Canvis

'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània|alemà]].

'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània|alemà]].

Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».

Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».

[[Categoria:Filòsofs de la ment]]

[[Categoria:Filòsofs de la ment]]