Llínea 7: |
Llínea 7: |
| |comunitat = [[Comunitat Valenciana]] | | |comunitat = [[Comunitat Valenciana]] |
| |província = [[Província de Valéncia]] | | |província = [[Província de Valéncia]] |
− | |comarca = [[Utiel-Requena]] | + | |comarca = [[La Plana d'Utiel-Requena]] |
| |partit_judicial = [[Requena]] | | |partit_judicial = [[Requena]] |
| |coor = | | |coor = |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| |notes = | | |notes = |
| }} | | }} |
− | '''Utiel''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del llímit en la província de Conca. Conta en 12.053 habitants (INE 2007). | + | |
| + | '''Utiel''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, a l'oest de la província prop del llímit en la [[província de Conca]]. Conta en 12.053 habitants (INE 2007). |
| | | |
| És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, llínea Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a Frància per Saragossa i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial. | | És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, llínea Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a Frància per Saragossa i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial. |
− |
| |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 111: |
Llínea 111: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
| + | Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya. |
| | | |
− | Els seus orígens es remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella "El Justicier" li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya.
| + | En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la [[província de Conca]]; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre. |
− | | |
− | En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre. | |
− | | |
− | La inauguració en 1885 de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
| |
| | | |
| + | L'inauguració en 1885 de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− |
| |
| Utiel conta en 12.053 habitants (INE 2007). El municipi és completament castellaparlant. | | Utiel conta en 12.053 habitants (INE 2007). El municipi és completament castellaparlant. |
| {| {{tablabonita}} | | {| {{tablabonita}} |
− | !bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Utiel<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l' [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions en els municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | + | !bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Utiel<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions en els municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> |
| |- | | |- |
| ! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] | | ! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] |
Llínea 131: |
Llínea 128: |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
| + | L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, l'introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota. |
| | | |
− | L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.
| + | El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de llana i de vaquí. |
− | | + | L'indústria és va iniciar durant el segle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres. |
− | El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de de llana i de vaquí. | |
− | La indústria es va iniciar durant el segle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
| |
− | | |
| | | |
| == Monuments == | | == Monuments == |
− |
| |
| === Monuments religiosos === | | === Monuments religiosos === |
− | '''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren la image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la | + | '''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la |
| | | |
| '''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic. | | '''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic. |
Llínea 164: |
Llínea 158: |
| | | |
| == Oci i cultura == | | == Oci i cultura == |
− |
| |
| Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica. | | Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica. |
| | | |
| | | |
| == Festes locals == | | == Festes locals == |
− | | + | '''Falles'''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en el dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia. |
− | '''Falles'''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en lo dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia. | |
| | | |
| '''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el 24 de juny. | | '''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el 24 de juny. |
Llínea 180: |
Llínea 172: |
| '''Carnestoltes'''. | | '''Carnestoltes'''. |
| | | |
− | [[Image:1.png|center|frame|100px|Gent esperant l'eixida de la Virgen del Remedio per la tradicional abaixada des de l'ermita fins Utiel]] | + | [[Image:1.png|center|frame|100px|Gent esperant l'eixida de la Verge del Remei per la tradicional abaixada des de l'ermita fins Utiel]] |
| | | |
| [[Image:Cartelferia2008 gr.jpg|center|thumb|100px|Cartell promocional de les festes d'Utiel]] | | [[Image:Cartelferia2008 gr.jpg|center|thumb|100px|Cartell promocional de les festes d'Utiel]] |
| | | |
| ==Política== | | ==Política== |
− | | + | Llista d'alcaldes |
− | Llista d' alcaldes | |
| <center> | | <center> |
| {| border=1 cellspacing=0 cellpadding=5 | | {| border=1 cellspacing=0 cellpadding=5 |
Llínea 232: |
Llínea 223: |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| *[http://www.gva.es/utiel/ Ajuntament d'Utiel] | | *[http://www.gva.es/utiel/ Ajuntament d'Utiel] |
− | *[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46249 Utiel en lo Registre d'entitats locals de la Comunitat Valenciana] | + | *[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46249 Utiel en el Registre d'entitats locals de la Comunitat Valenciana] |
− | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s' ha tret informació en el seu consentiment. *[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | + | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha tret l'informació en el seu consentiment. |
| + | *[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| *[http://www.requenautiel.com/ Portal Noticias de Utiel y Requena] Portal de notícies Utiel i Requena | | *[http://www.requenautiel.com/ Portal Noticias de Utiel y Requena] Portal de notícies Utiel i Requena |
− | *[http://es.wikipedia.org/wiki/Utiel Traduït de Wikipedia en Castellà]
| |
| | | |
− | {{Pobles de Valéncia}} | + | == Referències == |
| + | {{Traduït de|es|Utiel}} |
| + | {{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}} |
| + | |
| + | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |
| [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |