26 515
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Gabriel Albiac Lópiz''' (Utiel, 3 de maig de 1950) és un filòsof, escritor i colaborador valencià de mijos de comunicació.…»
'''Gabriel Albiac Lópiz''' ([[Utiel]], [[3 de maig]] de [[1950]]) és un filòsof, escritor i colaborador [[Valencians|valencià]] de mijos de comunicació.
És professor de filosofia des de [[1974]] en l'[[Universitat Complutense de Madrit]], institució de la que és catedràtic des de [[1988]]. Escriu una columna per al diari digital Eldebate. com i colabora com a tertulià en el programa matinal de [[Federico Jiménez Losantos]] en ''[[EsRadio]]'' (a on va dirigir durant un més un programa de ràdio en els començos de la cadena) i en el programa de televisió ''"Los Catedráticos"'' de ''[[Libertad Digital TV]]''.
Fon Premi Nacional de Lliteratura en la modalitat d'ensaig en [[1988]]. Premi González Ruano de Periodisme en [[2009]]. Premi Samuel Hadásen [[2012]]. Premi Samuel Toledano en [[2013]]. Premi Mariano de Cavia en [[2018]].
Ha treballat per als diaris ''[[El País]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[El Mundo]]'' (del consell editorial del qual fon membre), ''[[La Razón]]'' i ''[[ABC]]'', aixina com per a la ''[[Cadena COPE]]'' (en la tertúlia del programa ''"La Mañana"'' quan era dirigit per Federico Jiménez Losantos).
== Biografia ==
Gabriel Albiac naixqué en el municipi valencià d'Utiel en l'any 1950. El seu pare fon militar de carrera i va combatre en el bando lleal a [[II República Espanyola|República espanyola]] durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra d'Espanya]]. En acabar esta, fon condenat a mort per la [[Franquisme|dictadura franquista]]. En un segon procés realisat un any més tart, la condena a mort fon reemplaçada per 30 anys de presó, obtenint posteriorment la llibertat provisional.
En l'any [[1967]] Gabriel Albiac va ingressar en el clandestí Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de Madrit (SDEUM). D'esta organisació va passar al [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE), en el que va permanéixer fins a les vespres de la seua llegalisació en [[1977]].
En 22 anys d'edat es va traslladar a [[París]], a on fon alumne de [[Louis Althusser]].
A mitan de la década de [[1990]] va adoptar a les seues dos filles en l'[[Índia]].
== Perfil intelectual ==
(Secció per completar)
== Obra ==
(Secció per completar)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Albiac Gabriel Albiac en Wikipedia]
És professor de filosofia des de [[1974]] en l'[[Universitat Complutense de Madrit]], institució de la que és catedràtic des de [[1988]]. Escriu una columna per al diari digital Eldebate. com i colabora com a tertulià en el programa matinal de [[Federico Jiménez Losantos]] en ''[[EsRadio]]'' (a on va dirigir durant un més un programa de ràdio en els començos de la cadena) i en el programa de televisió ''"Los Catedráticos"'' de ''[[Libertad Digital TV]]''.
Fon Premi Nacional de Lliteratura en la modalitat d'ensaig en [[1988]]. Premi González Ruano de Periodisme en [[2009]]. Premi Samuel Hadásen [[2012]]. Premi Samuel Toledano en [[2013]]. Premi Mariano de Cavia en [[2018]].
Ha treballat per als diaris ''[[El País]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[El Mundo]]'' (del consell editorial del qual fon membre), ''[[La Razón]]'' i ''[[ABC]]'', aixina com per a la ''[[Cadena COPE]]'' (en la tertúlia del programa ''"La Mañana"'' quan era dirigit per Federico Jiménez Losantos).
== Biografia ==
Gabriel Albiac naixqué en el municipi valencià d'Utiel en l'any 1950. El seu pare fon militar de carrera i va combatre en el bando lleal a [[II República Espanyola|República espanyola]] durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra d'Espanya]]. En acabar esta, fon condenat a mort per la [[Franquisme|dictadura franquista]]. En un segon procés realisat un any més tart, la condena a mort fon reemplaçada per 30 anys de presó, obtenint posteriorment la llibertat provisional.
En l'any [[1967]] Gabriel Albiac va ingressar en el clandestí Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de Madrit (SDEUM). D'esta organisació va passar al [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE), en el que va permanéixer fins a les vespres de la seua llegalisació en [[1977]].
En 22 anys d'edat es va traslladar a [[París]], a on fon alumne de [[Louis Althusser]].
A mitan de la década de [[1990]] va adoptar a les seues dos filles en l'[[Índia]].
== Perfil intelectual ==
(Secció per completar)
== Obra ==
(Secció per completar)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Albiac Gabriel Albiac en Wikipedia]