Canvis

Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida Soneja - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella.

Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida Soneja - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella.

== Localitats limítrofes ==

== Localitats llimítrofes ==

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en [[Artana]], a l’est en [[la Vall d’Uxó]], al sur-oest en [[Soneja]], a l'oest en [[Chóvar]] i al nort-oest en [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sur en [[Sagunt]] en la [[província de Valéncia]]. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en [[Artana]], a l’est en [[la Vall d’Uxó]], al sur-oest en [[Soneja]], a l'oest en [[Chóvar]] i al nort-oest en [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sur en [[Sagunt]] en la [[província de Valéncia]]. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

| align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 860 || align=center| 862

| align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 860 || align=center| 862

|}

|}

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.

*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.

*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "''el Pont de l’Aigua''" que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.

*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "''el Pont de l'Aigua''" que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.

[[File:Castellon-Alfondeguilla-castillo-de-castro.jpg|thumb|250px|Castell de Castro]]

[[File:Castellon-Alfondeguilla-castillo-de-castro.jpg|thumb|250px|Castell de Castro]]

*'''[[Castell de Castro]]'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbretes]]. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en [[juliol]] de [[1938]] per l’aviació franquista durant la [[guerra civil espanyola]], entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.

*'''[[Castell de Castro]]'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbretes]]. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en [[juliol]] de [[1938]] per l’aviació franquista durant la [[guerra civil espanyola]], entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.

== Economia ==

== Economia ==

Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’[[armeles]], [[raïm|vinyes]], [[oliva|oliveres]], [[garrofa|garrofes]], horta, [[taronja|tarongers]] i el restant del terme de [[pi (arbre)|pins]] sureres i carrasques.

Es basa en cultiu llenyós de secà, d'un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’[[armeles]], [[raïm|vinyes]], [[oliva|oliveres]], [[garrofa|garrofes]], horta, [[taronja|tarongers]] i el restant del terme de [[pi (arbre)|pins]] sureres i carrasques.

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.  

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.