Llínea 1:
Llínea 1:
−
'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[l'Horta de Valéncia]] a 5 km al nort-oest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del [[riu Túria]]. La seua població, a l'1 de gener del 2008, va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].
+
'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població, a l'1 de gener del 2008, va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].
== Geografia ==
== Geografia ==
−
El seu clima és [[clima mediterràneu]] àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.
El seu clima és [[clima mediterràneu]] àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.
Llínea 17:
Llínea 16:
Al febrer del 2009 l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]
Al febrer del 2009 l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]
−
En época musulmana, es desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.
+
En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.
−
La [[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
+
L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
La creació del Polígon Font del Piter, ya en el [[segle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
La creació del Polígon Font del Piter, ya en el [[segle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
−
== Demografia ==
== Demografia ==
Llínea 125:
Llínea 123:
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
−
Ademés de la gastronomia típica de la zona de València: [[paella]], arrosos i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
Ademés de la gastronomia típica de la zona de València: [[paella]], arrosos i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
Llínea 145:
Llínea 142:
*[http://paterna.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
*[http://paterna.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
−
{{Municipis de l'Horta Oest}}
+
{{Municipis de L'Horta Oest}}
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]