Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Castielfabib''' (en [[castellà]]: ''Castielfabib'') és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] pertanyent a la [[comarca]] del [[Racó d'Ademús]] de la [[Comunitat Valenciana]]. | + | '''Castielfabib''' (en [[castellà]]: ''Castielfabib'') és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] pertanyent a la [[comarca]] de [[El Racó d'Ademús]] de la [[Comunitat Valenciana]]. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | Dit ''el chicotet [[Albarracín]]'', la localitat es troba sobre una encerrellada, en el marge dret del riu [[Ebrón]]. Situat en l'extrem nortoest del [[Racó d'Ademús]], la superfície del terme és montanyosa en altures compreses entre els 800 i 1.550 [[metro|m]]. Les altures més importants són: ''Muela del Arroyo'' (1.338 m.), ''Peña de Águila'' (1.112 m.), ''Peral'' (.1481 m.) i els vèrtiços geodèsics de tercer orde de ''El Cabezo'' (1.442 m.), ''Macarrón'' (1.222 m.), ''Umbría de la Muela'' (1.068 m.) i la ''Cruz de los Tres Reinos'' (1.552 m.), dit aixina perqué en la seua cima confluïxen els antics [[Regne d'Aragó]], [[Regne de Castella]] i [[Regne de Valéncia]]. El riu [[Túria]] penetra en el terme pel nort, servint de llímit en [[Terol]]. | + | Dit ''el chicotet [[Albarracín]]'', la localitat es troba sobre una encerrellada, en el marge dret del riu [[Ebrón]]. Situat en l'extrem nortoest de [[El Racó d'Ademús]], la superfície del terme és montanyosa en altures compreses entre els 800 i 1.550 [[metro|m]]. Les altures més importants són: ''Muela del Arroyo'' (1.338 m.), ''Peña de Águila'' (1.112 m.), ''Peral'' (.1481 m.) i els vèrtiços geodèsics de tercer orde de ''El Cabezo'' (1.442 m.), ''Macarrón'' (1.222 m.), ''Umbría de la Muela'' (1.068 m.) i la ''Cruz de los Tres Reinos'' (1.552 m.), dit aixina perqué en la seua cima confluïxen els antics [[Regne d'Aragó]], [[Regne de Castella]] i [[Regne de Valéncia]]. El riu [[Túria]] penetra en el terme pel nort, servint de llímit en [[Terol]]. |
| + | |
| Li afluïx per l'est la rambla de Riodeva, que llimita en [[Torrebaixa]]. El riu Ebrón travessa el territori de nortoest a surest, afluint també al Túria; la ''rambla de la Palomareja'' corre pel nort i rep el barranc de la ''Canaleja''. | | Li afluïx per l'est la rambla de Riodeva, que llimita en [[Torrebaixa]]. El riu Ebrón travessa el territori de nortoest a surest, afluint també al Túria; la ''rambla de la Palomareja'' corre pel nort i rep el barranc de la ''Canaleja''. |
| | | |
Llínea 22: |
Llínea 23: |
| [[Ademús]], [[Torrebaixa]] i [[Vallanca]] totes elles de la [[província de Valéncia]]. | | [[Ademús]], [[Torrebaixa]] i [[Vallanca]] totes elles de la [[província de Valéncia]]. |
| | | |
− | Ademés, per l'oest en [[Salvacañete]] de la [[província de Conca]], [[Castella-La Mancha]]; [[Tormón]], [[Veguillas de la Sierra]], [[El Cuervo]], [[Tramacastiel]] i [[Libros (Terol)|Libros]] de la [[província de Terol]], [[Aragó]] pel Nort i noroest. | + | Ademés, per l'oest en [[Salvacañete]] de la [[província de Conca]], [[Castella-La Mancha]]; [[Tormón]], [[Veguillas de la Sierra]], [[El Cuervo]], [[Tramacastiel]] i [[Libros (Terol)|Libros]] de la [[província de Terol]], [[Aragó]] pel nort i noroest. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | '''Castielfabit''' constituïx, junt en [[Ademús]], una de les dos viles històriques de la comarca del [[Racó d'Ademús]]: des de la conquista cristiana per part dels aragonesos, en el segle XIII, les dos van ser incorporades al domini real com a viles de realenc i van tindre representació en [[Corts del Regne de Valéncia|Corts]]. | + | '''Castielfabit''' constituïx, junt en [[Ademús]], una de les dos viles històriques de la comarca de [[El Racó d'Ademús]]: des de la conquista cristiana per part dels aragonesos, en el segle XIII, les dos van ser incorporades al domini real com a viles de realenc i van tindre representació en [[Corts del Regne de Valéncia|Corts]]. |
| | | |
| Els seus orígens, no obstant, són molt més antics. En la Solana del Soreico, existixen restes de l'[[Edat del Bronze]], potser d'un poblat d'esta cultura, sobre el qual es va alçar, ya en l'[[Edat de Ferro]], un atre establiment ibèric. Restes [[Imperi romà|romanes]] apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el ''Castillejo'', en la partida dels Sants, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de Valéncia. | | Els seus orígens, no obstant, són molt més antics. En la Solana del Soreico, existixen restes de l'[[Edat del Bronze]], potser d'un poblat d'esta cultura, sobre el qual es va alçar, ya en l'[[Edat de Ferro]], un atre establiment ibèric. Restes [[Imperi romà|romanes]] apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el ''Castillejo'', en la partida dels Sants, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de Valéncia. |
Llínea 33: |
Llínea 34: |
| El seu terme municipal pràcticament s'ha mantingut invariable des de temps medievals; des de llavors únicament s'ha constituït un terme municipal a costa del territori de Castielfabib: [[Torrebaixa]], minúscul senyoriu ya existent en la baixa edat mijana. | | El seu terme municipal pràcticament s'ha mantingut invariable des de temps medievals; des de llavors únicament s'ha constituït un terme municipal a costa del territori de Castielfabib: [[Torrebaixa]], minúscul senyoriu ya existent en la baixa edat mijana. |
| | | |
− | Durant la [[Guerra de la Independència espanyola|guerra de la Independència]] fon ocupat pels francesos. Els [[guerres carlistes|carlistes]] van entrar en [[1835]] i van reedificar el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals. | + | Durant la [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra de l'Independència]] fon ocupat pels francesos. Els [[guerres carlistes|carlistes]] van entrar en [[1835]] i van reedificar el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
| {| align="center" {{tablabonita}} | | {| align="center" {{tablabonita}} |
− | !bgcolor=blue colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castellfabib des de 1842<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.Ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | + | !bgcolor=blue colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castellfabib des de 1842<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.Ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> |
| |- | | |- |
| ![[1842]] !! [[1877]] !! [[1900]] !! [[1920]] !! [[1940]] !![[1960]] !! [[1981]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] | | ![[1842]] !! [[1877]] !! [[1900]] !! [[1920]] !! [[1940]] !![[1960]] !! [[1981]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] |
Llínea 50: |
Llínea 51: |
| | | |
| == Patrimoni històric-artístic == | | == Patrimoni històric-artístic == |
− |
| |
| === Arquitectura religiosa === | | === Arquitectura religiosa === |
| *'''[[Iglésia fortalea de la Mare de Deu dels Àngels (Castielfabit)|Iglésia Parroquial de la Mare de Deu dels Àngels]]'''. S'atribuïx la seua fonamentació al [[segle XII]], sent destruïda a principis del [[segle XIX]] i reconstruïda després de [[1835]]. El temple separa la part antiga de la vila de la nova, puix per a anar d'una a una atra cal travessar un túnel o passadiç que creua per davall de l'iglésia. Conserva pintures murals i algunes restes de la primitiva fàbrica com dos capitells en l'heràldica de la Casa Real d'Aragó i de la vila.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/52-Her%C3%A1ldica+hist%C3%B3rica+de+Castielfabib+y+Ademuz.Pdf ''Heràldica històrica de les viles d'Ademuz i Castielfabib'']</ref> En el passat en un important patrimoni moble<ref><small>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.Com/file/view/54-Orfebrer%C3%ADa+desaparecida+de+Castielfabib.Pdf ''El patrimoni desaparegut del Racó d'Ademús: tres peces d'orfebreria de Castellfabib'']</ref> i en l'actualitat es troba en restauració. Declarada Be d'Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana. | | *'''[[Iglésia fortalea de la Mare de Deu dels Àngels (Castielfabit)|Iglésia Parroquial de la Mare de Deu dels Àngels]]'''. S'atribuïx la seua fonamentació al [[segle XII]], sent destruïda a principis del [[segle XIX]] i reconstruïda després de [[1835]]. El temple separa la part antiga de la vila de la nova, puix per a anar d'una a una atra cal travessar un túnel o passadiç que creua per davall de l'iglésia. Conserva pintures murals i algunes restes de la primitiva fàbrica com dos capitells en l'heràldica de la Casa Real d'Aragó i de la vila.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/52-Her%C3%A1ldica+hist%C3%B3rica+de+Castielfabib+y+Ademuz.Pdf ''Heràldica històrica de les viles d'Ademuz i Castielfabib'']</ref> En el passat en un important patrimoni moble<ref><small>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.Com/file/view/54-Orfebrer%C3%ADa+desaparecida+de+Castielfabib.Pdf ''El patrimoni desaparegut del Racó d'Ademús: tres peces d'orfebreria de Castellfabib'']</ref> i en l'actualitat es troba en restauració. Declarada Be d'Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana. |
Llínea 96: |
Llínea 96: |
| | | |
| {{Traduït de|es|Castielfabib}} | | {{Traduït de|es|Castielfabib}} |
− | {{Municipis del Racó d'Ademús}} | + | {{Municipis de [[El Racó d'Ademús}} |
| | | |
| [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |
| [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |