Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[File:Sagunt E PM 051626.jpg|thumb|300px|<center>'''Teatre Romà''' de [[Morvedre]] o Sagunt</center>]] | | [[File:Sagunt E PM 051626.jpg|thumb|300px|<center>'''Teatre Romà''' de [[Morvedre]] o Sagunt</center>]] |
− |
| |
| == Orige == | | == Orige == |
| Encara que la cronologia contínua movent-se entre conjectures, actualment n'hi ha un cert consens en situar l'inici de la seua construcció a finals del [[sigle I a. C.]], i la seua finalisació en época de l'emperador Tiberi ([[14]]-[[37]]). Ara be, continuat en obres d'ampliació, provablement paraleles al creiximent de la ciutat, fins a finals del [[sigle II]]. | | Encara que la cronologia contínua movent-se entre conjectures, actualment n'hi ha un cert consens en situar l'inici de la seua construcció a finals del [[sigle I a. C.]], i la seua finalisació en época de l'emperador Tiberi ([[14]]-[[37]]). Ara be, continuat en obres d'ampliació, provablement paraleles al creiximent de la ciutat, fins a finals del [[sigle II]]. |
− |
| |
| | | |
| == El Teatre i la seua situació == | | == El Teatre i la seua situació == |
Llínea 12: |
Llínea 10: |
| El Teatre, a la fi i a la cap, responia a la trilogia vitruviana que ha marcat gran part de l'història de l'arquitectura: Firmitas (fermea), Utilitas (utilitat) i Venustas (bellea). | | El Teatre, a la fi i a la cap, responia a la trilogia vitruviana que ha marcat gran part de l'història de l'arquitectura: Firmitas (fermea), Utilitas (utilitat) i Venustas (bellea). |
| | | |
− | | + | == Les parts del teatre == |
− | == Les Parts del Teatre == | |
| Els teatres romans estan formats per unes parts ben definides que varien únicament en les seues proporcions, fins el punt que Antonio Ponz, en el [[sigle XVIII]], davant l'absència d'una bona planta del Teatre de [[Sagunt]], sugeria ilustrar la seua exposició en la del Teatre Marcello de [[Roma]], molt paregut ad este de Morvedre. | | Els teatres romans estan formats per unes parts ben definides que varien únicament en les seues proporcions, fins el punt que Antonio Ponz, en el [[sigle XVIII]], davant l'absència d'una bona planta del Teatre de [[Sagunt]], sugeria ilustrar la seua exposició en la del Teatre Marcello de [[Roma]], molt paregut ad este de Morvedre. |
| La scena, l'espai dels actors, presenta unes dimensions de més de 50 metros d'amplària. Darrere d'ell s'alçava un fondo arquitectònic d'us polivalent, puix servia com a marc arquitectònic de les representacions, vestuari d'actors, almagasén, etc. | | La scena, l'espai dels actors, presenta unes dimensions de més de 50 metros d'amplària. Darrere d'ell s'alçava un fondo arquitectònic d'us polivalent, puix servia com a marc arquitectònic de les representacions, vestuari d'actors, almagasén, etc. |
Llínea 23: |
Llínea 20: |
| | | |
| == L'edifici en el temps, a través dels seus visitants == | | == L'edifici en el temps, a través dels seus visitants == |
− | L'edifici present és frut d'un dilatat espai de temps. | + | L'edifici present és frut d'un dilatat espai de temps. Aumentà les seues dimensions des de sa finalisació a principis del sigle I, fins a finals del següent. En la caiguda de l'[[Imperi Romà]] deixà de tindre us i escomençà, com tantes atres vegades ha ocorregut, a servir de pedrera. Fet atribuible no tant a la mentalitat de les gents d'un determinat espai, sino d'una época, puix el mateix destí tingueren les obres romanes en tot lo món, inclús en la mateixa Roma. |
− | Aumentà les seues dimensions des de sa finalisació a principis del sigle I, fins a finals del següent. En la caiguda de l'[[Imperi Romà]] deixà de tindre us i escomençà, com tantes atres vegades ha ocorregut, a servir de pedrera. Fet atribuible no tant a la mentalitat de les gents d'un determinat espai, sino d'una época, puix el mateix destí tingueren les obres romanes en tot lo món, inclús en la mateixa Roma. | |
| | | |
| L'interés per les ruïnes de la ciutat ha segut constant a lo llarc de l'història, pero s'ha vist considerablement creixcut en aquells moments en els que les mirades es dirigien cap a un passat clàssic, destacant els testimonis de la segona mitat del [[sigle XVI]], i des de l'últim terç del [[sigle XVIII]]. | | L'interés per les ruïnes de la ciutat ha segut constant a lo llarc de l'història, pero s'ha vist considerablement creixcut en aquells moments en els que les mirades es dirigien cap a un passat clàssic, destacant els testimonis de la segona mitat del [[sigle XVI]], i des de l'últim terç del [[sigle XVIII]]. |
Llínea 39: |
Llínea 35: |
| A finals del mateix sigle, Beramendi i José Antonio Cavanilles mostraven la seua admiració per l'entorn de ruïnes, que algunes no ho eren tant, o per lo manco lo eren despuix de [[1811]], quan el major dels ingeniers, Francisco Jaramillo, creguera necessari volar el teatre per a evitar que servera de punt fort als francesos. La mateixa sort corregué el [[Palau Real de Valéncia]], sense que les tristes mesures serviren per a detindre l'alvanç francés. | | A finals del mateix sigle, Beramendi i José Antonio Cavanilles mostraven la seua admiració per l'entorn de ruïnes, que algunes no ho eren tant, o per lo manco lo eren despuix de [[1811]], quan el major dels ingeniers, Francisco Jaramillo, creguera necessari volar el teatre per a evitar que servera de punt fort als francesos. La mateixa sort corregué el [[Palau Real de Valéncia]], sense que les tristes mesures serviren per a detindre l'alvanç francés. |
| | | |
− | == Conservació, Restauració i Intervenció == | + | == Conservació, restauració i intervenció == |
| Alexandre Laborde, qui també portà al gravat el teatre, apuntà a principis del [[sigle XIX]] la creació d'un ofici de “conservador d'estos monuments.”. Un reconeiximent major ho va rebre l'edifici el 16 d'[[agost]] de [[1896]] en la declaració de Monument Nacional. | | Alexandre Laborde, qui també portà al gravat el teatre, apuntà a principis del [[sigle XIX]] la creació d'un ofici de “conservador d'estos monuments.”. Un reconeiximent major ho va rebre l'edifici el 16 d'[[agost]] de [[1896]] en la declaració de Monument Nacional. |
| Esta va ser la primera declaració de Monument Nacional que es va fer en [[Espanya]]. Des de [[1930]] fins a [[1978]], 17 operacions de rehabilitació procuraren restablir l'image de l'antic edifici. | | Esta va ser la primera declaració de Monument Nacional que es va fer en [[Espanya]]. Des de [[1930]] fins a [[1978]], 17 operacions de rehabilitació procuraren restablir l'image de l'antic edifici. |