78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + Llínea 18:
Llínea 19: − [[Categoria:Història]] − +
sense resum d'edició
[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|'''Jaume I, Rei de Valéncia''']]
[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|'''Jaume I, Rei de Valéncia''']]
'''Jaume I d’[[Arago]] i [[Montpellier]]''', naixque el 2 de [[febrer]] de 1208 en [[Montpellier]] (Sur de [[França]]) en la baronia del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien ses pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, trobava’s En Jaume en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despres d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
'''Jaume I d’[[Arago]] i [[Montpellier]]''', naixque el 2 de [[febrer]] de [[1208]] en [[Montpellier]] (Sur de [[França]]) en la baronia del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien ses pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, trobava’s En Jaume en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despres d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[LLeida]] de 1214. Heredà el senyorio de [[Montpeller]] a la mort de sa mare (1219).
Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[LLeida]] de 1214. Heredà el senyorio de [[Montpeller]] a la mort de sa mare (1219).
En el mes de [[febrer]] de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfonso VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s’apoderà de [[Mallorca]] el darrer dia de l’any 1228.
En el mes de [[febrer]] de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfonso VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s’apoderà de [[Mallorca]] el darrer dia de l’any 1228.
Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violante d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despres, el [[9 d’octubre de 1238]], fiu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].
Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violante d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despres, el [[9 d’octubre de 1238]], fiu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Edat mija]]
[[Categoria:Edat mija]]
[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Reis de Valéncia]]