Canvis

''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].

''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].

Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penaguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].

Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penàguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].

Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[Alcala]], de [[Pego]], de [[Tarbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penaguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.

Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[Alcalà]], de [[Pego]], de [[Tàrbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penàguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.

La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.

La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.