscat [[Henschel 123]] i l’[[Arat95]], un aparat a cavall entre l'Hs 123 i el Ju 87. L'Ar 95 conservava el motor radial de l'Hs 123, era biplà com este i portava tren d'aterrisage carenat i un fuselage semblant al del Stuka.

En l'[[autumne]] de l'any [[1935]] aplegà el primer prototip de Stuka com substitut per al Hs 123. Era un monopla de llínies més marcades que l'Ar 95 que en les seues primeres versions montava el motor anglés [[Rolls-Royce]] model Kestrel. Ya en l'any [[1936]] en la producció en série començaren a montar els recenment desenrollats Junkers Jumo de 12 cilindres en V invertida refrigerats per oli. Estos Jumo oscilaren entre els 600 i 1300 cavalls de potencia.

En l'[[autumne]] de l'any [[1935]] aplegà el primer prototip de Stuka com substitut per al Hs 123. Era un monoplà de llínies més marcades que l'Ar 95 que en les seues primeres versions montava el motor anglés [[Rolls-Royce]] model Kestrel. Ya en l'any [[1936]] en la producció en série començaren a montar els recentment desenrollats Junkers Jumo de 12 cilindres en V invertida refrigerats per oli. Estos Jumo oscilaren entre els 600 i 1300 cavalls de potencia.

Era un aparat tosc, en ales de gavina, dissenyat per a volar a baixes velocitats, per lo que no se feren grans esforços per a millorar la seua aerodinamica, ni tan se vol els reblades estaven nivellats a la superfície i el tren d'aterrisage en certes versions anava protegit en peces de cuiro en lloc de metal.  

Era un aparat tosc, en ales de gavina, dissenyat per a volar a baixes velocitats, per lo que no se feren grans esforços per a millorar la seua aerodinàmica, ni tan se vol els reblades estaven nivellats a la superfície i el tren d'aterrisage en certes versions anava protegit en peces de cuiro en lloc de metal.  

El Junkers Ju 87 Stuka estava concebut com un tanc, per a fabricar-ho i reparar-ho rapit i sense dificultat. Pero pese a la seua estetica poc cuidada, equipava algunes genialitats com detonadores en el tren d'aterrisage, que permetien volar una roda en cas de perdre l'atra per un atac, facilitant d'este modo l'aterrisage d'emergencia.  

El Junkers Ju 87 Stuka estava concebut com un tanc, per a fabricar-ho i reparar-ho rapit i sense dificultat. Pero pese a la seua estètica poc cuidada, equipava algunes genialitats com detonadors en el tren d'aterrisage, que permetien volar una roda en cas de perdre l'atra per un atac, facilitant d'este modo l'aterrisage d'emergència.  

També tenia una heliç chicoteta colocada en el carenat del tren d'aterrisage coneguda com “trompeta de Jericó” que al picar l'aparte, emitia un so psicológicamente aterrador per al enemic i que hui en dia és un dels sons més caracteristics de la segona guerra mundial.  

També tenia una hèliç chicoteta colocada en el carenat del tren d'aterrisage coneguda com “trompeta de Jericó” que al picar l'aparte, emetia un so sicològicament aterrador per al enemic i que hui en dia és un dels sons més característics de la segona guerra mundial.  

Podia transportar una bomba de fins 1800 Kg en un dispositiu en forma de trapezi que al realisar el picat desplaçava la bomba fora de l'alcanç de l'heliç. El pilot mediant una finestreta colocada en el sol de l'aparat podia comprovar el correcte desplaçament de la bomba per a evitar accidents.  

Podia transportar una bomba de fins 1800 Kg en un dispositiu en forma de trapezi que al realisar el picat desplaçava la bomba fora de l'alcanç de l'heliç. El pilot mediant una finestreta colocada en el sol de l'aparat podia comprovar el correcte desplaçament de la bomba per a evitar accidents.  

En la [[legio condor]], durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) quedà palés que els pilots de Ju 87 Stuka podien perdre la visió durant el picat o despuix d'este degut a les forces G implicades en semblant maniobra. Per açò el Junkers 87 Stuka incorporava un “proto-pilot automatic” que una volta en picat, recuperava l'horisontalitat del vol a 550 metros del sol encara que el pilot no accionara la palanca per a tal efecte.

En la [[legió còndor]], durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) quedà palés que els pilots de Ju 87 Stuka podien perdre la visió durant el picat o despuix d'este degut a les forces G implicades en semblant maniobra. Per açò el Junkers 87 Stuka incorporava un “proto-pilot automàtic” que una volta en picat, recuperava l'horisontalitat del vol a 550 metros del sol encara que el pilot no accionara la palanca per a tal efecte.

==El Junkers 87 Stuka en combat==

==El Junkers 87 Stuka en combat==