113 205
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − +
sense resum d'edició
[[File:Inauguración Monumento al maestro Serrano. 1965.jpg|thumb|Inauguració Monument al [[mestre Serrano]] en l'any [[1965]]. A l'esquerra Adolfo Rincón de Arellano, a la dreta [[Mª José Carmena]], [[Fallera Major de Valéncia]] 1965]]
[[File:Inauguración Monumento al maestro Serrano. 1965.jpg|thumb|Inauguració Monument al [[mestre Serrano]] en l'any [[1965]]. A l'esquerra Adolfo Rincón de Arellano, a la dreta [[Mª José Carmena]], [[Fallera Major de Valéncia]] 1965]]
'''Adolfo Rincón de Arellano i García''' ([[Valéncia]], [[1910]] - [[2006]]) va ser [[Alcalde de Valéncia|alcalde de la ciutat de Valéncia]] entre els anys [[1958]] i [[1969]].
'''Adolfo Rincón de Arellano i García''' ([[Valéncia]], [[1910]] - † [[2006]]) va ser [[Alcalde de Valéncia|alcalde de la ciutat de Valéncia]] entre els anys [[1958]] i [[1969]].
Era fill d'un mege militar i pronte es va afiliar a [[Falange Espanyola]]. A l'esclatar l'alçament militar de [[Franco]], Rincón de Arellano es trobava en [[Roma]] cursant l'especialitat de [[cardiologia]], i de seguida va tornar a [[Espanya]] per allistar-se en les tropes franquistes en els que va combatre en el [[Front de Terol]]. Durant la [[guerra civil espanyola]] va ser triat cap provincial del nou partit per Valéncia, entrant en la ciutat en les tropes franquistes al comandament del [[General Aranda]]. A l'acabar la guerra, son pare va ser empresonat i condenat a mort pels servicis prestats en la zona republicana. La pena capital li va ser indultada pero vaig complir uns quants mesos de presó en [[Monteolivete]].
Era fill d'un mege militar i pronte es va afiliar a [[Falange Espanyola]]. A l'esclatar l'alçament militar de [[Franco]], Rincón de Arellano es trobava en [[Roma]] cursant l'especialitat de [[cardiologia]], i de seguida va tornar a [[Espanya]] per allistar-se en les tropes franquistes en els que va combatre en el [[Front de Terol]]. Durant la [[guerra civil espanyola]] va ser triat cap provincial del nou partit per Valéncia, entrant en la ciutat en les tropes franquistes al comandament del [[General Aranda]]. A l'acabar la guerra, son pare va ser empresonat i condenat a mort pels servicis prestats en la zona republicana. La pena capital li va ser indultada pero vaig complir uns quants mesos de presó en [[Monteolivete]].