Canvis

|notes =  

|notes =  

}}

}}

'''Barcelona''', és una ciutat espanyola, situada en la costa mediterrànea de la [[Península Ibèrica]], és la [[capital]] de [[Catalunya]], ([[Espanya]]), de la [[província de Barcelona]] i de la [[comarca catalana|comarca]] del [[Barcelonès]]. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la [[serra Litoral]], el mar [[Mediterràneu]], el riu [[Besòs]] i la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Parlament de Catalunya]]. En una població de 1.636.762 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i la segona d'[[Espanya]]<ref name="INE-2018">Senyes del [[INE]] , corresponents a l'[[1 de giner]] de [[2019]]. [http://www.ine.es/pob_xls/pobmun08.xls Sifres completes].</ref>, aixina com l'onze de la [[Unió Europea]]. És el principal núcleu urbà de la [[regió metropolitana de Barcelona]], que aglutina 4.928.852 habitants<ref>[http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=4&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V3=497&V4=435&PARENT=1&V1=1&VOK=Confirmar Número d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT]</ref>, i de l'[[àrea Metropolitana de Barcelona]], integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Assunts Socials i Econòmics de la [[ONU]] de l'any [[2005]] situa Barcelona en la posició 51 del ranking de les poblacions en major número d'habitants del món.<ref>Font: Nacions Unides, Departament d'Assunts Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). ''World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations.'' [[Uiquiproyecte:Municipis del món/Món|Consulta]]</ref> Per haver segut capital del [[Comtat de Barcelona]], rep molt a sovint el sobrenom de '''Ciutat Comtal'''.

'''Barcelona''', és una ciutat espanyola, situada en la costa mediterrànea de la [[Península Ibèrica]], és la [[capital]] de [[Catalunya]] ([[Espanya]]), de la [[província de Barcelona]] i de la [[comarca catalana|comarca]] del [[Barcelonès]]. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la [[serra Litoral]], el mar [[Mediterràneu]], el riu [[Besòs]] i la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Parlament de Catalunya]]. En una població de 1.636.762 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i la segona d'[[Espanya]]<ref name="INE-2018">Senyes del [[INE]] , corresponents a l'[[1 de giner]] de [[2019]]. [http://www.ine.es/pob_xls/pobmun08.xls Sifres completes].</ref>, aixina com l'onze de la [[Unió Europea]]. És el principal núcleu urbà de la [[regió metropolitana de Barcelona]], que aglutina 4.928.852 habitants<ref>[http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=4&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V3=497&V4=435&PARENT=1&V1=1&VOK=Confirmar Número d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT]</ref>, i de l'[[àrea Metropolitana de Barcelona]], integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Assunts Socials i Econòmics de la [[ONU]] de l'any [[2005]] situa Barcelona en la posició 51 del ranking de les poblacions en major número d'habitants del món.<ref>Font: Nacions Unides, Departament d'Assunts Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). ''World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations.'' [[Uiquiproyecte:Municipis del món/Món|Consulta]]</ref> Per haver segut capital del [[Comtat de Barcelona]], rep molt a sovint el sobrenom de '''Ciutat Comtal'''.

== Geografia ==

== Geografia ==

Cap a finals del [[sigle XVIII]] Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa favorir la progressiva industrialisació al següent sigle, i en motiu de l'estada en l'any [[1802]] durant els mesos d'[[octubre]] i [[novembre]] de [[Carles IV d'Espanya]] i la seua esposa [[Maria Lluïsa de Parma]],, que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel en prínceps italians es varen eixecutar numeroses obres d'infraestructura.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria |títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.es/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=PA420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtAYrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20santa%20maria%20del%20mar%20palau&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1990 |pàgines=p.418 |isbn=8472831582 }}</ref>

Cap a finals del [[sigle XVIII]] Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa favorir la progressiva industrialisació al següent sigle, i en motiu de l'estada en l'any [[1802]] durant els mesos d'[[octubre]] i [[novembre]] de [[Carles IV d'Espanya]] i la seua esposa [[Maria Lluïsa de Parma]],, que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel en prínceps italians es varen eixecutar numeroses obres d'infraestructura.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria |títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.es/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=PA420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtAYrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20santa%20maria%20del%20mar%20palau&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1990 |pàgines=p.418 |isbn=8472831582 }}</ref>

=== Del sigle XIX al XX ===

=== Del sigle XIX al XX ===

== Referències ==

== Referències ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==