Canvis

[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|right]]

[[Archiu:Extensiovalencià.jpg|250px|Extensió del idioma valencià]]

Els valencians sempre han tengut una consciència idiomàtica clara, la [[llengua valenciana]], que és una llengua neollatina, en un substrat ibèric determinant, que evolucionà a partir del [[llatí]] vulgar en terres valencianes que, com les atres llengües peninsulars, primer conegué una aportació germànica i més tart una intensa arabisació durant la dominació musulmana peninsular i que, en major o menor mida, es mantingué pels mossàraps valencians (el mossàrap, llengua constituïda per diferents dialectes aromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'àrap, que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]]) fins a la conquista de les terres valencianes per [[Jaume I]], moment en que experimentà una aportació definitiva per part dels nous pobladors procedents d'Aragó, Catalunya, Occitània, Navarra, Castella… sense oblidar que existien judeus i àraps en el territori i que convixqueren llarc temps en la població cristiana dominant.  

Els valencians sempre han tengut una consciència idiomàtica clara, la [[llengua valenciana]], que és una llengua neollatina, en un substrat ibèric determinant, que evolucionà a partir del [[llatí]] vulgar en terres valencianes que, com les atres llengües peninsulars, primer conegué una aportació germànica i més tart una intensa arabisació durant la dominació musulmana peninsular i que, en major o menor mida, es mantingué pels mossàraps valencians (el mossàrap, llengua constituïda per diferents dialectes aromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'àrap, que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]]) fins a la conquista de les terres valencianes per [[Jaume I]], moment en que experimentà una aportació definitiva per part dels nous pobladors procedents d'Aragó, Catalunya, Occitània, Navarra, Castella… sense oblidar que existien judeus i àraps en el territori i que convixqueren llarc temps en la població cristiana dominant.