Canvis

[[File:La Barque de Dante (Delacroix 3820).jpg|thumb|upright=1.5|[[Virgili]] guiant a [[Dante]] en el seu viage al ''[[Divina Comèdia|Infern]]'', una image que dramatisa la continuïtat de la tradició clàssica (''[[La barca de Dante|Dante i Virgili en l'Infern]]'' per [[Eugène Delacroix|Delacroix]], 1823)]]

[[File:La Barque de Dante (Delacroix 3820).jpg|thumb|250px|upright=1.5|[[Virgili]] guiant a [[Dante]] en el seu viage al ''[[Divina Comèdia|Infern]]'', una image que dramatisa la continuïtat de la tradició clàssica (''[[La barca de Dante|Dante i Virgili en l'Infern]]'' per [[Eugène Delacroix|Delacroix]], 1823)]]

La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de la [[Antiguetat clàssica|Antiguetat grecorromana clàssica]] per part de les cultures posteriors, especialment el [[Cultura occidental|Occident posclàssic]], que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La [[filosofia grega|filosofia]], el [[història de les doctrines polítiques|pensament polític]] i la [[mitologia clàssica|mitologia]] són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions [[Regnes mijos de la Índia|índia]], [[Texts chinencs clàssics|chinenca]], [[judaisme|judaica]] i [[Edat d'Or de l'islam|islàmica]].

La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de l'[[Antiguetat clàssica|Antiguetat grecorromana clàssica]] per part de les cultures posteriors, especialment l'[[Cultura occidental|Occident posclàssic]], que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La [[filosofia grega|filosofia]], el [[història de les doctrines polítiques|pensament polític]] i la [[mitologia clàssica|mitologia]] són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions [[Regnes mijos de la Índia|índia]], [[Texts chinencs clàssics|chinenca]], [[judaisme|judaica]] i [[Edat d'Or de l'islam|islàmica]].

L'estudi de la tradició clàssica diferix de la [[filologia clàssica]], que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El [[Estudis clàssics|clasiciste]] i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí".

L'estudi de la tradició clàssica diferix de la [[filologia clàssica]], que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El [[Estudis clàssics|clasiciste]] i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí".