− | '''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània|alemà]]. | + | '''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]] - † [[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània|alemà]]. |
− | Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes». | + | Va ser un dels grans pensadors dels [[Sigle XVII|sigles XVII]] i [[Sigle XVIII|XVIII]], i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes». |