| És difícil trobar una definició adequada de metafísica. A lo llarc dels sigles, molts filòsofs han sostingut d'alguna manera o una atra, que la metafísica és impossible. Esta tesis té una versió forta i una versió dèbil. La versió forta és que totes les afirmacions metafísiques carixen de sentit o significat. Açò depén per supost d'una teoria del significat. Ludwig Wittgenstein i els positivistes llògics varen ser defensors explícits d'esta posició. Per una atra part, la versió dèbil és que si be les afirmacions metafísiques posseïxen significat, és impossible saber quins són verdaderes i quins falses, puix açò va més allà de les capacitats cognitives de l'home. Esta posició és la que varen sostindre, per eixemple, David Hume i Immanuel Kant. Per una atra part, alguns filòsofs han sostingut que el ser humà té una predisposició natural cap a la metafísica. Kant la va calificar de «necessitat inevitable», i Arthur Schopenhauer inclús va definir en ser humà com a «animal metafísic». | | És difícil trobar una definició adequada de metafísica. A lo llarc dels sigles, molts filòsofs han sostingut d'alguna manera o una atra, que la metafísica és impossible. Esta tesis té una versió forta i una versió dèbil. La versió forta és que totes les afirmacions metafísiques carixen de sentit o significat. Açò depén per supost d'una teoria del significat. Ludwig Wittgenstein i els positivistes llògics varen ser defensors explícits d'esta posició. Per una atra part, la versió dèbil és que si be les afirmacions metafísiques posseïxen significat, és impossible saber quins són verdaderes i quins falses, puix açò va més allà de les capacitats cognitives de l'home. Esta posició és la que varen sostindre, per eixemple, David Hume i Immanuel Kant. Per una atra part, alguns filòsofs han sostingut que el ser humà té una predisposició natural cap a la metafísica. Kant la va calificar de «necessitat inevitable», i Arthur Schopenhauer inclús va definir en ser humà com a «animal metafísic». |
| + | La gnoseologia (del grec γνωσις, gnōsis, «coneiximent» o «facultat de conéixer», i λόγος, logos, «raonament» o «discurs»), també cridada teoria del coneiximent, és la branca de la filosofia que estudia la possibilitat, l'orige o mijos, la naturalea o essència, i la fenomenologia del coneiximent. |
| + | La gnoseologia no estudia els coneiximents particulars, com poden ser els coneiximents de la física, de la matemàtica o de l'entorn immediat, sino la naturalea del coneiximent en general. Moltes ciències particulars tenen ademés la seua pròpia filosofia, com per eixemple la filosofia de la física, la filosofia de la matemàtica, la filosofia de l'història, etc. Atres disciplines també s'ocupen del coneiximent en general, pero des d'atres punts de vista. La psicologia estudia els aspectes de la vida mental implícits en el conéixer, la llògica estudia la correcció o incorrecció dels raonaments que poden implicar nous coneiximents, i l'ontologia o metafísica estudia la naturalea dels objectes que es poden conéixer. |