1010
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:Apollo program insignia.png|thumb|Logotip del programa Apolo.]]
[[Archiu:Apollo program insignia.png|thumb|Logotip del programa Apolo]]
El '''programa Apolo''' fon un proyecte [[astronàutica|espacial]] dels [[EUA]] desenrollat durant els anys [[anys 1960|1960]] i [[anys 1970|70]]. Va culminar els dos proyectes estatunidencs anteriors, el [[Programa Mercury]] i el [[Programa Gemini]]. El coet llançador fon l'immens [[Saturn V]], que tenia una alçada de 110 [[metro]]s i un pes de 2.000 [[tonellada (unitat)|tonellades]]. Els sis primers vols de Apolo foren llançaments de prova no tripulats
El '''programa Apolo''' fon un proyecte [[astronàutica|espacial]] dels [[Estats Units]] desenrollat durant els anys [[anys 1960|1960]] i [[anys 1970|70]]. Va culminar els dos proyectes nortamericans anteriors, el [[Programa Mercury]] i el [[Programa Gemini]]. El coet llançador fon l'immens [[Saturn V]], que tenia una alçada de 110 [[metro]]s i un pes de 2.000 [[tonellada (unitat)|tonellades]]. Els sis primers vols de Apolo foren llançaments de prova no tripulats
L'objectiu era colocar un [[ser humà|home]] sobre la superfície de la [[Lluna]]. Açò es va fer finalment realitat en juliol de l'any [[1969]], quan la missió [[Apolo 11]], comandada per [[Neil Armstrong]], [[Edwin I. Aldrin|Edwin Aldrin]], i [[Michael Collins (astronauta)|Michael Collins]] va allunisar per primera volta en el satèlit terrestre.
L'objectiu era colocar un [[ser humà|home]] sobre la superfície de la [[Lluna]]. Açò es va fer finalment realitat en juliol de l'any [[1969]], quan la missió [[Apolo 11]], comandada per [[Neil Armstrong]], [[Edwin I. Aldrin|Edwin Aldrin]], i [[Michael Collins (astronauta)|Michael Collins]] va allunisar per primera volta en el satèlit terrestre.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Apollo program}}
[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Programa Apolo| ]]
[[Categoria:Programa Apolo| ]]