804
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = ''République Démocratique du Congo''<br/>''Repubilika ya Kongo Demokratika''<br/> ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo''<br/> ''...».
{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République Démocratique du Congo''<br/>''Repubilika ya Kongo Demokratika''<br/> ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo''<br/> ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki''<br/> ''Ditunga día Kongu wa Mungalaata''<br/>República Democràtica del Congo
| image_bandera = 125px-Flag of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut = 120px-Coat of arms of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationDRCongo svg.png
| lema_nacional =''Justice, Paix et Travail'' <br/> ''Justícia, Pau i Treball''
| himne_nacional =''[[Debout Congolaise]]''
| capital =[[Kinshasa]]
| capital_població = 7.787.832 hab. ([[2005]])
| capital_coord. =
| ciutat_principal =Kinshasa
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]]<br/>(el [[lingala]], el [[kikongo]], el [[idioma swahili|swahili]] i el [[tshiluba]] també son llengües nacionals)
| govern =[[República]] [[semipresidencialisme|semipresidencialista]]
| dirigents_títuls = [[Presidente]] <br /> [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Joseph Kabila]] <br /> [[Adolphe Muzito]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =declarada
| fundació_dates =de [[Bèlgica]] <br/> [[30 de juny]] de [[1960]]
| superfície =2.345.410
| superfície_lloc =12
| superfície_aigua = 3,3%
| fronteres =10.744 Km.
| costes =37 Km.
| població = 60.764.490
| població_any =
| població_lloc = 22
| població_densitat =26
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 40.585'000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 84
| PIB_per_càpita=US$ 675
| IDH = 0,411
| IDH_any = 2008
| IDH_lloc =177
| IDH_categoria =<font color="#E0584E">Baix</font>
| moneda = [[Franc congolés]] ([[ISO 4217|CDF]])
| gentilici = Congolés, congolesa
| horari = [[UTC]] + 1 y +2
| horari_estiu =
| cctld= [[.cd]]
| còdic_telefònic = 243
| prefix_radiofònic =9OA-9TZ
| còdic_ISO = 180/COD/CD
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 =
}}
La '''República Democràtica del Congo''' (''République Démocratique Du Congo'' en [[Idioma francés|francés]], ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' en [[kikongo]], ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' en [[kiswahili]], ''Republiki ya K?´ng? Demokratiki'' en [[lingala]] i ''Ditunga dia Kongu wa Mungalaata'' en [[tshiluba]]), és un país d'[[Àfrica central]], denominat [[Zaire]] entre els anys [[1971]] i [[1997]].
Situat en la zona dels [[grans llacs d'Àfrica]] és el tercer país més gran del continent. Llimita en la [[República Centreafricana]] i [[Sudan]] al nort, [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], i [[Tanzània]] a l'est, [[Zàmbia]] i [[Angola]] al sur, i la [[República del Congo]] a l'oest. Té accés al mar a través d'una estreta franja de 40 km. de costa, seguint el [[Riu Congo]] fins al [[golf de Guinea]]. El nom “''Congo''” troba el seu orige en els natius [[bakongo]], assentats en les riberes del riu Nzadi o Zaire, rebatejat en portugués com ''Riu Congo''.
La RDC és ama d'una rica i variada [[Història de la República Democràtica del Congo|historia]] que s'inicia en els primers [[Migracions Bantú|migrants bantús]] que van arribar a la zona, la qual es convertiria en l'epicentre del gran [[Regne del Congo]] a mitan [[sigle XV]].
Després de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i després d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] davall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual van intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].
Entre [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.
== Etimologia ==
[[Image:300px-Zaire-1NZ.jpg|thumb|left|300px|Billet del banc de Zaire]]
Anteriorment la República Democràtica del Congo era una colònia de Bèlgica denominada [[Congo belga]], després de l'independència el nom usat era el nom de República del Kongo fins al 1 d'agost de [[1964]] quan el seu nom es va canviar pel de República Democràtica del Congo (per a distinguir-la de la veïna [[República del Congo]]). Abans d'açò, els dos països eren distinguits per les seues capitals, la República Democràtica del Congo en [[Kinshasa]] i la República del Congo en [[Brazzaville]]. El llavors president [[Mobutu]] canvià el nom del país per ''[[Zaire]] '', d'una mala pronunciació del portugués de la ''paraula''nzere nzadi''o'', lo qual es traduïx com "el riu que s'engul tots els rius".
A raïl de la [[Primera Guerra del Congo]] que va portar al derrocament de Mobutu en [[1997]], el país va passar a cridar-se República Democràtica del Congo.
== Història ==
=== Prehistòria ===
Del [[2000 a. C.|2000 a. C.]] al [[500]] d. C. migracions massives [[bantú]]s es van assentar en lo que hui coneixem com a República Democràtica del Congo (el terme "Congo" és gastat generalment per a agrupar als països i àrees veïnes al Congo-Brazzaville) des del noroest, sumant-se i desplaçant les poblacions d'indígenes pigmeus a les regions més al sur del modern estat de la República Democràtica del Congo. Migracions subsegüents de les regions de [[Darfur]] i [[Kordofán]] de [[Sudan]] al nordest, d'Àfrica. De l'Est varen migrar a l'orient del [[Congo]] es van agregar a la mescla de grups ètnics. Els bantús importaren l'agricultura i tècniques per a treballar el ferro de l'Àfrica Occidental ad esta àrea, establint la Família llingüística Bantú com un dels llenguages principals en el Congo.
Al voltant del [[sigle III]], una societat començà a desenrollar-se en una regió inicialment compresa en una àrea de 200 [[quilómetro]]s a lo llarc de la ribera del [[Riu Lualaba]] en la hui província de [[Katanga]]. Esta cultura, coneguda com els [[Upemba (cultura)|Upemba]], eventualment es van convertir en el més important regne [[Luba (regne)|Luba]], i en el [[Regne del Congo]].
El procés en el qual les societats Upemba es transformaren en el regne Luba fon gradual i complex. Esta transició es desenrollà sense interrupció, en moltes distintes societats desenrollant-se fora de la cultura Upemba, anterior a l'escomençament dels Luba. Cada un d'estos regnes es va enriquir gràcies a l'explotació dels minerals de la regió. La civilisació començà a desenrollar i implementar les tecnologies del [[ferro]] i [[coure]], en conjunt en el comerç de [[marfil]] i atres bens. Els Luba van establir una forta demanda comercial per les seues tecnologies en el metal i foren capaços de crear una primitiva pero extensa xàrcia de comerç (les xàrcia s'estenia uns 1.500 quilómetros, arribant a l'[[oceà Índic]]). Al voltant del [[1500]] el regne havia establit un fort govern central basat en el cacicat.
=== L'Estat Lliure del Congo ===
L'Estat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo fon un domini colonial africà, propietat privada del rei Lleopolt II de Bèlgica, establit en la [[Conferència de Berlin]], en 1885, les fronteres de la qual coincidien en l'actual República Democràtica del Congo. El Congo fon administrat privadament pel rei Lleopolt fins a la seu defunció en 1908, any en que el territori fon cedit a Bèlgica.
Durant este periodo, El Congo fon objecte d'una explotació sistemàtica i indiscriminada dels seus recursos naturals, especialment el marfil i l'hule, per al que es va utilisar mà d'obra indígena en condicions d'esclavitut. Per a mantindre el seu control sobre la població nativa, l'administració colonial instaurà un règim de terror, en el que van ser freqüents els assessinats en massa i les mutilacions, que va produir un elevadíssim número de víctimes, encara que és impossible realisar càlculs exactes, la majoria dels autors mencionen sifres d'entre cinc i deu millons de morts.
A partir de 1900, la prensa europea i nortamericà va començar a informar sobre les dramàtiques condicions en que vivia la població nativa del territori. Les maniobres diplomàtiques i la pressió de l'opinió pública conseguiren que el rei belga renunciara al seu domini personal sobre el Congo, que va passar a convertir-se en una colònia de Bèlgica, baix el nom de Congo Belga
=== Época colonial belga(1908-1950) ===
[[Lleopolt II de Bèlgica|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.
Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". {{cita requerida}} Es van construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos van tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges van conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana|malaltia de la son]] (ells van conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.
Pero l'administració belga ha sigut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Església Catòlica]] i en alguns cassos rars per esglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].
[[Image:200px-COD002.jpg|thumbnail|right|200 px|Monedes de 5 cèntims, 50 cèntims i 1 franc en el retrat del rei [[Albert I de Bèlgica]]. Estes monedes foren acunyades en [[1919]], [[1921]] i [[1924]], respectivament]]
[[Image:Shinkolobwe.jpg|thumb|200px|right| Explotació de [[urani]] en la mina Shinkolobwe.]]
L'administració política va quedar baix el control total de la "mare pàtria"; no hi havia institucions democràtiques locals. El lloc de [[Cap d'Estat]] era eixercit pel rei de [[Bèlgica]] (que, ya per eixa época no tenia cap influència política). El govern belga controlà el país, pero les accions del govern quotidià eren dutes a terme pel [[governador general]], que era designat com un administrador colonial pel govern.
A més del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.
En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "només desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].
No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.
El Congo belga fon un dels majors exportadors d'[[urani]] per als [[Estats Units]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] i la [[Guerra Freda]]; la major cantitat extreta especialment de la mina de Shinkolobwe.
Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.
Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els cridats "évolués" (evolucionats) van iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.
=== Crisis política i independència ===
Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure la fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el cridat Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en 1959 es van realisar les primeres eleccions lliures que van ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.
=== El govern de Patrice Lumumba ===
En 1960, [[Patrice Lumumba]], junt en el [[Moviment Nacional Congolés]], fon designat Primer ministre al guanyar les primeres eleccions lliures llegislatives. [[Joseph Kasavubu]], del partit [[ABAKO]] ([[Aliança dels Bakongo]]), fon nomenat president pel parlament. Atres partits van sorgir, incloent el PSA o Partit Solidari Africà ([[Antoine Gizenga]]) i el Partit Nacional del Poble ([[Albert Delvaux]], [[Laurent Mbariko]]). Immediatament després de l'independència, les províncies de [[Katanga]] en [[Moise Tshombe]] i [[Kasai del Sur]] es separaren de l'aliança política.
Pel fet que el govern belga desijava continuar controlant la riquea minera del país, va recolzar l'escissió de [[Katanga]] i [[Kasai del Sur]], implantant governs porritos en dits territoris. El Govern de [[Patrice Lumumba]] solicità l'ajuda nortamericana, no sent tan sols rebut pel president d'EE.UU., lo qual motivà l'acostament a l'esfera soviètica que va proporcionar transport i assessors militars en l'objecte d'intervindre en les províncies separatistes. Lumumba va negar repetidament tindre ideologia comunista.
Acontenyiments posteriors portaren a una crisis entre el president i el Primer ministre, culminant el 5 de setembre de 1960, quan el Primer ministre Lumumba fon desposseït pel president Kasavubu. Les nacions Unides enviaren tropes que van recloure a Lumumba, sent este finalment capturat, conduït a Katanga i fusilat el 17 de giner de 1961 en l'intervenció directa d'agents del govern belga i de la [[CIA]]. Les seues despulles mortals van ser cremades.<ref>[http://themediacity.com/index.php?option=com_content&task=view&id=84&Itemid=30 ''Death Colonial Style: The Execution of Patrice Lumumba''.] ''Una mort a l'estil colonial: l'assessinat de Patrice Lumumba''. Documental de Michel Noll.</ref>
Al mig d'una confusió generalisada, diversos governs foren liderats per tècnics del Colege de comissaris; [[Joseph Iléo]], [[Cyrille Adoula]], [[Moise Tshombe]] i [[Evariste Kimba]] es succeiren en poc de temps.
=== La dictadura de Mobutu ===
Després de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions on ell era l'únic candidat. [[Image:Mobutu Sese Seko 1973.jpg|thumb|left|Mobutu en 1973.]]
El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire]]''' (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].
Al pas de l'[[Història de la Unió Soviètica#Mijail Gorbatov: Els intents de reforma i el colapse de l'URSS|colapse de la Unió Soviètica]], les relacions en Estats Units es gelaren, Mobutu ya no era més un aliat necessari en la [[Guerra Freda]], i els seus oponents dins de Zaire van fer un pas al demandar reformes al sistema polític. Esta atmòsfera va contribuir a que Mobutu declarara la "''Tercera República''" en 1990, la constitució de la qual supondria un pas cap a la democratisació. Les reformes resultaren ser merament superficials i Mobutu continuà governant.
=== Conflicte i transició ===
:''Veja: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|goverrn de transició de la RDC]].''
A mitan década de 1990 la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[Zimbaue]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] van intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].
Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de 1999; aixina i tot, la lluita continua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en 2002. A finals de 2003, una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país continua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]]'' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur|Sur]].
El 30 de juliol de [[2006]] es celebraren en el país les primeres [[eleccions generals de la República Democràtica del Congo (2006)|eleccions]] multipartidistes i lliures des de la independència en 1960. [[Joseph Kabila]] obté en la primera volta el 45% dels vots i el seu oponent i ex-vicepresident [[Jean-pierre Benba]] un 20%. Açò dona orige a enfrontaments entre el [[20 d'agost|20]] al [[22 d'agost]] entre seguidors dels dos candidats en els carrers de la capital, [[Kinshasa]]. 16 persones moren fins que forces d'[[EUFOR]] i de la [[MONUC]] recuperen el control de les situació. La segona volta de les eleccions se celebra el [[29 d'octubre]] i en ella el president Kabila conseguix ser reelegit.
El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i després venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.
En 1996, EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a 1998 van prendre el control i van ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.
== Estat ==
[[Image:200px-Joseph kabila.jpg|thumb|right|200px|[[Joseph Kabila]], [[president de la República Democràtica del Congo|President de la R.D.C.]].]]
La història recent d'esta nació africana no ha permés un desenroll polític molt avançat, ya que els conflictes armats i dictadures han dominat el panorama des de l'independència en la [[Anys 1960|década de 1960]]. No obstant, una vegada finalisada la [[Segona Guerra del Congo]] s'han realisat grans esforços per estabilisar i dotar al malograt país d'un sistema polític democràtic que done a la població l'estabilitat necessària per a promoure la pau, la reconciliació i el desenroll econòmic.
Com a part dels ''[[Acorts de Lusaka]]'' i de l' ''[[Acort de Pretòria|Tractat de Pretòria]]'', l'any [[2005]] el país promulgà una nova [[Constitució de la República Democràtica del Congo de 2005|Constitució Política]] en la qual es reorganisava en gran manera el sistema públic i l'administració de l'Estat. Les [[províncies de la República Democràtica del Congo|províncies]] passaren de 10 a 25, es va establir un [[Parlament de la República Democràtica del Congo|Parlament]] bicameral (conformat pel [[Senat de la República Democràtica del Congo|Senat]] i una [[Assamblea Nacional de la República Democràtica del Congo|Assamblea Nacional]]) i una estructura embrionària d'un nou [[Poder Judicial de la República Democràtica del Congo|poder judicial]]. Totes les provisions d'este text llegal tenen diversos determinis per a entrada en vigència, estimant-se que el dit procés concloga a finals de la [[Anys 2010|década de 2010]].
=== Política ===
Després de décades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha vixcut a mijan d'esta década els primers comicis de la seua història. Les eleccions tingueren com a finalitat l'aprovar la nova Constitució del país (2005), eleccions de [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|president i membres de l'Assamblea Nacional]] (2006), i [[Eleccions per a governadors de la República Democràtica del Congo de 2007|governadors de les províncies]] i [[Eleccions al Senat de la República Democràtica del Congo de 2007|membres del Senat]] (2007).
=== Organisació territorial ===
Des de l'independència del país, la R.D.C. va estar tradicionalment dividida en deu províncies. Estes eren de distint tamany i històricament constituïren en si mateixes focs de secessionisme en atenció a l'escassa força del govern de Kinshasa de mantindre el control en tot el país. Aixina, per eixemple, en la década de 1960 l'estat de [[Katanga]] va proclamar la seua independència, encara que la dita situació fon revertida en posterioritat. La Constitució del 2005 establí un canvi en l'organisació territorial del Congo, creant 25 províncies en reemplaç de les tradicionals 10. Estes, segons el text constitucional, haurien de començar a funcionar en febrer de l'any [[2009]].
[[Image:593PX-~1.PNG|right|260px]]
{| class="wikitable" border="1" width=65%
! NÚM.
! Nova província
! Capital
! Antiga província
!rowspan=16|
|-
| 1 || [[Kinshasa]] || [[Kinshasa]] || Sense canvis
|-
| 2 || [[Kongo central]] || [[Matadi]] || [[Baix Congo]]
|-
| 3 || [[Kwango]] || [[Kenge]] || [[Bandundu]]
|-
| 4 || [[Kwilu]] || [[Kikwit]] || [[Bandundu]]
|-
| 5 || [[Mai-Ndombe]] || [[Inongo]] || [[Bandundu]]
|-
| 6 || [[Kasaï]] || [[Luebo]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 7 || [[Lulua]] || [[Kananga]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 8 || [[Kasaï Oriental]] || [[Mbuji-Mayi]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 9 || [[Lomami]] || [[Kabinda]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 10 || [[Sankuru]] || [[Lodja]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 11 || [[Maniema]] || [[Kindu]] || Sense canvis
|-
| 12 || [[Kivu del Sur]] || [[Bukavu]] || Sense canvis
|-
| 13 || [[Kivu del Nort]] || [[Goma]] || Sense canvis
|-
| 14 || [[Ituri]] || [[Bunia]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 15 || [[Alt Uele]] || [[Isiro]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 16 || [[Tshopo]] || [[Kisangani]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 17 || [[Baix Uele]] || [[Buta]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 18 || [[Ubangi del Nort]] || [[Gbadolite]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 19 || [[Mongala]] || [[Lisala]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 20 || [[Ubangi del Sur]] || [[Gemena]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 21 || [[Équateur]] || [[Mbandaka]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 22 || [[Tshuapa]] || [[Boende]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 23 || [[Tanganyika]] || [[Kalemie]] || [[Katanga]]
|-
| 24 || [[Alt Lomami]] || [[Kamina]] || [[Katanga]]
|-
| 25 || [[Lualaba]] || [[Kolwezi]] || [[Katanga]]
|-
| 26 || [[Alt Katanga]] || [[Lubumbashi]] || [[Katanga]]
|}
== Geografia ==
[[Image:Congo Rep Dem carte.gif|210px|thumb|'''Principals ciutats''' <br />
[[Goma]] <br /> [[Ilebo]] ''(Port-Francqui)'' <br /> [[Kalemie]] ''(Albertville - Albertstad)'' <br /> [[Kananga]] ''(Lualabourg - Lualaburg)'' <br /> [[Kindu]] <br /> [[Kinshasa]] ''(Léopoldville - Leopoldstad)'' <br /> [[Kisangani]] ''(Stanleyville - Stanleystad)'' <br /> [[Kolwezi]] <br /> [[Likasi]] ''(Jadotville - Jadotstad)'' <br /> [[Lubumbashi]] ''(Elisabethville - Elisabethstad)'' <br /> [[Mbandaka]] ''(Coquilhatville - Cocquilhatstad)'' <br /> [[Mobaye-Mbongo]] ''(Banzyville - Banzystad)'']]
La República Democràtica del Congo se situa en el cor de la porció central de l'[[Àfrica Subsahariana]] i llimita (en el sentit de les manetes del rellonge, partint des de l'oest) en [[Angola]], la [[República del Congo]], la [[República Centreafricana]], [[Sudan]], [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], [[Tanzània]] (llimítrof del [[Llac Tanganyika]]) i [[Zàmbia]]. El territori és travessat per l'[[Llínea equatorial|equador]], en un terç del país en el [[hemisferi Sur]] i dos terços en el [[hemisferi Nort]]
Com a resultat de la seua localisació equatorial, el Congo, RD. Posseïx altíssims índexs pluvials (Veja ''[[Clima Tropical]]''), la mija anual del país és de 1.070 mm Tota esta pluja crea la segona [[Pluvisilva|selva]] més gran del món. L'exuberant vegetació cobrix gran part de la [[Conca (accident geogràfic)|conca]] del riu, fins a la seua desembocadura en l'[[Atlàntic]] a l'oest. Est àrea esta rodejada per [[sabana]] al sur i suroest, per terrenys montanyosos a l'oest i densos pasts estesos més allà del [[Riu Congo]] al nort. Altes montanyes poden trobar-se en la regió més a l'est del país, sent el punt més alt del país en el [[Mont Ngaliema]] en la frontera en Uganda (5110 metros).
La conca del Riu Congo s'estén en casi la totalitat del país, en una àrea pròxima als 3'700 000 Km2. El riu i els seus afluents (El [[Kasai]], [[Sangha]], [[Ubangui]], [[Aruwimi]], i [[riu Lulonga|Lulonga]] són els més grans) formen la pedra angular de l'economia i transport, i tenen un alt impacte en la vida diària de la població. La font del Congo es troba en les terres altes i les montanyes del [[Gran Vall del Rift]], també en llac Tanganyika i el [[llac Mweru]]. El Riu Congo és el més llarc d'Àfrica central, el segon més llarc de l'Àfrica, també és el segon més cabalós del món.
La [[Gran Vall del Rift]] del continent [[Àfrica|africà]] comprén l'àrea dels [[Grans llacs africans]] en els que el Congo, R.D, el país confronta en dos d'estos: el [[Llac Alberto (Àfrica)|Llac Alberto]] i el Llac Tanganyika. La Vall de Rift ha dotat la major part del sur i de l'est del Congo, R.D. en una gran cantitat de riquees [[mineral]]s. Incloent [[cobalt]], [[coure]], [[cadmi]], [[petròleu]], [[diamant]], [[or]], [[plata]], [[zinc]], [[magnesi]], [[estany]], [[germani]], [[urani]], [[Ràdio (element)|ràdio]], [[bauxita]], [[ferro]] i [[carbó]]. Desafortunadament esta riquea no ha pogut ser fruïda pel poble del Congo, R.D., al contrari, les guerrilles locals es financen en part gràcies a l'explotació i venda de diamant sostret illegalment.
=== Flora i fauna ===
[[Image:Bonobo.jpg|225px|thumb|right|Un chimpansé enfilant per un arbre.]]
[[Image:754px-Congo maluku.jpg|thumb|left|300px|El riu Congo]]
Situada en un territori d'orografia diversa, la R. D. del Congo posseïx una gran varietat de [[Bioma|biomes]]; des de la [[sabana]] en les regions del sur, la [[Selva umbròfila|selva]] montanyesa de les regions [[montanya|montanyoses]] de l'est, els grans llacs Africans a l'est i la [[Pluvisilva|selva]] del Congo, R.D., que és, després de la [[Selva Amazònica]] la més extensa del món, açò fa del Congo, R.D. un dels països en major [[biodiversitat|diversitat biològica]] del planeta.
[[WWF]] dividix el territori de la R. D. del Congo entre dèsset ecorregions:
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]], en el nort.
* [[Sabana sudanesa oriental]], en l'extrem nordest.
* [[Selva costera equatorial atlàntica]], en l'extrem oest.
* [[Manglar d'Àfrica central]], en les boques del [[riu Congo]].
* [[Selva de terres baixes del Congo nort-oriental]], en el nordest de la conca del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo occidental]], en la vora occidental del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo oriental]], en la vora oriental del Congo.
* [[Selva de terres baixes del Congo central]], en el centre de la conca del Congo.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo occidental]], en l'oest del país.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo meridional]], en el sur de la conca del Congo.
* [[Selva montanyesa de la falla Albertina]] i [[erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga]], en les montanyes de l'est.
* [[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]], en la frontera en Uganda.
* [[Sabana arborada de miombo d'Angola]], en el suroest.
* [[Sabana arborada de miombo del Zeneze central]], en el surest.
* [[Xara d'Itigi i Sumbu]], en un chicotet enclavament junt la [[llac Tanganyika]], en la frontera en Zàmbia.
* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.
Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes|Chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no van poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per l'[[UNESCO]].
Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha sigut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtinguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.
=== Majors ciutats ===
{| class="wikitable"
|-----
|colspan="6" align="center" bgcolor="#FFA500" | '''Majors ciutats en la República Democràtica del Congo'''
|-----
|rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Rank''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Ciutat''' || colspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Població''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Departament'''
|-----
|align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Cens de 1984''' || align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Estimacions de 2005'''
|-----
|align=right | 1. || [[Kinshasa]] || align=right | {{formatnum:2653558}} || align=right | {{formatnum:7787832}} || [[Kinshasa]]
|-----
|align=right | 2. || [[Lubumbashi]] || align=right | {{formatnum:564830}} || align=right | {{formatnum:1374808}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 3. || [[Kolwezi]] || align=right | {{formatnum:416122}} || align=right | {{formatnum:910167}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 4. || [[Mbuji-Mayi]] || align=right | {{formatnum:486235}} || align=right | {{formatnum:874974}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 5. || [[Kisangani]] || align=right | {{formatnum:317581}} || align=right | {{formatnum:539164}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 6. || [[Kananga]] || align=right | {{formatnum:298693}} || align=right | {{formatnum:463556}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 7. || [[Likasi]] || align=right | {{formatnum:213862}} || align=right | {{formatnum:422726}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 8. || [[Boma]] || align=right | {{formatnum:197617}} || align=right | {{formatnum:344522}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 9. || [[Tshikapa]] || align=right | {{formatnum:116016}} || align=right | {{formatnum:267508}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 10. || [[Bukavu]] || align=right | {{formatnum:167950}} || align=right | {{formatnum:225431}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 11. || [[Mwene-Ditu]] || align=right | {{formatnum:94560}} || align=right | {{formatnum:189215}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 12. || [[Kikwit]] || align=right | {{formatnum:149296}} || align=right | {{formatnum:186995}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 13. || [[Mbandaka]] || align=right | {{formatnum:137291}} || align=right | {{formatnum:184189}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 14. || [[Matadi]] || align=right | {{formatnum:138798}} || align=right | {{formatnum:180115}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 15. || [[Uvira]] || align=right | {{formatnum:74432}} || align=right | {{formatnum:170422}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 16. || [[Butembo]] || align=right | {{formatnum:73312}} || align=right | {{formatnum:154649}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 17. || [[Gandajika]] || align=right | {{formatnum:64878}} || align=right | {{formatnum:154414}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 18. || [[Kalemie]] || align=right | {{formatnum:73528}} || align=right | {{formatnum:147065}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 19. || [[Goma]] || align=right | {{formatnum:77908}} || align=right | {{formatnum:144151}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 20. || [[Kindu]] || align=right | {{formatnum:66812}} || align=right | {{formatnum:135690}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 21. || [[Isiro]] || align=right | {{formatnum:78268}} || align=right | {{formatnum:127068}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 22. || [[Bandundu]] || align=right | {{formatnum:63642}} || align=right | {{formatnum:118203}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 23. || [[Gemena]] || align=right | {{formatnum:63052}} || align=right | {{formatnum:117631}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 24. || [[Ilebo]] || align=right | {{formatnum:53877}} || align=right | {{formatnum:107086}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 25. || [[Bunia]] || align=right | {{formatnum:59598}} || align=right | {{formatnum:96757}} || [[Oriental]]
|-----
|align=right | 26. || [[Bumba]] || align=right | {{formatnum:51197}} || align=right | {{formatnum:95514}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 27. || [[Beni, Nord-Kivu|Beni]] || align=right | {{formatnum:44141}} || align=right | {{formatnum:89643}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 28. || [[Mbanza-Ngungu]] || align=right | {{formatnum:44782}} || align=right | {{formatnum:86351}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 29. || [[Kamina]] || align=right | {{formatnum:62789}} || align=right | {{formatnum:73616}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 30. || [[Lisala]] || align=right | {{formatnum:37565}} || align=right | {{formatnum:70082}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 31. || [[Lodja]] || align=right | {{formatnum:28671}} || align=right | {{formatnum:68239}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 32. || [[Kipushi]] || align=right | {{formatnum:53207}} || align=right | {{formatnum:62382}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 33. || [[Binga, Democratic Republic of the Congo|Binga]] || align=right | {{formatnum:32181}} || align=right | {{formatnum:60037}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 34. || [[Kabinda]] || align=right | {{formatnum:24789}} || align=right | {{formatnum:58999}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 35. || [[Kasongo]] || align=right | {{formatnum:27138}} || align=right | {{formatnum:55115}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 36. || [[Kalima, Democratic Republic of the Congo|Kalima]] || align=right | {{formatnum:27087}} || align=right | {{formatnum:55012}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 37. || [[Mweka]] || align=right | {{formatnum:25494}} || align=right | {{formatnum:50672}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 38. || [[Gbadolite]] || align=right | {{formatnum:27063}} || align=right | {{formatnum:50489}} || [[Equateur]]
|}
== Demografia ==
[[Image:Congo dem demographie.png|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]]
La majoria dels 250 grups ètnics han sigut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero només est últim ha conseguit eixe estatus. Per la seua banda, el [[lingala]] és usat com [[llengua franca]].
Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Església kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'església de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa).
En l'any 2007, la República Democràtica del Congo conta en una població de 65.750.000 habitants. La mija de fills per dòna és de 6.37 una de les taxes més elevades d'Àfrica, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país, es calcula que per a l'any 2050 este país tindrà 177.200.000 d'habitants[http://www.xist.org/earth/pop_prospects1.aspx], lo qual portarà conseqüències tant econòmiques com ambientals (destrucció total dels seus boscs i recursos naturals).
[[Image:180px-Kindu church.jpg|Iglesia en [[Kindu]], DRC|thumb]]
== Religió ==
El cristianisme és la religió majoritària en la República Democràtica del Congo, seguit per prop del 80% de la població. En este grup s'inclouen [[catòlica]] 50%, [[protestant]] 20%, [[Kimbanguisme|kimbanguista]] del 10%.
La major concentració de cristians després de [[William Branham]] està en la República Democràtica del Congo, on s'estima que hi ha fins a 2.000.000 seguidors. (abril [[2009]]).
Xixanta-dos de les denominacions protestants en el país estan federades en el marc de l'[[Església de Crist en el Congo]] o CCC. Sovint és simplement referida com "L'Església Protestant", ya que comprén a més del 20% de la població.
== Situació de la dòna ==
[[Image:300px-Culture of DRC - fashion1.jpg|thumb|right|300px|Dòna congolesa venent roba.]]
L'any [[2006]], el ''Comité de les nacions Unides per a l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona'' expressà la seua preocupació que en el periodo de transició de la posguerra, no es considerara una prioritat la promoció dels drets de la dòna i la igualtat entre els dos sexes. <ref>{{cita web
|url=http://www.un.org/womenwatch/daw/cedaw/cedaw36/cc/DRC/0647846E.pdf
|título=Concluding comments of the Committee on the Elimination of Discrimination against Women: Democratic Republic of the Congo
|formato=PDF}}</ref>
En el Congo oriental, la prevalença i l'intensitat de la violació i atres actes de violència sexual es descriu com el pijor en el món. Un informe de [[2006]] de l' ''Associació Africana per a la Defensa dels Drets Humans'' elaborat per a eixa Comité proporciona una àmplia visió de conjunt dels problemes a que s'enfronten les dònes en la República Democràtica del Congo tant des del punt de vista de la llegislació com en la vida quotidiana. La dònes han sigut violades durant la guerra i es mantenen posteriorment com a esclaves dels soldats. Quan les dònes són lliberades, la majoria dels fills que deixen són assessinats o controlats en un hospital, on moriran.
La guerra ha fet la vida de les dònes més precària. La violència contra la dòna pareix percebuda per amplis sectors de la societat com normal. En juliol de [[2007]], el Comité Internacional de la Creu Roja va expressar la seua preocupació per la situació en l'est de la RDC. S'ha desenrollat un fenomen de "desplaçament pendular", on la gent a la nit per a accelerar la seguritat. Segons el Relator Especial de nacions Unides sobre la Violència, Yakin Ertürk, qui va recórrer la zona est del Congo en juliol de [[2007]], la violència contra la dòna en el Nort i el Sur de Kivu inclòs és descrita com "brutalitat inimaginable". "Els grups armats ataquen a les comunitats locals, saquegen, violen, seqüestren dònes i chiquets i fan que treballen com a esclaves sexuals", va dir Ertürk. Una iniciativa local de dònes en Bukavu objectius de la recuperació de la violència basada en l'apoderament de la dòna pròpia.
== Cultura ==
[[Image:644px-Map - DR Congo, major languages svg.png|thumb|Principales llengües [[bantu]]és en el Congo.]]
La República Democràtica del Congo posseïx una enorme diversitat cultural, reflex dels centenars de [[grups ètnics|ètnies]] i de les distintes formes de viure en el país; des de la desembocadura del [[Riu Congo]] en la costa, passant per la [[selva]] i la [[sabana]] en el centre, a les molt densament poblades montanyes a l'est. Des del [[sigle XIX]], les formes de vida tradicionals han patit canvis a causa del [[colonialisme]], la lluita per l'independència, la dictadura de [[Mobutu Sese Seko|Mobutu]] i més recentment la [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]. A pesar dels conflictes, els [[costums|usos i costums]] de la [[cultura]] del Congo han conseguit mantindre la seua identitat. Els 60 millons d'habitants viuen pràcticament en un entorn [[rural]]. El 30% dels que viuen en les àrees urbanes s'han obert més a l'influència [[occidental]].
== Idiomes ==
Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, només 4 posseïxen l'estatus de llengua nacional: el [[kikongo]], el [[lingala]], el [[tshiluba]] i el [[swahili]].
El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest.
L'[[Idioma francés|francés]] és la llengua oficial del país. Es pretén utilisar com un idioma neutral entre els grups ètnics.
Durant el periodo colonial belga, les quatre llengües nacionals van ser ensenyades en les escoles primàries, lo qual va fer al país un dels pocs en posseir lliteratura en la seua llengua local durant l'ocupació europea en Àfrica.
== Educació ==
[[Image:300px-DRC classroom.jpg|thumb|right|300px|Una classe en la República Democràtica del Congo]]
El sistema d'[[educació]] en la República Democràtica del Congo es rig per tres [[ministeris]]:'' el Ministère de l'Enseignement primaire, secondaire et Professionnel (MEPSP)'', el Ministère de l'' 'Enseignement Supérieur et Universitaire (mesu)''i''el Ministeri d'Assunts Socials (MES)''. El sistema educatiu en la República Democràtica del Congo és semblant al de [[Bèlgica]]. En [[2002]], hi havia més de 19.000 [[escoles primàries]] al servici de 160.000 alumnes, i 8000 [[escoles secundàries]] al servici de 110.000 alumnes.
No obstant, l'educació primària en la República Democràtica del Congo no és ni obligatòria, ni gratuïta, ni universal, i molts chiquets no assistixen a l'escola perqué sos pares no poden pagar els honoraris de l'inscripció. <ref Name=ilab/> de manera habitual s'espera que els pares abonen els salaris dels mestres. <ref name=ilab/> En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/> En [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>
== Economia ==
[[Image:730px-Democratic Republic of the Congo GDP evolution-fr svg.png|thumb|right|400px|Evolució del [[PIB]] per habitant en la República Democràtica del Congo i en Àfrica]]
L'economia de la República Democràtica del Congo, una nació proveïda d'una grans recursos naturals, ha decaigut dràsticament des de la mitat de la [[década de 1980]]. Els dos conflictes recents (La [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]), que van començar en 1996, han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, incrementant el seu [[deute extern]], i han supost la mort per la guerra, la [[fam canina]] i malalties, de 3,8 millons de persones.
Actualment, la República Democràtica del Congo és el segon país més pobre del continent Africà, en un [[PIB per càpita]] de 300$, després de [[Zimbaue]]. <ref> [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/01/weodata/weorept.aspx?sy=2007&ey=2009&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=PPPPC&grp=0&a=&pr1.x=41&pr1.y=14 Evolució del PIB (PPA) per càpita des del 2007 fins al 2009] (en anglés), en ''World Economic Outlook Datava's'', [[Fondo Monetari Internacional]] (abril del 2008). Les celes pintades indiquen estimacions del FMI.</ref>
L'incertea causada pel creixent conflicte, l'absència d'infraestructures i la dificultat per a operar en un ambient hostil, han reduït les operacions de comerç exterior. La guerra també ha intensificat l'impacte de problemes bàsics com ara l'inestable marc llegal, la corrupció, l'inflació i l'absència d'obertura en el govern en la política econòmica i operacions financeres. Les condicions han millorat a partir de 2002 en el arreplegament de les forces invasores. Un elevat número de missions del [[FMI]] i del [[Banc Mundial]] s'han reunit en el govern per a ajudar a desenrollar un pla econòmic coherent i el president [[Joseph Kabila]] ha començat a implementar reformes. Molta de l'activitat econòmica recau en activitats que queden fora de les senyes del [[PNB]] oficial.
== Deports ==
En el país es practiquen diversos deports que en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo|selecció de futbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en [[1968]] i en [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament. La principal competició [[fútbol|futbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club|Vita Club]].
En quant a atres deports, la República Democràtica del Congo participa en els [[Jocs Olímpics]] d'Estiu, des de [[1968]], encara que mai ha participat en els [[Jocs Olímpics d'hivern]]. Cap atleta congolés ha conseguit medalla en unes Olimpiades.
== Festivitats ==
<center>
{| align=center class="wikitable" border="1"
! style="background:#efefef" | Data
! style="background:#efefef" | Festa
! style="background:#efefef" | Notes
|-
| [[4 de giner]]
| Dia dels màrtirs de l'Independència
|-
| [[16 de giner|16]] i [[17 de giner]]
| Dia dels Héroes de la nació
|-
| [[16 de febrer]]
| Dia dels màrtirs de la democràcia
|-
| [[1 de maig]]
| Dia internacional del Treball
|-
| [[17 de maig]]
| Aniversari de la lliberació del poble de la tirania
|-
| [[30 de juny]]
| Aniversari de l'Independència
|-
|}
</center>
== Transports ==
[[Image:300px-First train in Kindu, DRC.jpg|thumb|right|300px|Tren de la nova llínea arribant a [[Kindu]] procedent de [[Lubumbashi]]]]
El transport terrestre en la República Democràtica del Congo ha sigut sempre difícil. El terreny i el clima de la conca del riu Congo són en l'actualitat greus obstàculs per a la construcció de carreteres i ferrocarrils, i les distàncies són enormes a través d'este vast país. Ademés, la crònica de la mala gestió econòmica i el conflicte intern han provocat una greu falta d'inversió durant molts anys.
D'atra banda, la República Democràtica del Congo té mils de quilómetros de vies navegables, el transport per l'aigua ha sigut tradicionalment el principal mig de moure's en torn d'aproximadament dos terços del país.
A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>
== Referències ==
{{listaref}}
== Veja també ==
*[[Costums de la República Democràtica del Congo]]
== Enllaços externs ==
* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo
* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].
* [http://www.westfr.de/conrad/ Mercenaris en la història del Congo]
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus africans] Cultura i música dels primers habitants de Congo
* [http://www.barrameda.com.Ara/dp/index.php?option=com_content&task=view&id=525&Itemid=2 No hi haurà noves tales en el cor vert d'Àfrica, Biodiversitat del Congo, R.D.]
* [http://argentina.indymedia.org/news/2008/12/645536.php del Congo per al món] Andrés López, 21 de desembre del 2008. Indymedia Argentina
* [http://revistafuturos.com.ar/index.php/component/content/article/69-congo-siglos-de-despojo Congo, sigles de saqueig] Carolina Jemsby, reviste futurs NÚM.10, tardor de 2007
* [http://www.turbomaps.Com.Ara/spanish/Congo.php Vistes satelitals de les principals ciutats de Congo i les seues coordenades de latitut i llongitut]
{{Traduït de|es|Congo,_R.D.}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
| nom_oficial = ''République Démocratique du Congo''<br/>''Repubilika ya Kongo Demokratika''<br/> ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo''<br/> ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki''<br/> ''Ditunga día Kongu wa Mungalaata''<br/>República Democràtica del Congo
| image_bandera = 125px-Flag of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut = 120px-Coat of arms of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationDRCongo svg.png
| lema_nacional =''Justice, Paix et Travail'' <br/> ''Justícia, Pau i Treball''
| himne_nacional =''[[Debout Congolaise]]''
| capital =[[Kinshasa]]
| capital_població = 7.787.832 hab. ([[2005]])
| capital_coord. =
| ciutat_principal =Kinshasa
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]]<br/>(el [[lingala]], el [[kikongo]], el [[idioma swahili|swahili]] i el [[tshiluba]] també son llengües nacionals)
| govern =[[República]] [[semipresidencialisme|semipresidencialista]]
| dirigents_títuls = [[Presidente]] <br /> [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Joseph Kabila]] <br /> [[Adolphe Muzito]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =declarada
| fundació_dates =de [[Bèlgica]] <br/> [[30 de juny]] de [[1960]]
| superfície =2.345.410
| superfície_lloc =12
| superfície_aigua = 3,3%
| fronteres =10.744 Km.
| costes =37 Km.
| població = 60.764.490
| població_any =
| població_lloc = 22
| població_densitat =26
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 40.585'000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 84
| PIB_per_càpita=US$ 675
| IDH = 0,411
| IDH_any = 2008
| IDH_lloc =177
| IDH_categoria =<font color="#E0584E">Baix</font>
| moneda = [[Franc congolés]] ([[ISO 4217|CDF]])
| gentilici = Congolés, congolesa
| horari = [[UTC]] + 1 y +2
| horari_estiu =
| cctld= [[.cd]]
| còdic_telefònic = 243
| prefix_radiofònic =9OA-9TZ
| còdic_ISO = 180/COD/CD
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 =
}}
La '''República Democràtica del Congo''' (''République Démocratique Du Congo'' en [[Idioma francés|francés]], ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' en [[kikongo]], ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' en [[kiswahili]], ''Republiki ya K?´ng? Demokratiki'' en [[lingala]] i ''Ditunga dia Kongu wa Mungalaata'' en [[tshiluba]]), és un país d'[[Àfrica central]], denominat [[Zaire]] entre els anys [[1971]] i [[1997]].
Situat en la zona dels [[grans llacs d'Àfrica]] és el tercer país més gran del continent. Llimita en la [[República Centreafricana]] i [[Sudan]] al nort, [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], i [[Tanzània]] a l'est, [[Zàmbia]] i [[Angola]] al sur, i la [[República del Congo]] a l'oest. Té accés al mar a través d'una estreta franja de 40 km. de costa, seguint el [[Riu Congo]] fins al [[golf de Guinea]]. El nom “''Congo''” troba el seu orige en els natius [[bakongo]], assentats en les riberes del riu Nzadi o Zaire, rebatejat en portugués com ''Riu Congo''.
La RDC és ama d'una rica i variada [[Història de la República Democràtica del Congo|historia]] que s'inicia en els primers [[Migracions Bantú|migrants bantús]] que van arribar a la zona, la qual es convertiria en l'epicentre del gran [[Regne del Congo]] a mitan [[sigle XV]].
Després de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i després d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] davall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual van intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].
Entre [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.
== Etimologia ==
[[Image:300px-Zaire-1NZ.jpg|thumb|left|300px|Billet del banc de Zaire]]
Anteriorment la República Democràtica del Congo era una colònia de Bèlgica denominada [[Congo belga]], després de l'independència el nom usat era el nom de República del Kongo fins al 1 d'agost de [[1964]] quan el seu nom es va canviar pel de República Democràtica del Congo (per a distinguir-la de la veïna [[República del Congo]]). Abans d'açò, els dos països eren distinguits per les seues capitals, la República Democràtica del Congo en [[Kinshasa]] i la República del Congo en [[Brazzaville]]. El llavors president [[Mobutu]] canvià el nom del país per ''[[Zaire]] '', d'una mala pronunciació del portugués de la ''paraula''nzere nzadi''o'', lo qual es traduïx com "el riu que s'engul tots els rius".
A raïl de la [[Primera Guerra del Congo]] que va portar al derrocament de Mobutu en [[1997]], el país va passar a cridar-se República Democràtica del Congo.
== Història ==
=== Prehistòria ===
Del [[2000 a. C.|2000 a. C.]] al [[500]] d. C. migracions massives [[bantú]]s es van assentar en lo que hui coneixem com a República Democràtica del Congo (el terme "Congo" és gastat generalment per a agrupar als països i àrees veïnes al Congo-Brazzaville) des del noroest, sumant-se i desplaçant les poblacions d'indígenes pigmeus a les regions més al sur del modern estat de la República Democràtica del Congo. Migracions subsegüents de les regions de [[Darfur]] i [[Kordofán]] de [[Sudan]] al nordest, d'Àfrica. De l'Est varen migrar a l'orient del [[Congo]] es van agregar a la mescla de grups ètnics. Els bantús importaren l'agricultura i tècniques per a treballar el ferro de l'Àfrica Occidental ad esta àrea, establint la Família llingüística Bantú com un dels llenguages principals en el Congo.
Al voltant del [[sigle III]], una societat començà a desenrollar-se en una regió inicialment compresa en una àrea de 200 [[quilómetro]]s a lo llarc de la ribera del [[Riu Lualaba]] en la hui província de [[Katanga]]. Esta cultura, coneguda com els [[Upemba (cultura)|Upemba]], eventualment es van convertir en el més important regne [[Luba (regne)|Luba]], i en el [[Regne del Congo]].
El procés en el qual les societats Upemba es transformaren en el regne Luba fon gradual i complex. Esta transició es desenrollà sense interrupció, en moltes distintes societats desenrollant-se fora de la cultura Upemba, anterior a l'escomençament dels Luba. Cada un d'estos regnes es va enriquir gràcies a l'explotació dels minerals de la regió. La civilisació començà a desenrollar i implementar les tecnologies del [[ferro]] i [[coure]], en conjunt en el comerç de [[marfil]] i atres bens. Els Luba van establir una forta demanda comercial per les seues tecnologies en el metal i foren capaços de crear una primitiva pero extensa xàrcia de comerç (les xàrcia s'estenia uns 1.500 quilómetros, arribant a l'[[oceà Índic]]). Al voltant del [[1500]] el regne havia establit un fort govern central basat en el cacicat.
=== L'Estat Lliure del Congo ===
L'Estat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo fon un domini colonial africà, propietat privada del rei Lleopolt II de Bèlgica, establit en la [[Conferència de Berlin]], en 1885, les fronteres de la qual coincidien en l'actual República Democràtica del Congo. El Congo fon administrat privadament pel rei Lleopolt fins a la seu defunció en 1908, any en que el territori fon cedit a Bèlgica.
Durant este periodo, El Congo fon objecte d'una explotació sistemàtica i indiscriminada dels seus recursos naturals, especialment el marfil i l'hule, per al que es va utilisar mà d'obra indígena en condicions d'esclavitut. Per a mantindre el seu control sobre la població nativa, l'administració colonial instaurà un règim de terror, en el que van ser freqüents els assessinats en massa i les mutilacions, que va produir un elevadíssim número de víctimes, encara que és impossible realisar càlculs exactes, la majoria dels autors mencionen sifres d'entre cinc i deu millons de morts.
A partir de 1900, la prensa europea i nortamericà va començar a informar sobre les dramàtiques condicions en que vivia la població nativa del territori. Les maniobres diplomàtiques i la pressió de l'opinió pública conseguiren que el rei belga renunciara al seu domini personal sobre el Congo, que va passar a convertir-se en una colònia de Bèlgica, baix el nom de Congo Belga
=== Época colonial belga(1908-1950) ===
[[Lleopolt II de Bèlgica|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.
Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". {{cita requerida}} Es van construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos van tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges van conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana|malaltia de la son]] (ells van conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.
Pero l'administració belga ha sigut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Església Catòlica]] i en alguns cassos rars per esglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].
[[Image:200px-COD002.jpg|thumbnail|right|200 px|Monedes de 5 cèntims, 50 cèntims i 1 franc en el retrat del rei [[Albert I de Bèlgica]]. Estes monedes foren acunyades en [[1919]], [[1921]] i [[1924]], respectivament]]
[[Image:Shinkolobwe.jpg|thumb|200px|right| Explotació de [[urani]] en la mina Shinkolobwe.]]
L'administració política va quedar baix el control total de la "mare pàtria"; no hi havia institucions democràtiques locals. El lloc de [[Cap d'Estat]] era eixercit pel rei de [[Bèlgica]] (que, ya per eixa época no tenia cap influència política). El govern belga controlà el país, pero les accions del govern quotidià eren dutes a terme pel [[governador general]], que era designat com un administrador colonial pel govern.
A més del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.
En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "només desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].
No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.
El Congo belga fon un dels majors exportadors d'[[urani]] per als [[Estats Units]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] i la [[Guerra Freda]]; la major cantitat extreta especialment de la mina de Shinkolobwe.
Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.
Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els cridats "évolués" (evolucionats) van iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.
=== Crisis política i independència ===
Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure la fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el cridat Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en 1959 es van realisar les primeres eleccions lliures que van ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.
=== El govern de Patrice Lumumba ===
En 1960, [[Patrice Lumumba]], junt en el [[Moviment Nacional Congolés]], fon designat Primer ministre al guanyar les primeres eleccions lliures llegislatives. [[Joseph Kasavubu]], del partit [[ABAKO]] ([[Aliança dels Bakongo]]), fon nomenat president pel parlament. Atres partits van sorgir, incloent el PSA o Partit Solidari Africà ([[Antoine Gizenga]]) i el Partit Nacional del Poble ([[Albert Delvaux]], [[Laurent Mbariko]]). Immediatament després de l'independència, les províncies de [[Katanga]] en [[Moise Tshombe]] i [[Kasai del Sur]] es separaren de l'aliança política.
Pel fet que el govern belga desijava continuar controlant la riquea minera del país, va recolzar l'escissió de [[Katanga]] i [[Kasai del Sur]], implantant governs porritos en dits territoris. El Govern de [[Patrice Lumumba]] solicità l'ajuda nortamericana, no sent tan sols rebut pel president d'EE.UU., lo qual motivà l'acostament a l'esfera soviètica que va proporcionar transport i assessors militars en l'objecte d'intervindre en les províncies separatistes. Lumumba va negar repetidament tindre ideologia comunista.
Acontenyiments posteriors portaren a una crisis entre el president i el Primer ministre, culminant el 5 de setembre de 1960, quan el Primer ministre Lumumba fon desposseït pel president Kasavubu. Les nacions Unides enviaren tropes que van recloure a Lumumba, sent este finalment capturat, conduït a Katanga i fusilat el 17 de giner de 1961 en l'intervenció directa d'agents del govern belga i de la [[CIA]]. Les seues despulles mortals van ser cremades.<ref>[http://themediacity.com/index.php?option=com_content&task=view&id=84&Itemid=30 ''Death Colonial Style: The Execution of Patrice Lumumba''.] ''Una mort a l'estil colonial: l'assessinat de Patrice Lumumba''. Documental de Michel Noll.</ref>
Al mig d'una confusió generalisada, diversos governs foren liderats per tècnics del Colege de comissaris; [[Joseph Iléo]], [[Cyrille Adoula]], [[Moise Tshombe]] i [[Evariste Kimba]] es succeiren en poc de temps.
=== La dictadura de Mobutu ===
Després de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions on ell era l'únic candidat. [[Image:Mobutu Sese Seko 1973.jpg|thumb|left|Mobutu en 1973.]]
El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire]]''' (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].
Al pas de l'[[Història de la Unió Soviètica#Mijail Gorbatov: Els intents de reforma i el colapse de l'URSS|colapse de la Unió Soviètica]], les relacions en Estats Units es gelaren, Mobutu ya no era més un aliat necessari en la [[Guerra Freda]], i els seus oponents dins de Zaire van fer un pas al demandar reformes al sistema polític. Esta atmòsfera va contribuir a que Mobutu declarara la "''Tercera República''" en 1990, la constitució de la qual supondria un pas cap a la democratisació. Les reformes resultaren ser merament superficials i Mobutu continuà governant.
=== Conflicte i transició ===
:''Veja: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|goverrn de transició de la RDC]].''
A mitan década de 1990 la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[Zimbaue]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] van intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].
Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de 1999; aixina i tot, la lluita continua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en 2002. A finals de 2003, una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país continua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]]'' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur|Sur]].
El 30 de juliol de [[2006]] es celebraren en el país les primeres [[eleccions generals de la República Democràtica del Congo (2006)|eleccions]] multipartidistes i lliures des de la independència en 1960. [[Joseph Kabila]] obté en la primera volta el 45% dels vots i el seu oponent i ex-vicepresident [[Jean-pierre Benba]] un 20%. Açò dona orige a enfrontaments entre el [[20 d'agost|20]] al [[22 d'agost]] entre seguidors dels dos candidats en els carrers de la capital, [[Kinshasa]]. 16 persones moren fins que forces d'[[EUFOR]] i de la [[MONUC]] recuperen el control de les situació. La segona volta de les eleccions se celebra el [[29 d'octubre]] i en ella el president Kabila conseguix ser reelegit.
El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i després venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.
En 1996, EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a 1998 van prendre el control i van ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.
== Estat ==
[[Image:200px-Joseph kabila.jpg|thumb|right|200px|[[Joseph Kabila]], [[president de la República Democràtica del Congo|President de la R.D.C.]].]]
La història recent d'esta nació africana no ha permés un desenroll polític molt avançat, ya que els conflictes armats i dictadures han dominat el panorama des de l'independència en la [[Anys 1960|década de 1960]]. No obstant, una vegada finalisada la [[Segona Guerra del Congo]] s'han realisat grans esforços per estabilisar i dotar al malograt país d'un sistema polític democràtic que done a la població l'estabilitat necessària per a promoure la pau, la reconciliació i el desenroll econòmic.
Com a part dels ''[[Acorts de Lusaka]]'' i de l' ''[[Acort de Pretòria|Tractat de Pretòria]]'', l'any [[2005]] el país promulgà una nova [[Constitució de la República Democràtica del Congo de 2005|Constitució Política]] en la qual es reorganisava en gran manera el sistema públic i l'administració de l'Estat. Les [[províncies de la República Democràtica del Congo|províncies]] passaren de 10 a 25, es va establir un [[Parlament de la República Democràtica del Congo|Parlament]] bicameral (conformat pel [[Senat de la República Democràtica del Congo|Senat]] i una [[Assamblea Nacional de la República Democràtica del Congo|Assamblea Nacional]]) i una estructura embrionària d'un nou [[Poder Judicial de la República Democràtica del Congo|poder judicial]]. Totes les provisions d'este text llegal tenen diversos determinis per a entrada en vigència, estimant-se que el dit procés concloga a finals de la [[Anys 2010|década de 2010]].
=== Política ===
Després de décades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha vixcut a mijan d'esta década els primers comicis de la seua història. Les eleccions tingueren com a finalitat l'aprovar la nova Constitució del país (2005), eleccions de [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|president i membres de l'Assamblea Nacional]] (2006), i [[Eleccions per a governadors de la República Democràtica del Congo de 2007|governadors de les províncies]] i [[Eleccions al Senat de la República Democràtica del Congo de 2007|membres del Senat]] (2007).
=== Organisació territorial ===
Des de l'independència del país, la R.D.C. va estar tradicionalment dividida en deu províncies. Estes eren de distint tamany i històricament constituïren en si mateixes focs de secessionisme en atenció a l'escassa força del govern de Kinshasa de mantindre el control en tot el país. Aixina, per eixemple, en la década de 1960 l'estat de [[Katanga]] va proclamar la seua independència, encara que la dita situació fon revertida en posterioritat. La Constitució del 2005 establí un canvi en l'organisació territorial del Congo, creant 25 províncies en reemplaç de les tradicionals 10. Estes, segons el text constitucional, haurien de començar a funcionar en febrer de l'any [[2009]].
[[Image:593PX-~1.PNG|right|260px]]
{| class="wikitable" border="1" width=65%
! NÚM.
! Nova província
! Capital
! Antiga província
!rowspan=16|
|-
| 1 || [[Kinshasa]] || [[Kinshasa]] || Sense canvis
|-
| 2 || [[Kongo central]] || [[Matadi]] || [[Baix Congo]]
|-
| 3 || [[Kwango]] || [[Kenge]] || [[Bandundu]]
|-
| 4 || [[Kwilu]] || [[Kikwit]] || [[Bandundu]]
|-
| 5 || [[Mai-Ndombe]] || [[Inongo]] || [[Bandundu]]
|-
| 6 || [[Kasaï]] || [[Luebo]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 7 || [[Lulua]] || [[Kananga]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 8 || [[Kasaï Oriental]] || [[Mbuji-Mayi]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 9 || [[Lomami]] || [[Kabinda]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 10 || [[Sankuru]] || [[Lodja]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 11 || [[Maniema]] || [[Kindu]] || Sense canvis
|-
| 12 || [[Kivu del Sur]] || [[Bukavu]] || Sense canvis
|-
| 13 || [[Kivu del Nort]] || [[Goma]] || Sense canvis
|-
| 14 || [[Ituri]] || [[Bunia]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 15 || [[Alt Uele]] || [[Isiro]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 16 || [[Tshopo]] || [[Kisangani]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 17 || [[Baix Uele]] || [[Buta]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 18 || [[Ubangi del Nort]] || [[Gbadolite]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 19 || [[Mongala]] || [[Lisala]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 20 || [[Ubangi del Sur]] || [[Gemena]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 21 || [[Équateur]] || [[Mbandaka]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 22 || [[Tshuapa]] || [[Boende]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 23 || [[Tanganyika]] || [[Kalemie]] || [[Katanga]]
|-
| 24 || [[Alt Lomami]] || [[Kamina]] || [[Katanga]]
|-
| 25 || [[Lualaba]] || [[Kolwezi]] || [[Katanga]]
|-
| 26 || [[Alt Katanga]] || [[Lubumbashi]] || [[Katanga]]
|}
== Geografia ==
[[Image:Congo Rep Dem carte.gif|210px|thumb|'''Principals ciutats''' <br />
[[Goma]] <br /> [[Ilebo]] ''(Port-Francqui)'' <br /> [[Kalemie]] ''(Albertville - Albertstad)'' <br /> [[Kananga]] ''(Lualabourg - Lualaburg)'' <br /> [[Kindu]] <br /> [[Kinshasa]] ''(Léopoldville - Leopoldstad)'' <br /> [[Kisangani]] ''(Stanleyville - Stanleystad)'' <br /> [[Kolwezi]] <br /> [[Likasi]] ''(Jadotville - Jadotstad)'' <br /> [[Lubumbashi]] ''(Elisabethville - Elisabethstad)'' <br /> [[Mbandaka]] ''(Coquilhatville - Cocquilhatstad)'' <br /> [[Mobaye-Mbongo]] ''(Banzyville - Banzystad)'']]
La República Democràtica del Congo se situa en el cor de la porció central de l'[[Àfrica Subsahariana]] i llimita (en el sentit de les manetes del rellonge, partint des de l'oest) en [[Angola]], la [[República del Congo]], la [[República Centreafricana]], [[Sudan]], [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], [[Tanzània]] (llimítrof del [[Llac Tanganyika]]) i [[Zàmbia]]. El territori és travessat per l'[[Llínea equatorial|equador]], en un terç del país en el [[hemisferi Sur]] i dos terços en el [[hemisferi Nort]]
Com a resultat de la seua localisació equatorial, el Congo, RD. Posseïx altíssims índexs pluvials (Veja ''[[Clima Tropical]]''), la mija anual del país és de 1.070 mm Tota esta pluja crea la segona [[Pluvisilva|selva]] més gran del món. L'exuberant vegetació cobrix gran part de la [[Conca (accident geogràfic)|conca]] del riu, fins a la seua desembocadura en l'[[Atlàntic]] a l'oest. Est àrea esta rodejada per [[sabana]] al sur i suroest, per terrenys montanyosos a l'oest i densos pasts estesos més allà del [[Riu Congo]] al nort. Altes montanyes poden trobar-se en la regió més a l'est del país, sent el punt més alt del país en el [[Mont Ngaliema]] en la frontera en Uganda (5110 metros).
La conca del Riu Congo s'estén en casi la totalitat del país, en una àrea pròxima als 3'700 000 Km2. El riu i els seus afluents (El [[Kasai]], [[Sangha]], [[Ubangui]], [[Aruwimi]], i [[riu Lulonga|Lulonga]] són els més grans) formen la pedra angular de l'economia i transport, i tenen un alt impacte en la vida diària de la població. La font del Congo es troba en les terres altes i les montanyes del [[Gran Vall del Rift]], també en llac Tanganyika i el [[llac Mweru]]. El Riu Congo és el més llarc d'Àfrica central, el segon més llarc de l'Àfrica, també és el segon més cabalós del món.
La [[Gran Vall del Rift]] del continent [[Àfrica|africà]] comprén l'àrea dels [[Grans llacs africans]] en els que el Congo, R.D, el país confronta en dos d'estos: el [[Llac Alberto (Àfrica)|Llac Alberto]] i el Llac Tanganyika. La Vall de Rift ha dotat la major part del sur i de l'est del Congo, R.D. en una gran cantitat de riquees [[mineral]]s. Incloent [[cobalt]], [[coure]], [[cadmi]], [[petròleu]], [[diamant]], [[or]], [[plata]], [[zinc]], [[magnesi]], [[estany]], [[germani]], [[urani]], [[Ràdio (element)|ràdio]], [[bauxita]], [[ferro]] i [[carbó]]. Desafortunadament esta riquea no ha pogut ser fruïda pel poble del Congo, R.D., al contrari, les guerrilles locals es financen en part gràcies a l'explotació i venda de diamant sostret illegalment.
=== Flora i fauna ===
[[Image:Bonobo.jpg|225px|thumb|right|Un chimpansé enfilant per un arbre.]]
[[Image:754px-Congo maluku.jpg|thumb|left|300px|El riu Congo]]
Situada en un territori d'orografia diversa, la R. D. del Congo posseïx una gran varietat de [[Bioma|biomes]]; des de la [[sabana]] en les regions del sur, la [[Selva umbròfila|selva]] montanyesa de les regions [[montanya|montanyoses]] de l'est, els grans llacs Africans a l'est i la [[Pluvisilva|selva]] del Congo, R.D., que és, després de la [[Selva Amazònica]] la més extensa del món, açò fa del Congo, R.D. un dels països en major [[biodiversitat|diversitat biològica]] del planeta.
[[WWF]] dividix el territori de la R. D. del Congo entre dèsset ecorregions:
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]], en el nort.
* [[Sabana sudanesa oriental]], en l'extrem nordest.
* [[Selva costera equatorial atlàntica]], en l'extrem oest.
* [[Manglar d'Àfrica central]], en les boques del [[riu Congo]].
* [[Selva de terres baixes del Congo nort-oriental]], en el nordest de la conca del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo occidental]], en la vora occidental del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo oriental]], en la vora oriental del Congo.
* [[Selva de terres baixes del Congo central]], en el centre de la conca del Congo.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo occidental]], en l'oest del país.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo meridional]], en el sur de la conca del Congo.
* [[Selva montanyesa de la falla Albertina]] i [[erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga]], en les montanyes de l'est.
* [[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]], en la frontera en Uganda.
* [[Sabana arborada de miombo d'Angola]], en el suroest.
* [[Sabana arborada de miombo del Zeneze central]], en el surest.
* [[Xara d'Itigi i Sumbu]], en un chicotet enclavament junt la [[llac Tanganyika]], en la frontera en Zàmbia.
* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.
Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes|Chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no van poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per l'[[UNESCO]].
Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha sigut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtinguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.
=== Majors ciutats ===
{| class="wikitable"
|-----
|colspan="6" align="center" bgcolor="#FFA500" | '''Majors ciutats en la República Democràtica del Congo'''
|-----
|rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Rank''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Ciutat''' || colspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Població''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Departament'''
|-----
|align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Cens de 1984''' || align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Estimacions de 2005'''
|-----
|align=right | 1. || [[Kinshasa]] || align=right | {{formatnum:2653558}} || align=right | {{formatnum:7787832}} || [[Kinshasa]]
|-----
|align=right | 2. || [[Lubumbashi]] || align=right | {{formatnum:564830}} || align=right | {{formatnum:1374808}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 3. || [[Kolwezi]] || align=right | {{formatnum:416122}} || align=right | {{formatnum:910167}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 4. || [[Mbuji-Mayi]] || align=right | {{formatnum:486235}} || align=right | {{formatnum:874974}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 5. || [[Kisangani]] || align=right | {{formatnum:317581}} || align=right | {{formatnum:539164}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 6. || [[Kananga]] || align=right | {{formatnum:298693}} || align=right | {{formatnum:463556}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 7. || [[Likasi]] || align=right | {{formatnum:213862}} || align=right | {{formatnum:422726}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 8. || [[Boma]] || align=right | {{formatnum:197617}} || align=right | {{formatnum:344522}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 9. || [[Tshikapa]] || align=right | {{formatnum:116016}} || align=right | {{formatnum:267508}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 10. || [[Bukavu]] || align=right | {{formatnum:167950}} || align=right | {{formatnum:225431}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 11. || [[Mwene-Ditu]] || align=right | {{formatnum:94560}} || align=right | {{formatnum:189215}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 12. || [[Kikwit]] || align=right | {{formatnum:149296}} || align=right | {{formatnum:186995}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 13. || [[Mbandaka]] || align=right | {{formatnum:137291}} || align=right | {{formatnum:184189}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 14. || [[Matadi]] || align=right | {{formatnum:138798}} || align=right | {{formatnum:180115}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 15. || [[Uvira]] || align=right | {{formatnum:74432}} || align=right | {{formatnum:170422}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 16. || [[Butembo]] || align=right | {{formatnum:73312}} || align=right | {{formatnum:154649}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 17. || [[Gandajika]] || align=right | {{formatnum:64878}} || align=right | {{formatnum:154414}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 18. || [[Kalemie]] || align=right | {{formatnum:73528}} || align=right | {{formatnum:147065}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 19. || [[Goma]] || align=right | {{formatnum:77908}} || align=right | {{formatnum:144151}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 20. || [[Kindu]] || align=right | {{formatnum:66812}} || align=right | {{formatnum:135690}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 21. || [[Isiro]] || align=right | {{formatnum:78268}} || align=right | {{formatnum:127068}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 22. || [[Bandundu]] || align=right | {{formatnum:63642}} || align=right | {{formatnum:118203}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 23. || [[Gemena]] || align=right | {{formatnum:63052}} || align=right | {{formatnum:117631}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 24. || [[Ilebo]] || align=right | {{formatnum:53877}} || align=right | {{formatnum:107086}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 25. || [[Bunia]] || align=right | {{formatnum:59598}} || align=right | {{formatnum:96757}} || [[Oriental]]
|-----
|align=right | 26. || [[Bumba]] || align=right | {{formatnum:51197}} || align=right | {{formatnum:95514}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 27. || [[Beni, Nord-Kivu|Beni]] || align=right | {{formatnum:44141}} || align=right | {{formatnum:89643}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 28. || [[Mbanza-Ngungu]] || align=right | {{formatnum:44782}} || align=right | {{formatnum:86351}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 29. || [[Kamina]] || align=right | {{formatnum:62789}} || align=right | {{formatnum:73616}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 30. || [[Lisala]] || align=right | {{formatnum:37565}} || align=right | {{formatnum:70082}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 31. || [[Lodja]] || align=right | {{formatnum:28671}} || align=right | {{formatnum:68239}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 32. || [[Kipushi]] || align=right | {{formatnum:53207}} || align=right | {{formatnum:62382}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 33. || [[Binga, Democratic Republic of the Congo|Binga]] || align=right | {{formatnum:32181}} || align=right | {{formatnum:60037}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 34. || [[Kabinda]] || align=right | {{formatnum:24789}} || align=right | {{formatnum:58999}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 35. || [[Kasongo]] || align=right | {{formatnum:27138}} || align=right | {{formatnum:55115}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 36. || [[Kalima, Democratic Republic of the Congo|Kalima]] || align=right | {{formatnum:27087}} || align=right | {{formatnum:55012}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 37. || [[Mweka]] || align=right | {{formatnum:25494}} || align=right | {{formatnum:50672}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 38. || [[Gbadolite]] || align=right | {{formatnum:27063}} || align=right | {{formatnum:50489}} || [[Equateur]]
|}
== Demografia ==
[[Image:Congo dem demographie.png|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]]
La majoria dels 250 grups ètnics han sigut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero només est últim ha conseguit eixe estatus. Per la seua banda, el [[lingala]] és usat com [[llengua franca]].
Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Església kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'església de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa).
En l'any 2007, la República Democràtica del Congo conta en una població de 65.750.000 habitants. La mija de fills per dòna és de 6.37 una de les taxes més elevades d'Àfrica, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país, es calcula que per a l'any 2050 este país tindrà 177.200.000 d'habitants[http://www.xist.org/earth/pop_prospects1.aspx], lo qual portarà conseqüències tant econòmiques com ambientals (destrucció total dels seus boscs i recursos naturals).
[[Image:180px-Kindu church.jpg|Iglesia en [[Kindu]], DRC|thumb]]
== Religió ==
El cristianisme és la religió majoritària en la República Democràtica del Congo, seguit per prop del 80% de la població. En este grup s'inclouen [[catòlica]] 50%, [[protestant]] 20%, [[Kimbanguisme|kimbanguista]] del 10%.
La major concentració de cristians després de [[William Branham]] està en la República Democràtica del Congo, on s'estima que hi ha fins a 2.000.000 seguidors. (abril [[2009]]).
Xixanta-dos de les denominacions protestants en el país estan federades en el marc de l'[[Església de Crist en el Congo]] o CCC. Sovint és simplement referida com "L'Església Protestant", ya que comprén a més del 20% de la població.
== Situació de la dòna ==
[[Image:300px-Culture of DRC - fashion1.jpg|thumb|right|300px|Dòna congolesa venent roba.]]
L'any [[2006]], el ''Comité de les nacions Unides per a l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona'' expressà la seua preocupació que en el periodo de transició de la posguerra, no es considerara una prioritat la promoció dels drets de la dòna i la igualtat entre els dos sexes. <ref>{{cita web
|url=http://www.un.org/womenwatch/daw/cedaw/cedaw36/cc/DRC/0647846E.pdf
|título=Concluding comments of the Committee on the Elimination of Discrimination against Women: Democratic Republic of the Congo
|formato=PDF}}</ref>
En el Congo oriental, la prevalença i l'intensitat de la violació i atres actes de violència sexual es descriu com el pijor en el món. Un informe de [[2006]] de l' ''Associació Africana per a la Defensa dels Drets Humans'' elaborat per a eixa Comité proporciona una àmplia visió de conjunt dels problemes a que s'enfronten les dònes en la República Democràtica del Congo tant des del punt de vista de la llegislació com en la vida quotidiana. La dònes han sigut violades durant la guerra i es mantenen posteriorment com a esclaves dels soldats. Quan les dònes són lliberades, la majoria dels fills que deixen són assessinats o controlats en un hospital, on moriran.
La guerra ha fet la vida de les dònes més precària. La violència contra la dòna pareix percebuda per amplis sectors de la societat com normal. En juliol de [[2007]], el Comité Internacional de la Creu Roja va expressar la seua preocupació per la situació en l'est de la RDC. S'ha desenrollat un fenomen de "desplaçament pendular", on la gent a la nit per a accelerar la seguritat. Segons el Relator Especial de nacions Unides sobre la Violència, Yakin Ertürk, qui va recórrer la zona est del Congo en juliol de [[2007]], la violència contra la dòna en el Nort i el Sur de Kivu inclòs és descrita com "brutalitat inimaginable". "Els grups armats ataquen a les comunitats locals, saquegen, violen, seqüestren dònes i chiquets i fan que treballen com a esclaves sexuals", va dir Ertürk. Una iniciativa local de dònes en Bukavu objectius de la recuperació de la violència basada en l'apoderament de la dòna pròpia.
== Cultura ==
[[Image:644px-Map - DR Congo, major languages svg.png|thumb|Principales llengües [[bantu]]és en el Congo.]]
La República Democràtica del Congo posseïx una enorme diversitat cultural, reflex dels centenars de [[grups ètnics|ètnies]] i de les distintes formes de viure en el país; des de la desembocadura del [[Riu Congo]] en la costa, passant per la [[selva]] i la [[sabana]] en el centre, a les molt densament poblades montanyes a l'est. Des del [[sigle XIX]], les formes de vida tradicionals han patit canvis a causa del [[colonialisme]], la lluita per l'independència, la dictadura de [[Mobutu Sese Seko|Mobutu]] i més recentment la [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]. A pesar dels conflictes, els [[costums|usos i costums]] de la [[cultura]] del Congo han conseguit mantindre la seua identitat. Els 60 millons d'habitants viuen pràcticament en un entorn [[rural]]. El 30% dels que viuen en les àrees urbanes s'han obert més a l'influència [[occidental]].
== Idiomes ==
Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, només 4 posseïxen l'estatus de llengua nacional: el [[kikongo]], el [[lingala]], el [[tshiluba]] i el [[swahili]].
El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest.
L'[[Idioma francés|francés]] és la llengua oficial del país. Es pretén utilisar com un idioma neutral entre els grups ètnics.
Durant el periodo colonial belga, les quatre llengües nacionals van ser ensenyades en les escoles primàries, lo qual va fer al país un dels pocs en posseir lliteratura en la seua llengua local durant l'ocupació europea en Àfrica.
== Educació ==
[[Image:300px-DRC classroom.jpg|thumb|right|300px|Una classe en la República Democràtica del Congo]]
El sistema d'[[educació]] en la República Democràtica del Congo es rig per tres [[ministeris]]:'' el Ministère de l'Enseignement primaire, secondaire et Professionnel (MEPSP)'', el Ministère de l'' 'Enseignement Supérieur et Universitaire (mesu)''i''el Ministeri d'Assunts Socials (MES)''. El sistema educatiu en la República Democràtica del Congo és semblant al de [[Bèlgica]]. En [[2002]], hi havia més de 19.000 [[escoles primàries]] al servici de 160.000 alumnes, i 8000 [[escoles secundàries]] al servici de 110.000 alumnes.
No obstant, l'educació primària en la República Democràtica del Congo no és ni obligatòria, ni gratuïta, ni universal, i molts chiquets no assistixen a l'escola perqué sos pares no poden pagar els honoraris de l'inscripció. <ref Name=ilab/> de manera habitual s'espera que els pares abonen els salaris dels mestres. <ref name=ilab/> En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/> En [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>
== Economia ==
[[Image:730px-Democratic Republic of the Congo GDP evolution-fr svg.png|thumb|right|400px|Evolució del [[PIB]] per habitant en la República Democràtica del Congo i en Àfrica]]
L'economia de la República Democràtica del Congo, una nació proveïda d'una grans recursos naturals, ha decaigut dràsticament des de la mitat de la [[década de 1980]]. Els dos conflictes recents (La [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]), que van començar en 1996, han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, incrementant el seu [[deute extern]], i han supost la mort per la guerra, la [[fam canina]] i malalties, de 3,8 millons de persones.
Actualment, la República Democràtica del Congo és el segon país més pobre del continent Africà, en un [[PIB per càpita]] de 300$, després de [[Zimbaue]]. <ref> [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/01/weodata/weorept.aspx?sy=2007&ey=2009&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=PPPPC&grp=0&a=&pr1.x=41&pr1.y=14 Evolució del PIB (PPA) per càpita des del 2007 fins al 2009] (en anglés), en ''World Economic Outlook Datava's'', [[Fondo Monetari Internacional]] (abril del 2008). Les celes pintades indiquen estimacions del FMI.</ref>
L'incertea causada pel creixent conflicte, l'absència d'infraestructures i la dificultat per a operar en un ambient hostil, han reduït les operacions de comerç exterior. La guerra també ha intensificat l'impacte de problemes bàsics com ara l'inestable marc llegal, la corrupció, l'inflació i l'absència d'obertura en el govern en la política econòmica i operacions financeres. Les condicions han millorat a partir de 2002 en el arreplegament de les forces invasores. Un elevat número de missions del [[FMI]] i del [[Banc Mundial]] s'han reunit en el govern per a ajudar a desenrollar un pla econòmic coherent i el president [[Joseph Kabila]] ha començat a implementar reformes. Molta de l'activitat econòmica recau en activitats que queden fora de les senyes del [[PNB]] oficial.
== Deports ==
En el país es practiquen diversos deports que en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo|selecció de futbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en [[1968]] i en [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament. La principal competició [[fútbol|futbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club|Vita Club]].
En quant a atres deports, la República Democràtica del Congo participa en els [[Jocs Olímpics]] d'Estiu, des de [[1968]], encara que mai ha participat en els [[Jocs Olímpics d'hivern]]. Cap atleta congolés ha conseguit medalla en unes Olimpiades.
== Festivitats ==
<center>
{| align=center class="wikitable" border="1"
! style="background:#efefef" | Data
! style="background:#efefef" | Festa
! style="background:#efefef" | Notes
|-
| [[4 de giner]]
| Dia dels màrtirs de l'Independència
|-
| [[16 de giner|16]] i [[17 de giner]]
| Dia dels Héroes de la nació
|-
| [[16 de febrer]]
| Dia dels màrtirs de la democràcia
|-
| [[1 de maig]]
| Dia internacional del Treball
|-
| [[17 de maig]]
| Aniversari de la lliberació del poble de la tirania
|-
| [[30 de juny]]
| Aniversari de l'Independència
|-
|}
</center>
== Transports ==
[[Image:300px-First train in Kindu, DRC.jpg|thumb|right|300px|Tren de la nova llínea arribant a [[Kindu]] procedent de [[Lubumbashi]]]]
El transport terrestre en la República Democràtica del Congo ha sigut sempre difícil. El terreny i el clima de la conca del riu Congo són en l'actualitat greus obstàculs per a la construcció de carreteres i ferrocarrils, i les distàncies són enormes a través d'este vast país. Ademés, la crònica de la mala gestió econòmica i el conflicte intern han provocat una greu falta d'inversió durant molts anys.
D'atra banda, la República Democràtica del Congo té mils de quilómetros de vies navegables, el transport per l'aigua ha sigut tradicionalment el principal mig de moure's en torn d'aproximadament dos terços del país.
A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>
== Referències ==
{{listaref}}
== Veja també ==
*[[Costums de la República Democràtica del Congo]]
== Enllaços externs ==
* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo
* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].
* [http://www.westfr.de/conrad/ Mercenaris en la història del Congo]
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus africans] Cultura i música dels primers habitants de Congo
* [http://www.barrameda.com.Ara/dp/index.php?option=com_content&task=view&id=525&Itemid=2 No hi haurà noves tales en el cor vert d'Àfrica, Biodiversitat del Congo, R.D.]
* [http://argentina.indymedia.org/news/2008/12/645536.php del Congo per al món] Andrés López, 21 de desembre del 2008. Indymedia Argentina
* [http://revistafuturos.com.ar/index.php/component/content/article/69-congo-siglos-de-despojo Congo, sigles de saqueig] Carolina Jemsby, reviste futurs NÚM.10, tardor de 2007
* [http://www.turbomaps.Com.Ara/spanish/Congo.php Vistes satelitals de les principals ciutats de Congo i les seues coordenades de latitut i llongitut]
{{Traduït de|es|Congo,_R.D.}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]