Canvis

La '''filosofia antiga''' és el periodo de la [[història de la filosofia occidental]] que correspon a la [[Edat Antiga]]. Comprén la [[filosofia grega]] ([[Filosofia presocràtica|presocràtica]] i [[Filosofia helenística|helenística]]) i la [[filosofia romana]]. Va durar més de 1100 anys, des d'al voltant de l'any 600 a. C. (en [[Tals de Milet]]) fins al sigle VI d.C., quan els últims [[neoplatònics]] estaven actius. Les seues principals ubicacions varen ser la [[antiga Grècia]] i el [[Imperi Romà]].

La '''filosofia antiga''' és el periodo de la [[història de la filosofia occidental]] que correspon a l'[[Edat Antiga]]. Comprén la [[filosofia grega]] ([[Filosofia presocràtica|presocràtica]] i [[Filosofia helenística|helenística]]) i la [[filosofia romana]]. Va durar més de 1100 anys, des d'al voltant de l'any [[600 a. C.]] (en [[Tals de Milet]]) fins al [[sigle VI]] d.C., quan els últims [[neoplatònics]] estaven actius. Les seues principals ubicacions varen ser l'[[antiga Grècia]] i l'[[Imperi Romà]].

La filosofia de l'antiguetat va ser llimitada geogràficament en el [[Mediterràneu]]. Els filòsofs de l'antiguetat poden dividir-se a grans traces en diferents grups. Primer, els filòsofs anteriors a [[Sócrates]], cridats «[[presocràtics]]» (al voltant del 600 - 400 a.C.) i coneguts per donar «el pas del [[mit]] al ''[[logos]]''». Després, el [[Filosofia clàssica|periodo clàssic grec]], que comença en [[Sócrates]] (al voltant del 500 - 300 a. C.). [[Platón]], alumne de Sócrates, i [[Aristóteles]], alumne de Platón, es varen convertir en dos dels filòsofs més importants i influents, coneguts com els «socràtics majors». Atres contemporàneus varen ser els [[sofistes]] i els «socràtics menors» ([[Escola megàrica|megàricos]], [[Escola cínica|cínics]] i [[Escola cirenaica|cirenaicos]]). Finalment, la [[Filosofia helenística|filosofia del periodo helenístic]] va seguir al periodo clàssic, seguida per la filosofia de la [[antiguetat tardana]], que inclouen als [[epicúreus]], els [[estoics]], els [[Escepticisme|escèptics]] i els [[neoplatònics]].

La filosofia de l'antiguetat va ser llimitada geogràficament en el [[Mediterràneu]]. Els filòsofs de l'antiguetat poden dividir-se a grans traces en diferents grups. Primer, els filòsofs anteriors a [[Sócrates]], cridats «[[presocràtics]]» (al voltant del 600 - 400 a.C.) i coneguts per donar «el pas del [[mit]] al ''[[logos]]''». Despuix, el [[Filosofia clàssica|periodo clàssic grec]], que comença en [[Sócrates]] (al voltant del 500 - 300 a. C.). [[Platón]], alumne de Sócrates, i [[Aristóteles]], alumne de Platón, es varen convertir en dos dels filòsofs més importants e influents, coneguts com els «socràtics majors». Atres contemporàneus varen ser els [[sofistes]] i els «socràtics menors» ([[Escola megàrica|megàricos]], [[Escola cínica|cínics]] i [[Escola cirenaica|cirenaicos]]). Finalment, la [[Filosofia helenística|filosofia del periodo helenístic]] va seguir al periodo clàssic, seguida per la filosofia de l'[[antiguetat tardana]], que inclouen als [[epicúreus]], als [[estoics]], als [[Escepticisme|escèptics]] i als [[neoplatònics]].

Atres tradicions filosòfiques importants de l'antiguetat varen ser la [[filosofia chinenca]] i la [[filosofia índia]], influents varen ser les cultures del [[judaisme]], el [[antic Egipte]], el [[Imperi Persa]] i [[Mesopotàmia]]. En les regions del [[Creixent Fèrtil]], [[Iran]] i [[Aràbia]] va sorgir la lliteratura filosòfica dels [[llibres sapiencials]] i que hui domina la [[cultura islàmica]]. La lliteratura sapiencial primerenca del [[Creixent Fèrtil]] era un gènero que buscava instruir a les persones sobre l'acció [[ètica]], la vida pràctica i la virtut a través d'històries i proverbis. En el [[Antic Egipte]], estos texts eren coneguts com [[sebayt]] («ensenyances») i són fonamentals per a la nostra comprensió de la filosofia de l'Antic Egipte. La [[astronomia babilònica]] també va incloure moltes especulacions filosòfiques sobre la cosmologia que varen poder haver influït en els antics grecs.  

Atres tradicions filosòfiques importants de l'antiguetat varen ser la [[filosofia chinenca]] i la [[filosofia índia]], influents varen ser les cultures del [[judaisme]], l'[[antic Egipte]], l'[[Imperi Persa]] i [[Mesopotàmia]]. En les regions del [[Creixent Fèrtil]], [[Iran]] i [[Aràbia]] va sorgir la lliteratura filosòfica dels [[llibres sapiencials]] i que hui domina la [[cultura islàmica]]. La lliteratura sapiencial primerenca del [[Creixent Fèrtil]] era un gènero que buscava instruir a les persones sobre l'acció [[ètica]], la vida pràctica i la virtut a través d'històries i proverbis. En l'[[Antic Egipte]], estos texts eren coneguts com [[sebayt]] («ensenyances») i són fonamentals per a la nostra comprensió de la filosofia de l'Antic Egipte. L'[[astronomia babilònica]] també va incloure moltes especulacions filosòfiques sobre la cosmologia que varen poder haver influït en els antics grecs.  

La [[filosofia judeua]] i la [[filosofia cristiana]] són tradicions religio-filosòfiques que es varen desenrollar tant en Orient Mig com en Europa, que compartixen certs texts judaics primitius (principalment el [[Tanaj]]) i creències monoteistes. Els pensadors judeus com els [[Geonim]] de les Acadèmies Talmúdiques en [[Babilonia (ciutat)|Babilònia]] i el filòsof [[Maimónides]] estudiaven la filosofia grega i islàmica. Més vesprada, la filosofia judeua va estar baix fortes influències intelectuals occidentals i inclou les obres de [[Moisés Mendelssohn]], qui va marcar el començ de la [[Haskalá]] (també coneguda com la [[ilustració]] judeua), el [[existencialisme judeu]] i el [[judaisme reformiste]].

La [[filosofia judeua]] i la [[filosofia cristiana]] són tradicions religio-filosòfiques que es varen desenrollar tant en [[Orient Mig]] com en [[Europa]], que compartixen certs texts judaics primitius (principalment el [[Tanaj]]) i creències monoteistes. Els pensadors judeus com els [[Geonim]] de les Acadèmies Talmúdiques en [[Babilonia (ciutat)|Babilònia]] i el filòsof [[Maimónides]] estudiaven la filosofia grega e islàmica. Més tart, la filosofia judeua va estar baix fortes influències intelectuals occidentals i inclou les obres de [[Moisés Mendelssohn]], qui va marcar el començ de la [[Haskalá]] (també coneguda com l'[[ilustració]] judeua), l'[[existencialisme judeu]] i el [[judaisme reformiste]].

La [[filosofia persa]] preislàmica comença en el treball de [[Zoroastro]], un dels primers promotors del [[monoteisme]] i del dualisme entre el ben i el mal. Esta [[cosmogonia]] dualista va influir en els desenrolls iranís posteriors, com el [[maniqueísme]], el [[mazdakisme]] i el [[zurvanisme]].

La [[filosofia persa]] preislàmica comença en el treball de [[Zoroastro]], un dels primers promotors del [[monoteisme]] i del dualisme entre el ben i el mal. Esta [[cosmogonia]] dualista va influir en els desenrolls iranís posteriors, com el [[maniqueísme]], el [[mazdakisme]] i el [[zurvanisme]].

[[Categoria:Filosofia antiga]]

[[Categoria:Filosofia antiga]]