2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − El terme de Ibi llimita en els térmens municipals d'[[Alcoy]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Onil]]. − − + − − + − + − + Llínea 42:
Llínea 38: − + − + Llínea 53:
Llínea 49: − Llínea 68:
Llínea 63: +
sense resum d'edició
'''Ibi''' es una població de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la comarca geogràfica de la [[Foya de Castalla]]. Conta en una població de 24.093 habitants (INE 2008).
'''Ibi''' es una població de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la comarca de [[L'Alcoyà]]. Conta en una població de 24.093 habitants (INE 2008).
== Geografia ==
== Geografia ==
=== Localisació ===
=== Localisació ===
La població d'Ibi es troba situada al nort de l'actual «província d'Alacant», dins de la seua zona montanyosa, i al nort-est de la comarca natural nomenada «Foya de Castalla», zona esta que compren també les poblacions de Castalla, Onil i Tibi.
La població d'Ibi es troba situada al nort de l'actual [[província d'Alacant]], dins de la seua zona montanyosa, i al nortest de L'Alcoyà.
L'actual terme d'Ibi ocupa una superfície de 61'43 quilómetros quadrats, i es fruït de la donació de terrenys dels pobles veïns a partir de la seua independència municipal.
L'actual terme d'Ibi ocupa una superfície de 61'43 quilómetros quadrats, i es fruït de la donació de terrenys dels pobles veïns a partir de la seua independència municipal.
La distancia de quilómetros que la separen de Valéncia ciutat es de 125 km, i 45 km d'Alacant. A pesar d'esta lluntania relativa respecte a la capital del Regne, Ibi es valencià per excelència en tots els aspectes, històric, llingüístic, costumiste, i fins i tot, religiós, puix fins als anys xixanta pertanyia directament a l'Arquebisbat de Valéncia.
La distancia de quilómetros que la separen de Valéncia ciutat és de 125 km i 45 km d'Alacant. A pesar d'esta lluntania relativa respecte a la capital del Regne, Ibi és valencià per excelència en tots els aspectes, històric, llingüístic, costumiste, i fins i tot, religiós, puix fins als anys xixanta pertanyia directament a l'Arquebisbat de Valéncia.
Ibi es un poble montanyós, sent la seua altitut sobre la mar de 820 m., considerant-se la població mes alta de la «província d'Alacant». En els seus entorns hi han altures mes o manco importants, com la «Serra de Biscoy» (1.164 m.), «Teixereta» (o Carrascal d'Alcoy, 1.352 m.), i atres ya no tan pronunciades.
Ibi és un poble montanyós, sent la seua altitut sobre la mar de 820 m., considerant-se la població mes alta de la [[província d'Alacant]]. En els seus entorns hi han altures mes o manco importants, com la ''Serra de Biscoy'' (1.164 m.), ''Teixereta'' (o Carrascal d'Alcoy, 1.352 m.), i atres ya no tan pronunciades.
El «Monte Carrascal» dividix el terme d'Ibi en el de Xixona, sent els seus llímits estos: al nort el terme d'Alcoy, a l'est estan Alcoy i Xixona, al sur en Xixona i Castalla, i a l'oest llimita en Onil i Alcoy.
El ''Monte Carrascal'' dividix el terme d'Ibi en el de Xixona, sent els seus llímits estos: al nort el terme d'Alcoy, a l'est estan Alcoy i Xixona, al sur en Xixona i Castalla, i a l'oest llimita en Onil i Alcoy.
El terme d'Ibi es creuat per la «Rambla Gavarnera», riuet que rep les aigües d'alguns manals. Es afluent del Riu Vert, que naix en la «Marjal d'Onil», i que travessa la comarca fins aplegar a Tibi.
El terme d'Ibi es creuat per la ''Rambla Gavarnera'', riuet que rep les aigües d'alguns manals. Es afluent del Riu Vert, que naix en la ''Marjal d'Onil'' i que travessa la comarca fins aplegar a Tibi.
Es precisament en Tibi a on trobem el pantà, construït a finals del sigle XVI, baix el regnat de Felip II, considerat com el mes antic en funcionament de l'Estat Espanyol.
Es precisament en Tibi a on trobem el pantà, construït a finals del sigle XVI, baix el regnat de Felip II, considerat com el mes antic en funcionament d'[[Espanya]].
Dels manals abans citats, destaca la nomenada Font de la Devesa, aixina com la Font Negra i la Font de Santa Maria, esta a quatre quilómetros d'Ibi, i que possiblement siga la mes important de totes.
Dels manals abans citats, destaca la nomenada Font de la Devesa, aixina com la Font Negra i la Font de Santa Maria, esta a quatre quilómetros d'Ibi i que possiblement siga la mes important de totes.
En quant a la vegetació, es típicament mediterrànea, variant en certes zones dedicades a cultius de regadiu, com les «Rambles» i «Les Hortes», aplegant-les l'aigua per mig del Barranc dels Molins i del Riu de les Caixes, hui en dia de Cabal subterràneu.
En quant a la vegetació, es típicament mediterrànea, variant en certes zones dedicades a cultius de regadiu, com les ''Rambles'' i ''Les Hortes'', aplegant-les l'aigua per mig del Barranc dels Molins i del Riu de les Caixes, hui en dia de Cabal subterràneu.
=== Localitats limítrofes ===
=== Localitats limítrofes ===
Ibi llimita en les següents localitats: [[Alcoy]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Onil]].
== Demografia ==
== Demografia ==
Segons el cens (INE2008), Ibi conta en 24.093 habitants, per lo que es el 19º municipi de la província d'Alacant en número d'habitants.
Segons el cens (INE2008), Ibi conta en 24.093 habitants, per lo que és el 19º municipi de la província d'Alacant en número d'habitants.
== Historia ==
== Història ==
La terra ibense va conéixer poblament prehistòric, época de la qual s'han trobat residus diversos, aixina com pintures del nomenat «Art Rupestre Valencià» en coves pròximes al seu terme.
La terra ibense va conéixer poblament prehistòric, época de la qual s'han trobat residus diversos, aixina com pintures del nomenat ''Art Rupestre Valencià'' en coves pròximes al seu terme.
De la civilisació ibèrica, darrere del mont de Sant Miquel, es van trobar residus de molins de farina, empedrats, i atres vestigis.
De la civilisació ibèrica, darrere del mont de Sant Miquel, es van trobar residus de molins de farina, empedrats, i atres vestigis.
També els romans habitaren la zona de les «Hortes», en la marge dreta del riu Les Caixes, deixant sobre tot fragments de ceràmica. Segons el ex-croniste del Regne de Valéncia, Vicent Boix, fa supondre que el general Escipion visitaria esta població en motiu d'un pleit entre dos dels seus habitants, i que ya rebia un nom que recorda l'actual: «IBES».
També els romans habitaren la zona de les ''Hortes'', en la marge dreta del riu Les Caixes, deixant sobre tot fragments de ceràmica. Segons el ex-croniste del Regne de Valéncia, Vicent Boix, fa supondre que el general Escipion visitaria esta població en motiu d'un pleit entre dos dels seus habitants, i que ya rebia un nom que recorda l'actual: ''IBES''.
Durant la dominació àrap, Ibi es trasllada a l'emplaçament actual, començant només en unes quantes cases. Els àraps construïren també, en l'encerrellada de Santa Llúcia, el nomenat Castell Roig, aprofitant una antiga construcció d'época cartaginesa.
Durant la dominació àrap, Ibi es trasllada a l'emplaçament actual, començant només en unes quantes cases. Els àraps construïren també, en l'encerrellada de Santa Llúcia, el nomenat Castell Roig, aprofitant una antiga construcció d'época cartaginesa.
Durant el regnat de Felip II, el 15 de febrer de 1578, li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, mes concretament en 1592.
Durant el regnat de Felip II, el 15 de febrer de 1578, li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, mes concretament en 1592.
Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo «premiaria» a Ibi en els títuls de «FIEL Y LEAL», i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos).
Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo ''premiaria'' a Ibi en els títuls de ''FIEL Y LEAL'' i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos).
D'estos anys u dels personages mes importants naixcuts en Ibi es el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador.
D'estos anys u dels personages mes importants naixcuts en Ibi és el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador.
Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la Seu de Valéncia, l'image de la Mare de Deu dels Desamparats, que va aplegar a Ibi en 1731, image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona.
Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la Seu de Valéncia, l'image de la Mare de Deu dels Desamparats, que va aplegar a Ibi en 1731, image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona.
La Vila Real d'Ibi es un poble que gràcies a una atra de les seues industries, la gelatera, es va vore escampat per tot lo mon en un nom sinònim de bon gelat: «La Ibense».
La Vila Real d'Ibi es un poble que gràcies a una atra de les seues industries, la gelatera, es va vore escampat per tot lo mon en un nom sinònim de bon gelat: «La Ibense».
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Municipis de L'Alcoyà}}
{{Municipis de L'Alcoyà}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]