26 087
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − + − + − − Aixina mateix fon membre del [[Partit Possibiliste]], presidint el Comité local i fon primer tinent d'alcalde de l'[[Ajuntament de Castelló]], des de l'1 de març de [[1877]] fins al 23 de març de [[1879]]. Es té notícia de que a finals de l'any [[1888]] era president de la Comissió per al Foment de l'Ensenyança Primària. En [[1889]] va firmar el manifest contra el [[clericalisme]]. A partir de [[1891 se li vincula al [[Partit Lliberal]]. Llínea 14:
Llínea 12: + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
== Biografia ==
== Biografia ==
Despuix de cursar els estudis de secundària en l'Institut de Castelló, va obtindre el títul de bachiller en Filosofia ([[1857]]) i el de bachiller en la Facultat de Ciències Exactes Físiques i Naturals ([[1862]]) en l'[[Universitat de Valéncia]]. Per una atra part, en l'Universitat de Madrit, successivament, va conseguir el títul de bachiller en Medicina ([[1861]]), llicenciat en Medicina ([[1862]]) i doctor en Medicina ([[1865]]). En virtut d'oposició, en març de [[1865]] fon nomenat catedràtic d'Elements de Matemàtiques de l'Institut de Segona Ensenyança d'[[Àvila]]. Transcorreguts solament dos dies va solicitar el trasllat a una càtedra similar en l'Institut de Castelló. Des de 1879 fins a 1881 Aliaga fon secretari de l'Institut de Castelló, sent nomenat director del mateix el 7 de febrer de [[1881]]. Estigué molt poc temps ocupant este càrrec, ya que fon cessat el 28 de març del mateix any. No obstant, de nou fon director de l'Institut de Castelló des del 17 de març de [[1891]] fins al 19 de setembre de [[1900]], data en que va dimitir.
Despuix de cursar els estudis de secundària en l'Institut de Castelló, va obtindre el títul de bachiller en Filosofia ([[1857]]) i el de bachiller en la Facultat de Ciències Exactes Físiques i Naturals ([[1862]]) en l'[[Universitat de Valéncia]]. Per una atra part, en l'Universitat de Madrit, successivament, va conseguir el títul de bachiller en Medicina ([[1861]]), llicenciat en Medicina ([[1862]]) i doctor en Medicina ([[1865]]). En virtut d'oposició, en març de [[1865]] fon nomenat catedràtic d'Elements de Matemàtiques de l'Institut de Segona Ensenyança d'[[Àvila]]. Transcorreguts solament dos dies va solicitar el trasllat a una càtedra similar en l'Institut de Castelló. Des de 1879 fins a 1881 Aliaga fon secretari de l'Institut de Castelló, sent nomenat director del mateix el 7 de febrer de [[1881]]. Estigué molt poc temps ocupant este càrrec, ya que fon cessat el 28 de març del mateix any. No obstant, de nou fon director de l'Institut de Castelló des del 17 de març de [[1891]] fins al 19 de setembre de [[1900]], data en que va dimitir. També fon director de l'[[Hospital Provincial de Castelló]].
Pere Aliaga participà activament en la vida de la ciutat. Fon vocal de la primera directiva de la Lliga de Contribuents, ocupant també la vicepresidència d'esta entitat.
Pere Aliaga participà activament en la vida de la ciutat de [[Castelló]]. Fon vocal de la primera directiva de la Lliga de Contribuents, ocupant també la vicepresidència d'esta entitat.
En febrer de l'any [[1901]] fon nomenat mege director interí de banys del Balneari de Fuensanta de Lorca ([[Múrcia]]), raó per la que se li va concedir una excedència.
En febrer de l'any [[1901]] fon nomenat mege director interí de banys del Balneari de Fuensanta de Lorca ([[Múrcia]]), raó per la que se li va concedir una excedència.
En l'Institut de Valéncia, Aliaga també es va dedicar a la gestió. Des del 15 de setembre de [[1901]] ocupà el càrrec de vicedirector, sent nomenat director en febrer de [[1905]]. Llevat d'un breu paréntesis va ostentar este càrrec fins a la data de la seua mort.
En l'Institut de Valéncia, Aliaga també es va dedicar a la gestió. Des del 15 de setembre de [[1901]] ocupà el càrrec de vicedirector, sent nomenat director en febrer de [[1905]]. Llevat d'un breu paréntesis va ostentar este càrrec fins a la data de la seua mort.
== Trayectòria política ==
Aixina mateix fon membre del [[Partit Republicà Possibiliste]], presidint el Comité local i fon primer tinent d'alcalde de l'[[Ajuntament de Castelló]], des de l'1 de març de [[1877]] fins al 23 de març de [[1879]]. Es té notícia de que a finals de l'any [[1888]] era president de la Comissió per al Foment de l'Ensenyança Primària. En [[1889]] va firmar el manifest contra el [[clericalisme]]. A partir de [[1891]] se li vincula al [[Partit Lliberal]] (fracció de [[Segismundo Moret]]). També seria breument alcalde de Valéncia entre giner i febrer de [[1910]]. En impondre's la fracció de [[José Canalejas y Méndez]] va dimitir.
== Obra ==
* ''Memoria del estado del Instituto de Segunda Enseñanza de Castellón durante el curso de 1879-1880 leída en la solemne apertura del curso de 1880-1881 por el secretario Pedro Aliaga Millán'', Castellón, 1880.
* ''Elementos de matemáticas. Aritmética y Álgebra'', Castellón, José Armengot, 1882.
* ''Programa de Aritmética y Álgebra'', Castellón, José Armengot, 1883.
* ''Elementos de matemática. Geometría y Trigonometría'', Castellón, José Armengot, 1895.
* ''Atlas de nociones de geometría'', 1900?
* ''Nociones de Geometría'', Valencia, Manuel Alufre, 1904.
* ''Suplemento al Álgebra'', Valencia, Manuel Alufre, 1905.
* ''Programa de Álgebra y Trigonometría'', Castellón, José Armengot, 1911.
* ''Nociones de Aritmética'', Valencia, Hijos de F. Vives Mora, 1912.
* ''Geometría elemental'', Valencia, Hijos de F. Vives Mora, 1914.
== Referències ==
== Referències ==
* [https://dbe.rah.es/biografias/78027/pedro-aliaga-millan Pedro Aliaga Millán - Real Acadèmia de l'Història]
* [https://dbe.rah.es/biografias/78027/pedro-aliaga-millan Pedro Aliaga Millán - Real Acadèmia de l'Història]